LOADING

Type to search

Opinió Vida

Silenciades per la nostra pròpia sang

Share
sang

Calces tacades de sang de regla. Font: Jackie Dives

La primera vegada que vaig tacar les calcetes de sang tenia 11 anys, no sabia què succeïa, mai ningú m’havia explicat que algun dia em passaria. Feia cinquè de primària i vaig ser la primera de la meva promoció en tenir la regla. Ma mare amb tota la cura m’ho va explicar i vaig descobrir que aquella visita arribava mensualment.

Cada vint-i-vuit dies, esperava ansiosa que no em vingués els dies d’escola perquè allò es traduïa en una gimcana per a mi. Marxar a mitja a classe, esperar que no hi hagués ningú als lavabos per sortir a tirar la compresa a la paperera que tenia localitzada fora i dir mentides perquè les meves amigues no m’acompanyessin al lavabo, entre d’altres.

Les persones adultes que descobrien la notícia, em deien que ja era “una dona” i a mi, la regla, només em feia sentir vergonya. Tot allò se’m feia pesat, cada vegada m’havia d’inventar excuses més sofisticades perquè aquelles que eren les meves amigues no s’adonessin que sagnava cada mes. Vaig estar dos anys amagant-ho. I ara em pregunto, per què no m’atrevia a explicar-ho?

La primera vegada que vaig tacar les calcetes de sang tenia 11 anys, no sabia què succeïa, mai ningú m’havia explicat que algun dia em passaria

La por a la burla i la marginació és el que més em preocupava. Si ja se’n reien de mi perquè em sortien pèls a les aixelles i m’estaven creixent els pits, en això m’esperava la mateixa resposta. Series i pel·lícules ens han mostrat una representació dolenta de com reacciona la gent a la regla. Fins i tot, en alguns països, s’aparta les persones quan menstruen perquè se les considera impures i aquesta estigmatització pot arribar a causar-los la mort.

Ens han educat a sentir-nos culpables i avergonyides d’allò que és totalment normal, pur i natural. Que la regla ha de ser íntima i guardar-ho per un àmbit més privat, que no se senti pas que desenganxem la compresa en un lavabo públic.

Ens han educat a sentir-nos culpables i avergonyides d’allò que és totalment normal, pur i natural

No ens han ensenyat a estimar, respectar i apreciar el nostre cos en totes les seves funcionalitats. Per exemple, els apunts de sisè de primària es limitaven simplement a mostrar-me que la regla era un mitjà que servia per reproduir-me. Mai ningú m’havia explicat la seva relació amb les fases lunars ni tampoc que experimentaria canvis físics i emocionals durant el cicle menstrual.

Van passar anys fins que em vaig sentir prou còmoda per parlar sobre la menstruació i deixar d’ocultar-la al meu entorn. Ara bé, deu anys després, reconec que en certs àmbits formals a vegades encara se m’escapa dir que “tinc l’amiga” o que no em trobo especialment bé, en comptes de dir alt i clar que tinc la regla.

Tant de bo arribi un dia on puguem sagnar sense autosilenciar-nos

Tampoc diré que celebro cada vegada que em baixa, però ara en soc plenament conscient. He après a fer vida normal sense que la regla em provoqui vergonya de cara a la societat. Tot i això, encara falta molta educació i normalització per trencar el tabú de la regla, començant per tractar el tema a les escoles. Tant de bo arribi un dia on puguem sagnar sense autosilenciar-nos.

Tags:
Paula Brines i Blasco

Empordanesa estudiant periodisme a la UAB.

  • 1