LOADING

Type to search

Cultura

Úrsula de “La Sireneta” va marcar un punt i apart com a personatge feminista

Share
Úrsula Sireneta

Fotograma d’Úrsula i Ariel a la pel·lícula “La Sireneta” de Disney.

Tens la teva bellesa, la teva bonica cara, i no has de subestimar el poder del llenguatge corporal. Parlant molt enfades als homes, s’avorreixen i no els deixes bon gust. Els causen més plaer les dones amb pudor, no creus que estar callada és el millor? No aconseguiràs la teva meta conversant. Escolta’m i no t’equivocaràs, admirada tu seràs si callada sempre estàs. Subjecta bé la llengua i triomfaràs”. Aquest és el consell que l’Úrsula, la bruixa dels mars de La Sireneta, li dóna a l’Ariel en la seva cançó Pobres ànimes sense Sol. Uns anys abans hagués estat impensable que aquesta crítica a la societat patriarcal amb tons humorístics s’incorporés en algun fragment dels diàlegs de Disney.

Per entendre la importància de l’Úrsula al llarg de la pel·lícula, s’ha de tenir present el context en què aquesta va estrenar-se. El 1989 Disney va tornar a apostar per un film on la protagonista fos una princesa oficial. Paral·lelament, als anys ‘60 s’havia iniciat la tercera onada feminista. A trets generals, es van incorporar noves vies de lluita, com poden ser l’abolició dels estereotips al món audiovisual. Els reptes que es marca la nova onada són diversos, que comprenen des de la sororitat entre dones fins a abraçar la pluralitat de la diversitat.

Enmig d’aquesta nova etapa feminista, neix un personatge antagònic com l’Úrsula, amb característiques que mai havien aparegut a Disney. És una dona poderosa, sensual, coqueta i amb talent. Sap que és dolenta i en comptes d’amagar-ho darrere de bones intencions, en fa gala. Recordem que mai enganya a l’Ariel: la manipula en informar-la sobre les condicions a les quals s’haurà de sotmetre si vol transformar-se en humana, sí, però la sirena signa atenint-se a les conseqüències. I, per si això no fos prou, és la primera dona que no entra dins dels cànons de bellesa de l’època. És corpulenta i, lluny d’avergonyir-se, ho venera i ho potencia, tot destil·lant una sensualitat i seguretat amb respecte el seu físic fins aleshores desconegudes a les produccions de Disney. 

Úrsula Sireneta Drag Queen Divine

Drag Queen Divine, inspiració d’Úrsula de “La Sireneta” Foto: Ron Galella/WireImage

Com els creadors de La Sireneta han confirmat, l’aspecte físic de l’Úrsula va inspirar-se en la drag queen Divine, cantant i actriu estatunidenca que va convertir-se en una de les majors icones del món Queer. Pinzellades d’aquesta inspiració les veiem en les pronunciades i fines celles de l’Úrsula, la gran quantitat de maquillatge que llueix, la seva veu ronca o el seu provocatiu vestit que deixa entreveure els seus pits.

Úrsula és un personatge malèvol més de Disney que s’engloba dins del “Queer Coding”. Aquesta és una tècnica especialment usada en el món audiovisual on es doten als personatges malignes d’una sèrie d’atributs que tradicionalment es relacionen amb la comunitat LGTBI. Per tant, l’espectador o espectadora  acaba associant la idea que “maligne” i “queer” van de la mà, encara que al llarg de la producció no s’especifiqui la identitat o condició sexual del personatge en qüestió.

Aquesta és la raó per la qual el record que tenim de l’Úrsula és el d’una bruixa temible i a qui no agrada assemblar-se. És aquest el propòsit d’aplicar el “Queer Coding”: ensenyar als nens i nenes el que han de fer i el que no. L’Úrsula forma part dels personatges malignes de Disney i, com a tal, la retraten com algú que és qualsevol cosa menys un model a seguir. I encara que en un principi no fos tan evident, si s’aplica una mirada amb perspectiva, es veu que Úrsula és una bruixa malèvola, sí, però també feminista.

I és així com acaba naixent Úrsula, empoderada, forta, determinada, intel·ligent i sí, dolenta. El seu major pecat és l’ambició, i és que la seva vida gira entorn les ànsies de regnar l’oceà. Així mateix, pel simple fet de ser una dona amb coneixements, que viu sola i que no encaixa ni vol encaixar en la societat patriarcal encapçalada per Tritó, se la denomina “bruixa” i és temuda, condemnada i rebutjada per tots els mars.

Si es parla de l’Úrsula s’ha de parlar de Tritó: són les dues cares d’una mateixa moneda. Úrsula representa la rebel·lió, l’empoderament femení i la diversitat. Tritó, la perpetuació del patriarcat. No només és un home superb, orgullós i intolerant, sinó que a més regna de manera inflexible. Les seves filles han de dedicar-se a ser guapes i a cantar perquè ell i el seu poble gaudeixin dels concerts, però res més. I és clar, quan la seva filla petita Ariel neix amb ànsies de descobrir el món que l’envolta, el més convenient és controlar-la per tal que l’acabi obeint. “Mentre visquis en el meu oceà, faràs el que jo vulgui”, amenaça a l’Ariel. És cert que al final de la pel·lícula converteix la seva cua de sirena en unes cames perquè pugui viure amb Eric, però res ens assegura que canviï la seva manera de regnar els set mars.

El moviment d’alliberació femenina que experimenta la societat amb la tercera onada no només es veu reflectit en la malèvola Úrsula, sinó que el personatge d’Ariel presenta característiques diferents de les anteriors princeses Disney, és desobedient, curiosa i valenta. Tanmateix, continua acatant els cossos normatius de l’època i la domina el seu amor per l’Eric, per qui renuncia inclús a la seva veu.

És clar que Disney presenta a Úrsula com a un ésser malèvol i sense escrúpols a qui l’espectador ha de rebutjar i, aplicant el “Queer Coding”, és aquesta la seva intenció. Malgrat això, en un fragment del film, es mostra que l’Úrsula té el seu cor quan està trencada de dolor perquè han assassinat a les seves anguiles. I s’aprèn que l’Úrsula és una dona més: intel·ligent, forta i poderosa, però amb una sèrie d’errors a l’esquena.

Si voleu saber més sobre les dones a les pel·lícules Disney podeu escoltar el programa que Onada Feminista va dedicar als Dibuixos Animats, així com l’entrevista a Eva Campos, creadora de Jodidas Princesas.

Tags:
Yaiza Sánchez González

Estudiant de Periodisme a la UAB

  • 1