LOADING

Type to search

Cultura Societat

“Ximpanzé”: l’obertura al públic generalista del procés introspectiu i dolorós del trànsit

Share
ximpanzé

Imatge promocional de l’obra “Ximpanzé” al Teatre Gaudí de Barcelona. Foto de Sergi Panizo.

Una imatge encara massa disruptiva per a la majoria de persones congela el temps i l’espai de la sala petita del Teatre Gaudí. La mirada penetrant d’un home embarassat emmudeix tot el públic. Aleshores, en Marc transporta a l’audiència a la sala d’espera de ginecologia. Té visita. I mentre aguanta en silenci l’hostilitat de les mirades i comentaris de les altres dones que esperen com ell, ens obre les portes a la seva trajectòria emancipadora. No sense patiments.

L’evolució del Marc fins a socialitzar-se i viure com a home és el recorregut que narra el monòleg Ximpanzé, un text d’Agustí Franch i dirigit per Núria Florensa i Raül Tortosa. Isidre Montserrat, actor, professor i cofundador de les companyies teatrals DARA i RAS Teatre, encarna en el monòleg tots els personatges que marquen, d’alguna manera o altra, la història del Marc.

Una bona actuació acompanyada d’una posada en escena íntima i captivant emfatitzen la cruesa de les vivències del Marc

El relat és dinàmic, ben diferenciat entre les etapes vitals del protagonista i on tots els personatges s’aprecien clarament diferenciats gràcies a la brillant interpretació de l’actor. Precisament una bona actuació acompanyada d’una posada en escena íntima i captivant emfatitzen la cruesa de les vivències del Marc. Sobretot els seus processos introspectius. Allò que pensa, sent i, sobretot, tot allò que no entén.

“Per construir el personatge del Marc ens vam basar completament en els relats de diferents persones trans que vam entrevistar quan l’Agustí Franch escrivia l’obra”, explica Isidre Monsterrat. L’actor es refereix a la Gina Serra, la Joana López, la Sofia Bengoetxea, l’Hugo Alanis i el Leo Raventós. Uns testimonis que també apareixen a escena, acompanyant el Marc, en forma de vídeo. Per cada repte que el protagonista ha d’afrontar, el precedeixen les veus dels testimonis que ho han viscut en primera persona, fora del món de ficció del teatre.

S’aconsegueix que la realitat d’un home trans pugui arribar directament a qualsevol persona de l’audiència

Complexos, abusos, incomprensions, assetjament escolar, silencis familiars, ansietat… Totes aquestes vivències, generalitzades en les persones trans, s’impregnen en el relat del Marc. És més, s’exemplifiquen de manera natural. Sense explicar, sinó mostrant. I així s’aconsegueix que la realitat d’un home trans pugui arribar directament a qualsevol persona de l’audiència. No hi ha marge d’error en la comprensió i l’empatia es dispara des de l’inici fins al final de la funció.

Per altra banda, l’obra toca molts temes que, tot i que en el monòleg es relacionen directament amb el trànsit del Marc, són representatius d’altres contextos d’incomprensió social. L’aïllament familiar, el rebuig del mateix cos, l’orientació sexual, l’assetjament escolar o la incapacitat de deixar-se estimar; són processos pels quals s’amplia el ventall de representació social. “Perquè en algun moment o altre de les nostres vides tots ens hem sentit com si fóssim ximpanzés”, emfatitza Montserrat.

“En algun moment o altre de les nostres vides tots ens hem sentit com si fóssim ximpanzés”

“En un inici patíem per com seria la recepció de tot el que aglutina el monòleg per part de l’audiència”, explica l’actor. No només pel fet que es tracta d’un home cisgènere interpretant a un home trans, sinó per si tothom estaria preparat per afrontar la crua realitat que es mostra sense eufemismes en l’obra.

“Interpretar el Marc quatre cops per setmana és emocionalment desgastant. Amb tot, el que més em paga la pena és que tots i totes les testimonis amb qui vam contactar per escriure Ximpanzé, m’han vingut a abraçar després de la funció i m’han dit que s’han sentit plenament identificats”, conclou Isidre Montserrat. De fet, el Marc és el personatge amb més connotació reivindicativa i social que ha hagut d’encarnar mai l’actor. Admet que l’ha fet créixer molt personalment.

“Ximpanzé” va dirigit a persones que els queden lluny les realitats trans

És per això que tot l’equip de Ximpanzé insisteix a dir que aquesta obra no està dirigida exclusivament al col·lectiu LGTBI, qui ja coneixen de primera mà totes les discriminacions que s’hi representen. El monòleg va dirigit a persones que els queden molt més lluny aquestes realitats. “A anys llum”, tal com es diu en un moment de l’obra.

La història del Marc ressonarà a la sala petita del Teatre Gaudí fins al 31 d’octubre. Fins aleshores, persones de totes les edats, procedències i contextos poden aprendre de les vivències d’un home que, a partir d’un dolorós i llarg procés d’identitat i de reconciliació amb el seu cos, representa a moltíssimes persones fora de les parets del teatre.

Tags:
Núria Cugat Tarridas

Estudiant de Periodisme a la UAB.

  • 1