LOADING

Type to search

Societat

L’únic crim de les bruixes era la llibertat

Share
Disseny de Claudia Sànchez. - bruixes

Cartell promocional del programa ‘Feminismes a Ràdio 4’ dedicat a les bruixes. Disseny de Claudia Sànchez / @millionketa

Les bruixes sempre han estat una figura a la qual calia témer. Dones dolentes, aliades del diable, assassines d’infants i portadores de totes les desgràcies. Aquesta era la idea que la societat del segle XIV tenia sobre les bruixes i per la qual les van començar a caçar. Les dones -que eren més del 80% de les persones acusades de bruixeria- van ser torturades amb invencions brutals, penjades i cremades. Però no ens enganyem, no eren perseguides per ser bruixes, sinó per ser lliures.

Al segle XIV, les dones comencen a empoderar-se i demanen igualtat de gènere: s’especialitzen en professions concretes, sobretot en l’àmbit mèdic, a on comencen incús a ser millors que els homes i participen en les revoltes socials. En definitiva, comencen a desafiar l’ordre social establert. Per una altra banda, les monarquies absolutes lluiten per la subsistència. Volen controlar la població i decideixen fer-ho mitjançant la submissió femenina. Les dones lliures, que no encaixaven en els cànons socials, eren una amenaça i, per tant, acusades de bruixeria: dones soles -solteres o vídues-, guaridores, immigrants, ancianes, etc. La bruixeria esdevé un delicte i la caça de bruixes una eina de control social.

Les dones lliures, que no encaixaven en els canons socials, eren una amenaça i, per tant, acusades de bruixeria

La cacera de bruixes, però, va començar sent una croada religiosa. Eren els inquisidors els qui acusaven les dones d’heretgia, d’anar en contra dels costums de l’església i d’intimar amb el diable. Més tard, quan la inquisició es va tornar escèptica, van ser les mateixes administracions de l’estat les que van començar a processar dones amb el càrrec de bruixeria i la cacera de bruixes va esdevenir més política que religiosa. Tot i això, la majoria d’acusacions no eren de les autoritats, sinó de la mateixa població, que es va tornar paranoica per la creença què hi havien bruixes entre ells. Com que la bruixeria era un crim exceptuem, és a dir, que només calia la presumpció per la pena de mort, va haver-hi execucions massives. Les fonts més conservadores situen les morts en dues-centes mil, però altres historiadores calculen 9 milions de morts a occident, pràcticament un genocidi femení.

La paranoia social va fer que s’acusés persones de poder, com les dones de la noblesa i els inquisidors. Arribats a aquest punt, les mateixes institucions que van iniciar i fomentar la cacera de bruixes als seus inicis, van cessar-la amb l’excusa que les bruixes no eren reals i que la màgia no existia.

Algunes historiadores calculen 9 milions de morts, pràcticament un genocidi femení

Avui dia la idea que hi hagi bruixes entre nosaltres és gairebé absurda, però el cert és que encara queden resquícies del que va ser la cacera. Encara hi ha una discriminació de gènere cap a les dones i una aversió cap a l’immigrant, comunament coneguda com a racisme. Per sort, també perviuen les bruixes: dones lliures, independents i que desafien l’ordre social. Nosaltres pervivim. Perquè, com diu Ame Soler, som les nétes de les bruixes que no van poder cremar.

Tags:
Maria Giménez Baeza

Estudiant de Periodisme a la UAB.

  • 1