LOADING

Type to search

Cultura

Toti Baches: “Celebro que els nostres conys estiguin per fi sobre la taula i en boca de tothom”

Share
Red Cunt Toti Baches menstruació

Imatge de ‘Red Cunt’, el documental de Toti Baches que vol trencar els tabús de la menstruació. Imatge de Nächster Halt Film

A Red Cunt (producció de Nächster Halt Film i nachtblau, distribuït per Toned Media), la cineasta Toti Baches vol trencar els tabús de la menstruació. Barrejant animació i entrevistes a veus molt diverses, ens presenta un documental, en paraules seves, “una mica punki” per ajudar a reconciliar-nos amb la nostra regla. Parlem amb ella sobre la història darrere del documental, la seva rebuda i els estereotips encara pendents.

La primera menstruació de la teva filla va ser el que et va inspirar per fer aquest documental. Diries que la societat ha canviat des que a tu et va venir la regla?

De fet, vaig tenir la idea una mica abans que li vingués a ella, perquè li volia explicar què era la regla d’una manera positiva. Hi ha trenta anys de diferència entre la seva primera menstruació i la meva i ara tot és molt diferent. Per exemple, si jo de jove tenia inquietuds que no volia compartir amb ningú, me les quedava per mi. Ara, en canvi, la gent les comparteix per TikTok i les nostres filles veuen aquests vídeos tantes vegades com calgui.

“Si jo de jove tenia inquietuds que no volia compartir amb ningú, me les quedava per mi”

A més a més, avui dia hi ha moltes noves iniciatives com les que mostres al documental.

Exacte, hi ha més iniciatives, molts més productes, es parla més del tema… En definitiva, hi ha molta més sororitat.

A propòsit d’aquests nous productes menstruals, quin paper creus que juguen en el tractament de la menstruació? 

L’aparició de les calcetes i la copa menstrual ha estat un canvi increïble. Passes de treure’t escombraries de dintre a treure’t un líquid que és teu i digne. A mi això em va reconciliar moltíssim amb la meva regla, no pot ser que sigui l’única que vegi això.

Durant molt de temps, hem depès de compreses i tampons, als quals no totes les dones tenen accés i que estan plens de químics.

Exacte, les calcetes i la copa menstrual són ecològics i naturals. En canvi, productes com les compreses o els tampons tenen plàstics, pesticides i clor que poden infectar les parets de la vagina, és un perill dur-los. Irònicament, la publicitat vol fer creure que si els fas servir estaràs neta. És la visió neoliberal: neta, sense olor i llesta per seguir treballant com si no passés res. Sobretot, interessa que dissimulem la regla i la portem en secret. 

Per això està molt bé que la nova llei del govern espanyol de salut menstrual contempli les baixes per regles doloroses i incapacitants. El sistema capitalista està massa ben acostumat amb nosaltres, que malgrat dolors hem anat a la feina. 

“És la visió neoliberal: neta, sense olor i llesta per seguir treballant com si no passés res. Sobretot, interessa que dissimulem la regla i la portem en secret”

Creus que una llei així té cabuda a altres països?

A Alemanya, on visc, no. Fixa’t que aquí els mitjans ho van explicar com “les vacances de la menstruació”, el qual és una vergonya. Ara bé, sigui on sigui, és només un primer pas. Si la considerem una victòria final, anem malament, perquè la regla no hauria de fer mal. Si et fa mal, t’han de diagnosticar què pot causar-ho. 

Si canviem aquest sistema de diagnosi tan deplorable que tenim avui, o els metges deixen de receptar la píndola per qualsevol mal de panxa, aleshores podrem avançar. Ara bé, celebro que els nostres conys estiguin per fi sobre la taula i en boca de tothom.

“Si canviem aquest sistema de diagnosi tan deplorable que tenim avui, o els metges deixen de receptar la píndola per qualsevol mal de panxa, aleshores podrem avançar” 

Tot i això, encara no hem superat el tabú de la regla. Al teu documental crees Menstrulàxia, un món d’animació on s’ensenya el vermell de la sang. En canvi, a la televisió, fins i tot als productes de compreses o tampons, ho amaguen. Què hem de fer perquè es vegi normal ensenyar la sang del color que és?

El que podem fer és parlar-ne i empoderar-nos, veure-la més positivament. Aleshores, tot vindrà més rodat. Si en parlem amb naturalitat entre nosaltres i amb les nostres filles, elles també ho faran. La sang de la regla és l’única que suposa vida. Si la dignifiquem una mica, sense romantitzar-la, contribuirem a aquesta normalització. Per exemple, si a la nostra filla li ve la regla, li podem fer un petit regal, com un llibre, per celebrar una mica aquest canvi de fase. 

“La sang de la regla és l’única que suposa vida”

Fins a quin punt creus que els homes cis haurien d’estar involucrats en aquest procés? Al teu documental hi ha un noi que també va a una xerrada sobre la regla com acompanyant, una altra noia explica que ensenya al seu xicot la sang de la seva menstruació… 

És superimportant, perquè mentre són joves no passa res, però quan són pares, crec que han de donar el mateix suport que les mares. Les filles han de poder compartir pors i inquietuds amb els pares. Així, seran molt més empàtics amb la nostra situació.

Però per tal de normalitzar cal una bona educació, que en molts casos, com mostres al teu documental, té moltes mancances.

A l’escola de la meva filla van separar nens i nenes quan van parlar de la regla, el qual és part del tabú. Haurien de deixar-los junts i poder parlar de tot. Això seria un primer pas. Després, evidentment, s’hauria d’educar en l’empatia.

Per això has optat per incloure diversitat de veus al teu documental? 

Aquesta diversitat és necessària. Volia mostrar que es pot viure la menstruació des de punts de vista que ni intuíem. A més, com a cineasta, cercava quelcom atractiu per la vista. Per això hem tingut aquesta barreja. El resultat és una pel·lícula una mica punki i entretinguda, però que alhora contribueix a fer-nos més tolerants. 

“Volia mostrar que es pot viure la menstruació des de punts de vista que ni intuíem”

El documental està tenint bona rebuda?

Molt! Els col·lectius feministes celebren sobretot la diversitat de punts de vista. Les persones que es dediquen a l’educació estan contentes i diuen que ha d’arribar a les escoles. I molts homes m’han dit que la troben molt informativa, fet que m’ha alegrat molt i m’ha sorprès, perquè no surten precisament ben parats…

Estic molt agraïda que aquesta pel·lícula hagi arribat als cinemes. He trigat cinc anys a fer-la perquè no vaig tenir cap mena de subvenció. També vull reconèixer la distribuïdora Toned Media, l’única que s’ha atrevit a distribuir la pel·lícula a Catalunya. Espero poder contribuir a reconciliar-nos amb la nostra regla i a obrir diàlegs. 

Tags:
Marta Vidal i Guirao

Llicenciada en Llengües i Literatures Modernes per la UB. Editora en potència i fan del cinema de l'edat d'or de Hollywood.

  • 1