LOADING

Type to search

Cultura

Suu: “Ens haurem de reinventar i començar a fer concerts d’una altra manera”

Share
suu

Portada de “Ventura”, el segon àlbum de Suu.

Ventura és el segon àlbum de la cantautora catalana Susanna Ventura, més coneguda amb el nom de Suu. Als seus vint anys, la Suu ja ha aconseguit obrir-se pas amb èxit dins del panorama musical espanyol. A poc a poc, l’artista està aconseguint allò que es proposa, motiu pel qual ha volgut anomenar el seu segon disc Ventura. Aquesta paraula, a part de ser el seu cognom, s’utilitza per descriure a persones que estan assolint allò que s’havien proposat. 

Onada Feminista ha tingut l’honor de parlar amb la Suu al Berenar Feminista que ha organitzat al seu Instagram el dimarts 5 de maig. L’artista ens ha presentat el seu nou disc i s’ha mostrat més que disposada a participar d’una conversa on ha pogut parlar i expressar-se obertament. 

Música per reivindicar

La música de la Suu destaca pel seu component reivindicatiu. L’artista sempre ha compost fidel a la seva pròpia manera de veure el món. La cantautora catalana ens explica que, en realitat, sempre ha escrit de manera natural, sense parar especial atenció a aquells detalls que l’han acabat diferenciant. Per exemple, les seves cançons no acostumen a identificar-se amb cap gènere. Normalment, utilitza un gènere femení inclusiu, obert, però no ho fa de manera premeditada. Per ella, el gènere no és una característica inamovible, de la mateixa manera que li agraden els nois li agraden les noies, i no s’ha plantejat mai massa aquesta diferència entre gèneres. De la mateixa manera, la Suu destaca per les seves lletres feministes. “Sóc feminista perquè sóc dona i és una necessitat”, declara la jove artista.

La Suu creu que el seu segon àlbum és més reivindicatiu que el primer, Natural. Potser té a veure amb el fet que, a mesura que s’ha anat fent gran, ha topat amb més coses que li han desagradat i de les quals en vol parlar. Els components reivindicatius d’aquest segon àlbum estan en els detalls, amb l’ús del gènere inclusiu o neutre, amb les noves temàtiques que tracta, etc.

“M’és més fàcil escriure en castellà perquè sento que m’estic amagant”

La Suu és catalogada com a cantant catalana, però la gran majoria de les seves cançons són en castellà. La raó per la qual escull el castellà a l’hora d’escriure és la sensació de corassa que li proporciona. Amb els seus familiars i les seves amistats parla en català i sent que si escriu en castellà serà més complicat per a ells saber sobre què parla. 

L’absència de dones als festivals de música

Tot i l’èxit que ha aconseguit, la Suu recorda moments en què s’ha sentit menyspreada artísticament parlant. Un dels motius que ens dóna és la urgència que tenen els organitzadors d’alguns festivals a l’hora de col·locar noms d’artistes tant femenins com masculins als seus cartells. Deixen d’interessar-se per la qualitat i la valia dels grups, i l’únic que els interessa és la paritat entre gèneres, una cosa necessària però que deixa de ser positiva quan el que més interessa és que els números que reflecteixen els seus cartells els facin quedar bé davant la població. “És molt xungo quan t’adones que t’han portat a un festival només per ser noia”, confessa la Suu, referint-se als moments en què aquests organitzadors l’han fet sentir-se poc valorada. 

Les artistes lluiten per la igualtat a la música i defensen que són tan vàlides com els grups masculins. Estaria bé que es deixés de pensar en elles amb el títol de “dones artistes” i se les inclogués en el d’”artistes”. Judit Neddermann va fer al·lusió al mateix tema durant el tercer Berenar Feminista que va organitzar Onada Feminista al seu Instagram. 

“Barcelona, ens en sortirem”

La Suu també ha parlat de la necessitat de reinventar-se per part dels artistes després del confinament. Evidentment, ha sortit el tema de la cultura als terrats i del concert “Barcelona, ens en sortirem”. L’Ajuntament de Barcelona, Mediapró i El Terrat l’havien organitzat pel 9 de maig, però ja no se celebrarà. Gairebé la meitat dels artistes programats, entre ells Txarango, els Catarres, Sopa de Cabra, Lildami, Stay Homas o la mateixa Suu, han decidit que no hi participaran en fer-se públic que el cost de la producció seria de 200.000 €. La idea principal era televisar un concert des d’una vintena de terrats de Barcelona i fer un homenatge musical a totes les persones que porten gairebé dos mesos confinades amb un missatge d’esperança.

La Suu explica que el comunicat que va rebre parlava d’un concert fet de manera altruista, sense cap mena de benefici per a ningú. Més tard, però, es va saber que la producció costaria 200.000 € a les arques públiques. “Entenc que una producció tan grossa com aquesta costa diners” diu ella. Però no creu que sigui el moment perquè es destini una suma tan alta de diners públics per a la realització d’un concert. La gran majoria d’artistes ja estan realitzant concerts totalment gratuïts, sense cap inversió , des de les seves xarxes socials. També opina que no es va obrar de manera transparent, ja que no es va avisar als artistes de què, si bé ells no cobrarien, sí que ho farien els altres treballadors.

Però els problemes no s’han acabat aquí. Més tard ha sortit a la llum que alguns dels artistes que participarien sí que cobraven, com és el cas de Txarango o Stay Homas. La Suu no culpa en cap moment a aquests grups de cobrar aquests diners, però no entén quin filtre es va dur a terme per tal de triar qui cobraria i qui no. 

La Suu recalca que ella està totalment d’acord amb la realització d’activitats altruistes per tal de distreure la població, però denuncia la falta de coherència en l’organització d’aquest concert en particular. 

Si vols conèixer altres dones que hem entrevistat als berenars feministes d’Instagram pots llegir les cròniques dedicades a Lola Vendetta, Judit Neddermann i Txell Feixas. Tots els dimarts a les 19h a l’Instagram live d’Onada Feminista podreu assistir al berenar feminista amb alguna activista del moviment.

Tags:
Mireia Planas Sucarrat

Estudiant de Periodisme de la UAB, graduada en Direcció Hotelera per la EUTDH.

  • 1