LOADING

Type to search

Societat Vida

Una estudiant de la UPF denuncia la doble discriminació que pateixen les dones amb diversitat funcional

Share
Diversitat Funcional

Les dones amb diversitat funcional estan més exposades a patir violències masclistes. Il·lustració de Teresa Cano.

La pandèmia ha demostrat moltes deficiències del nostre sistema i ha reafirmat un fenomen que s’ha arrossegat des de sempre: en situacions de crisi, les desigualtats ja establertes en la nostra societat s’accentuen. S’han manifestat en totes les esferes socials, com l’econòmica, la sanitària i, també, en l’educativa.

Irene Navajas és estudiant d’International Business Economics a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). La seva vida ha estat plena de dificultats pel fet de ser dona i, a més, tenir una diversitat funcional. Navajas va perdre pràcticament tota la capacitat auditiva amb catorze anys a causa d’una intervenció de timpanoplàstia amb complicacions. Des d’aleshores, s’ha hagut d’acostumar a un model de vida completament diferent per tal d’aconseguir fites que per a la majoria de persones són quotidianes.

Navajas afirma que s’hagués replantejat cursar un grau universitari si hagués sabut tots els impediments que es trobaria en el camí. “No m’hauria qüestionat si era capaç o no de treure’m la titulació per les meves capacitats intel·lectuals, sinó perquè sóc incapaç d’escoltar a un professor en una aula amb cent persones més”, explica Navajas. Mai li han donat els materials adaptats a les seves necessitats, ni un traductor en llenguatge de signes a classe. Ara, amb les classes online, compta amb subtítols només en algunes classes teòriques. 

La discriminació educativa s’ha accentuat amb l’arribada de la pandèmia

Navajas ha denunciat a les xarxes socials i a diferents mitjans de comunicació les situacions de discriminació a les quals ha hagut de trobar-se en el sector educatiu públic i, a més, com s’han agreujat amb l’arribada de la pandèmia. “Hi ha un intent fallit d’ajudar-nos, però no sé si és per tenir una bona imatge o si realment no els interessa el talent de les persones amb diversitat funcional”, explica l’estudiant.

Tot i existir el servei UPF Inclusió, al qual Navajas ha acudit nombroses vegades, creu que al final sempre ha estat ella qui ha fet les propostes més bàsiques per millorar la seva situació. “No volen ser discriminatoris, però no volen augmentar els pressupostos per a l’accessibilitat a les aules. Per altra banda, demanen voluntàries per a l’acompanyament de persones amb diversitat funcional. Tampoc tenen un pla d’acció per adaptar-se a noves demandes de les estudiants i les guies de bones pràctiques del professorat no es compleixen”, es queixa.

Vivim en una societat capacitista que no permet materialitzar les fites assolides per les persones amb diversitat funcional

L’estudiant es reafirma en què vivim en una societat capacitista en la qual no es valoren les fites que han assolit persones amb diversitat funcional al llarg de la història. La Conferència de la Dona a Beijing l’any 1995 va ser l’acte on es van incloure per primera vegada les reclames de les dones amb diversitat funcional.

En conseqüència, es va garantir “l’accés als programes especials que s’elaborin per permetre a les dones amb discapacitat obtenir i mantenir un lloc de treball i assegurar el seu accés a l’ensenyament i a la formació a tots els nivells educatius, en conformitat amb les Normes Uniformes sobre la igualtat d’oportunitats per a les persones amb discapacitat”.

Amb tot, Irene Navajas denuncia que tots els acords i manifests per a unes oportunitats igualitàries en l’àmbit educatiu i laboral continuen sense materialitzar-se en les vides de les dones amb diversitat funcional. “M’ha costat molts anys veure que estava sent discriminada en un entorn teòricament inclusiu com la universitat. Si jo no podia aprendre com la resta de les meves companyes per la meva diversitat funcional, estava sent discriminada”, explica Navajas.

“Si no podia aprendre com la resta de les meves companyes, estava sent discriminada” – Irene Navajas

La teoria de la doble discriminació, mencionada en els escrits de la pensadora i integrant del Grup de Dones amb Discapacitat Marita Iglesias Padró, evidencia que hi ha persones que pateixen múltiples discriminacions alhora perquè presenten diferents característiques que són considerades “socialment inferiors”. En el cas de les dones amb diversitat funcional, pateixen tant discriminació de gènere com discriminació capacitista. Per això estan més exposades a patir violència masclista, tal com mostra la Macroencuesta 2019

Segons l’estudi, el més exhaustiu d’àmbit estatal sobre les violències masclistes, el 21,7% de les dones amb diversitat funcional han patit violència física o sexual d’alguna parella enfront del 13,8% de dones sense cap discapacitat certificada. En termes més generals, el 40,4% de les dones amb diversitat funcional ha patit algun tipus de violència en parella mentre que, en el cas de les dones sense diversitat funcional, són el 31,9%.

Les dones amb diversitat funcional pateixen més violència en parella que la resta de dones

Des del feminisme de la diversitat funcional es fa ressò de la situació crítica en què es troben les dones del col·lectiu. Amb tot, denuncien que des del mateix feminisme no se les escolta. Irene Navajas afirma que el passat 8M a Barcelona no va veure a cap dona com ella. Tampoc va identificar-se amb cap dona que apareixia a les convocatòries, els cartells o en les notícies sobre feminisme que van protagonitzar durant aquella setmana tots els mitjans de comunicació.

Navajas no es va sentir representada en un dia que, teòricament, s’hi haurien de sentir totes. És per això que l’estudiant afirma no sentir-se vinculada en la majoria de feminismes i que no vol participar en una reivindicació que exclou a les més discriminades, com les dones trans, les racialitzades o les que tenen una diversitat funcional:

Irene Navajas, estudiant amb diversitat funcional de la UPF

Moltes dones com Irene Navajas es dediquen de manera autodidacta a l’aprenentatge feminista per tal de trobar la seva pròpia identitat dins la lluita, perquè ningú més els ha cedit l’espai per fer-ho. El que demanen és que les dones amb més privilegis facin un pas al costat per escoltar-les i visibilitzar-les. No només per donar una bona imatge, sinó per enriquir una lluita que ha d’alliberar a totes les dones i no pas a unes quantes.

Tags:
Núria Cugat Tarridas

Estudiant de Periodisme a la UAB.

  • 1