LOADING

Type to search

Internacional Política

Trump vs. Biden: el feminisme nord-americà continua lluny de conquerir la Casa Blanca

Share
Trump Biden

Biden i Trump s’enfronten a les eleccions per la presidència dels EUA el 3 de novembre. Disseny: Laia Patau/Onada Feminista

Tant Trump com Biden tenen acusacions d’assetjament sexual. Fins a vuit dones han acusat al candidat demòcrata, xifra que s’enfila fins a les vint-i-set en el cas de l’actual president republicà. En uns país on la revolució de les dones semblava imparable amb l’esclat del moviment #MeToo i de la Marxa de les Dones contra Trump, en oposició a les desigualtats de gènere i les actituds masclistes més que conegudes del republicà, sembla mentida que la presidència es disputi entre dos candidats esquitxats per aquest tipus d’escàndols.

Després d’una llarga campanya electoral, el cas de les acusacions d’assetjament sexual han passat totalment per alt. Cap dels dos candidats ho ha utilitzat com a retret cap a l’altre perquè és una taca que embruta les trajectòries dels dos aspirants a la presidència. Els candidats es tapen entre ells, un clàssic de l’encobriment masclista. 

Després d’una llarga campanya electoral, el cas de les acusacions d’assetjament sexual ha passat totalment per alt

“No sé res d’aquest tema”, va dir Trump quan li van preguntar sobre les acusacions d’assetjament sexual de Tara Reade, qui va denunciar que Biden havia abusat d’ella al Senat. “No ho sé exactament. Penso que hauria de respondre [Biden]. Ja ho saben, podria ser una denúncia falsa. Jo sé casos d’acusacions falses. M’han acusat en fals moltes vegades. Això passa”, va afegir Trump amb la boca petita. És, si més no, una reacció significativa d’un president que normalment aprofita qualsevol ocasió per atacar els seus rivals.

Amb tot, el moviment feminista ‘Women’s March’ fa setmanes que demana explícitament “fer fora Trump de la Casa Blanca”. No és en va que en cap moment mencioni Biden, probablement perquè per aquest col·lectiu el candidat demòcrata és el mal menor. El feminisme nord-americà haurà d’esperar, almenys, quatre anys més per instal·lar-se a la Casa Blanca.

Joe Biden, gestos i actituds massa properes

La primera dona a fer el pas i denunciar públicament a Biden va ser l’exdiputada demòcrata i activista Lucy Flores. “Vaig sentir dues mans sobre les meves espatlles. Em vaig quedar glaçada. Per què em toca el vicepresident dels Estats Units?”, va escriure en un article a la revista New York, on assegurava que “mai havia experimentat res tan inadequat i desconcertant”. “Ell va procedir a plantar-me un gran petó lent a la part posterior del meu cap”, afegia Flores. Els fets es remunten a un míting polític del 2014, quan Biden ocupava la vicepresidència durant el mandat d’Obama. L’activista també va explicar els fets en una entrevista a la televisió nord-americana CNN.

Dies després, al testimoni de Flores s’hi va afegir Amy Lappos, antiga assistent d’un congressista demòcrata. Lappos, novament, denunciava Biden per contacte físic inapropiat, en uns fets que es remunten a una recaptació de fons del 2009. “No va ser sexual, però em va agafar del cap”, va explicar al diari local Hartfort Courant. “Va posar la seva mà al voltant del meu coll i va agafar-me per fregar el seu nas amb el meu. Quan m’estava agafant vaig pensar que em faria un petó a la boca”, hi relatava.

Després dels testimonis de Lucy Flores i Amy Lappos, quatre dones més van trencar el seu silenci i es van afegir a la llista de persones que s’havien trobat incòmodes amb els gestos i actituds del candidat demòcrata. De fet, el bloc nord-americà Gawker va recollir un seguit de fotografies que demostraven les actituds massa properes de Biden amb les dones.

L’últim testimoni en pronunciar-se va ser Tara Reade, qui va treballar fa gairebé trenta anys amb Biden, quan ell era senador. Reade va fer pública la denuncia al març en una entrevista al podcast de la periodista Katie Halper, on va assegurar que Biden la va assaltar en un passadís del Senat. El cas de Reade, per tant, va més enllà que els anteriors perquè, segons va denunciar, el demòcrata va abusar d’ella sexualment i en aquell moment, el 1993, ella ja va presentar-ne una queixa formal. Aquest cas va posar Biden a l’ull de l’huracà en plena cursa per escollir el candidat dels demòcrates, però tot va quedar en l’oblit i no va impedir que s’alcés com la nominació presidencial demòcrata per les eleccions del 3 de novembre.

 El cas de Reade va posar Biden a l’ull de l’huracà en plena cursa per escollir el candidat dels demòcrates, però després tot va quedar en l’oblit

En tots els casos Biden ha negat els fets. Amb Reade, fins i tot, va demanar a l’Arxiu Nacional que busqués qualsevol document que demostrés el que la dona explicava. Però aquestes no són les úniques actituds masclistes que se li poden retreure al candidat demòcrata. La controvèrsia amb l’advocada Anita Hill també va aflorar durant la carrera cap a la Casa Blanca.

El cas d’Anita Hill es remet al 1991, quan l’advocada va acusar el candidat a la Cort Suprema dels Estats Units, Clarence Thomas, d’assetjar-la sexualment mentre era el seu supervisor en el Departament d’Educació i en la Comissió d’Igualtat d’Oportunitats en l’Ocupació. L’audiència del cas es va convertir en el paradigma d’interrogatori masclista i culpabilització de la víctima, no tan sols per les preguntes que es van fer, sinó també pels testimonis que es van acceptar i la composició del jurat, tot format per homes blancs. El president del Comitè de Justícia del Senat, és a dir, qui va permetre aquest tipus d’audiència, era, precisament, Joe Biden. Se’l va culpabilitzar del que va succeir, ja que ell, com a president, podria haver evitat una vista d’aquell tipus. El cas va ser molt mediàtic i encara avui és recordat per molts dels votants.

Però, després de tot, cap d’aquests fets sembla tacar suficientment la trajectòria política del candidat demòcrata en la seva candidatura cap a la presidència dels Estats Units.

Trump, el triple d’acusacions

La trajectòria de Trump no és, ni de bon tros, millor. En el cas del republicà les seves actituds masclistes ja van aflorar durant la campanya per les eleccions presidencials del 2016 i en nombroses ocasions les seves reaccions i comentaris sexistes durant el mandat han indignat el col·lectiu femení.

Una gravació del 2005 revelada pel diari The Washington Post on es mostrava Trump dient que “una estrella pot fer el que sigui amb les dones”, “el que sigui”, emfatitzava, va sacsejar l’anterior campanya electoral del 2016. El candidat republicà es va disculpar, però no va quedar lliure de polèmica perquè aleshores diverses dones van acusar-lo d’abusos.

Una gravació del 2005 revelada pel diari The Washington Post on es mostrava Trump dient que “una estrella pot fer el que sigui amb les dones”

Jessica Leeds, una empresària que va coincidir amb Trump en un vol, va explicar en una entrevista al diari The New York Times que durant el viatge el republicà “era com un pop, les seves mans estaven per tot arreu”. “Va ser una agressió”, assegurava. No va ser l’únic cas destapat pel diari nord-americà, també es van fer públiques les acusacions d’assetjament sexual de la recepcionista Rachel Crooks o la col·laboradora de la revista People, Natasha Stoynoff, i així fins a més d’una vintena. Els casos repetien patrons en les actituds de Trump.

Després de les eleccions del 2016 el degoteig de casos no es va aturar. L’última ha estat l’exmodel Amy Dorris, qui al setembre va acusar el president dels Estats Units d’agredir-la sexualment al torneig de tenis US Open de 1997, quan ella tenia 24 anys. Dorris ho va confessar en una entrevista publicada al diari The Guardian, on assegurava que Trump va assetjar-la al lavabo.

Una política molt masculinitzada

En qualsevol cas, en unes eleccions que es preveuen molt ajustades el vencedor serà, una vegada més, un home. A més, amb una trajectòria política esquitxada per presumptes agressions sexuals. De fet, des del 1788, any de les primeres presidencials, cap dona ha arribat a ser la màxima representant dels Estats Units i no va ser fins a les anteriors eleccions, les del 2016, que una candidata femenina va ser nominada per un dels dos grans partits com a aspirant a dirigir el país: Hillary Clinton.

A més, dels 435 representants que formen el Congrés, tan sols 127 -un 29%- són dones. Vint d’elles són republicanes i la resta, 107, demòcrates. És a dir, pels republicans, una de cada quatre cadires l’ocupa una dona. Si bé és cert que la presidenta de la Cambra de Representants és la demòcrata Nancy Pelosi, les xifres i els fets posen de manifest que la política nord-americana encara està ocupada majoritàriament per homes, i tot fa pensar que ho continuarà estant durant un mandat més.  

Tags:
Maria Asmarat

Periodista. També estudio Ciències Polítiques a la UPF.

  • 1