LOADING

Type to search

Cultura Opinió

Si ets dona en la indústria musical, mai seràs suficient

Share
Dona a la indústria musical

La dona a la indústria musical és atacada de ple sobre els escenaris. Font: Pinterest

La música és una de les formes d’entreteniment més populars, i la seva indústria conforma un espai de negoci on el patriarcat ha deixat la seva petjada. Trobem cançons amb missatges misògins i veiem la manca de representació femenina en els papers de productores, lletristes o directives. Però aquest masclisme no es queda aquí, si anem a la part més visible tot es torna encara més explícit.

Totes som coneixedores de les gal·les musicals o dels festivals més grans del món on les estrelles del moment interpreten els seus temes davant les masses. És en esdeveniments d’aquesta mena on el sexisme s’intensifica, malgrat que el tenim molt normalitzat.

Existeix una forta tendència a menysprear el rendiment de les dones

No és estrany veure les nostres cantants preferides sobre els escenaris amb unes produccions i coreografies colpidores, que comporten setmanes d’esforç, mentre llueixen conjunts de roba enlluernadors, però que no solen ser confortables. Això sí, no es poden permetre el luxe de cantar una nota que no arribi a la perfecció. Un pas en fals comporta que tothom les infravalori perquè existeix una forta tendència a menysprear el rendiment de les dones.

Només cal seguir les xarxes socials quan s’emeten uns premis musicals per veure sempre la mateixa situació: elles acostumen a rebre més avaluacions negatives que ells. Si volen obtenir comentaris positius del públic o, almenys, comparables als dels homes, s’han d’esforçar el doble.

Les intèrprets musicals tenen la pressió d’haver de reinventar-se

Si artistes tan reconegudes i famoses com Taylor Swift o Beyoncè encara fessin servir el mateix so i estètica que en els seus inicis, molt probablement el seu èxit no seria el que és ara. Les intèrprets tenen la pressió d’haver de reinventar-se any rere any. Els homes, en canvi, tenen l’oportunitat d’esprémer un mateix estil musical sense que se’ls qüestioni i sense la necessitat de canviar-lo de forma radical. 

Un cantant masculí pot estar sobre un escenari amb uns simples texans, una guitarra i la seva veu. I sembla quelcom banal, però la qüestió és que una cantant femenina, per norma general, no pot fer el mateix. Ella ha de demostrar més. Una dona ha de donar un espectacle superior si no vol veure com l’opinió pública es llença sobre ella.

Ja ho va explicar Dua Lipa en una entrevista al programa CBS Sunday Morning, les dones han de treballar més que els homes en la indústria musical: “Com a artista femenina, especialment en el gènere del pop, la gent immediatament pensa que ets un producte manufacturat. Ningú es creu que tu mateixa escriguis cançons. Nosaltres ens topem amb moltes més crítiques sobre el que portem de roba, què fem, com es veuen les nostres actuacions, com ballem o com cantem”.

Si ets una dona en la indústria musical, mai seràs suficient per als ulls del públic

I que no es malinterpreti, està bé presentar davant la gent la teva actuació només amb la teva veu, un únic instrument i roba còmode, però seria millor si elles també tinguessin l’oportunitat de fer-ho. Potser, el que seria encara més interessant, és veure com els artistes masculins s’atreveixen a posar-se en la pell de totes les cantants que treballen deu cops més que ells per obtenir un reconeixement, segurament, inferior. Estem avançant, però, encara avui dia, si ets una dona en la indústria musical, mai seràs suficient per als ulls del públic.

Tags:
Laura García Ortiz

Estudiant de Periodisme a la UAB.

  • 1