LOADING

Type to search

Política

Sonia Vivas: “Aquells que em van fustigar ara són els meus subordinats, és justícia poètica”

Share
Sonia Vivas

Sonia Vivas. Font: soniavivas.org

Sonia Vivas es descriu a si mateixa com una “dona, feminista, lesbiana, catalana, d’esquerres i policia”. Va participar en la instrucció del cas Crusach com a denunciant de corrupció política i policial. Després de deixar el cos de la Policia Local de Palma mitjançant una excedència va fer el salt a la política. Actualment és regidora de Justícia Social, Feminisme i LGTBI a l’Ajuntament de la capital balear. Vivas recorre a l’activisme, al ciberactivisme i a l’escriptura -amb el llibre Vivas nos queremos– per denunciar la violència institucional cap a les dones.

Com és ser una dona, lesbiana, feminista i d’esquerres dins la policia?

És una posició molt complicada; tant dins la policia com al mateix teixit feminista i associatiu. No encaixava enlloc i era una “bastarda” a tot arreu. Dins la policia vaig rebre una gran persecució per part molt de companys que encara no entenen que és un servei públic i que s’ha de democratitzar. Això és una realitat al nostre país, tenim un greu problema. Cal una democratització dels cossos de policia perquè es barreja l’exercici del poder amb la ideologia política de dretes, predominant dins el cos. També hi ha una lectura molt crítica per part de les dones del moviment feminista pel que fet jo hagi sigut policia.

La policia està millorant pel que fa al tractament de la violència masclista i LGTB-fòbica?

Hi ha una part de la policia que està millorant i que està fent una feina molt bona perquè tenen la voluntat de posar a les persones al centre. Aquesta està lluitant des de dins contra un sistema que no acaba de voler fer feina en aquest sentit. Després, hi ha una altra part de la policia que no només no ho està fent bé sinó que a més ho està fent malament a propòsit. Això té a veure amb l’auge de l’extrema dreta i els discursos que pronuncia. La policia no s’hauria d’implicar en el discurs polític de ningú perquè és un servei públic com qualsevol altre. És un problema d’arrel. S’està aplicant el negacionisme davant la violència sistemàtica contra les dones i el col·lectiu LGTBI. Els delictes d’odi contra persones trans, gais o lesbianes, com jo, són violència masclista perquè l’arrel del problema es troba en el patriarcat.

La policia no s’hauria d’implicar en el discurs polític de ningú perquè és un servei públic com qualsevol altre 

Vas acabar sortint de la policia.

Vaig sortir de la policia amb una excedència perquè em van obrir processos interns per unes declaracions que faig sobre la violència que patim les dones. Des del cos també es fan fer recollides de firmes perquè no pogués donar formacions policials en gènere. Mai he arribat a entendre perquè no em deixaven fer la meva feina, sóc pedagoga i educadora social. He donat aquestes formacions a països com Colòmbia o el Perú.

I vas aterrar a la política. Més concretament a la regidoria de Justícia Social, Feminismes i LGTBI a l’Ajuntament de Palma.

És un honor i un orgull. La meva feina està relacionada amb la gestió de la diversitat, la immigració, les polítiques públiques i la joventut. Però les meves responsabilitats també passen per ser cap de la policia perquè els regidors som responsables d’ella. Aquells que em van fustigar ara són els meus subordinats, és justícia poètica. Aquella gent que m’havia fet tant de mal ara m’ha de saludar. Aquesta és la forma en què la vida m’ha retornat tot el patiment que ha tingut durant anys. Tanmateix, encara que m’han fet molt de mal, són ciutadans i ciutadanes de Palma que mereixen el meu respecte. Estic governant per a ells i elles.

Totes les dones que s’enfronten a un procés penal pateixen violència institucional

El teu llibre Vivas nos queremos és un manual d’autodefensa per la violència masclista física i institucional. Hi ha experiències autobiogràfiques de les teves etapes com policia i política.

Sí. Moltes vegades la gent no sap que passa dins la policia. La meva intenció era visibilitzar allò que s’intenta ocultar: la violència institucional. Totes les dones que s’enfronten a un procés penal pateixen violència institucional. Existeix un maltractament que fan les institucions perquè són patriarcals i masclistes. Quan parlo de maltractament institucional, els meus companys i companyes es posen nerviosos perquè pensen que des de la política s’ha de dir que tot està bé. I no. S’arriba a la política assenyalant el que no està bé i dient que es destinarà tot l’esforç necessari per canviar les coses. No podem obviar i passar per damunt d’un tema tan greu com és el maltractament que pateixen les dones dins de la mateixa institució policial i del sistema judicial.

Podries posar alguns exemples?

No puc entendre que una dona hagi d’anar a una comissaria per interposar una denúncia per maltractament, no hi ha un espai més amable? Els agressors sí que hi han d’anar, però les dones? Elles necessiten eines per entendre a què s’enfrontaran quan posin la denúncia. A vegades, a les dones que denuncien no se’ls ofereix un advocat d’ofici. Crec que pot tenir relació amb el fet que si hi ha un advocat o una advocada la denuncia serà més llarga i molt més minuciosa. Estaríem davant d’una vulneració flagrant de drets fonamentals de les dones a les comissaries pel fet d’anar més de pressa o no tenir l’interès necessari. No estic dient que sempre sigui així. També, hi ha un 20% de les dones que han estat assassinades per violència masclista que ja havien denunciat als seus agressors. El sistema els hi havia dit que tindrien una protecció que finalment no van tenir. D’altra banda, als judicis es permeten preguntes molt doloroses i vergonyoses. A vegades són els mateixos jutges i jutgesses qui les fan. Això és violència.

I tot això també ho expliques molt activament a les teves xarxes socials. Creus en el ciberactivisme?

Actualment les xarxes socials són imprescindibles per donar veu als teus propis missatges. Vaig començar explicant les situacions que jo havia viscut a la policia. Per un tweet en van imputar un delicte, el sindicat de policia em va denunciar per ofenses contra el mateix cos. Estic molt contenta que els meus missatges hagin pogut arribar a molta més gent. Sovint em pregunten si realment sóc policia. La gent pensa sobre la concepció que es té d’ella.

Pots recuperar l’entrevista a Sonia Vivas al programa que vam dedicar al Lesbianisme, on també vam entrevistar a Ana Polo.

Tags:
Andrea Salazar Steindorff

Estudiant de Periodisme a la UAB. Mínor en Estudis de Gènere. Coordinadora de l'àrea audiovisual a Onada Feminista. Col·laboro a Feminismes a Ràdio 4.

  • 1