LOADING

Type to search

Cultura Internacional

“Series de la resistencia”: la història des dels marges

Share
sèries de la resistencia

Portada del llibre ‘Series de la resistencia’ de Delicia Aguado Peláez i Patricia Martínez García

“Imagina un sac ple de gent. […] I ara buidem-lo. Primer treu-ne les dones en totes les seves diversitats. […] Descarta les persones no binàries. Ara aparta els homes molt joves o molt grans. Els que pertanyen a una orientació sexual dissident. Els trans. Treu els que no són blancs. Els migrats. Els que tenen alguna malaltia. Els que tenen una funcionalitat no normativa. Segueix amb els que no tenen un capital cultural mitjà o alt. O els que són de classe baixa o treballadora. Qui queda al sac? De ben segur que la majoria no. […] I és que el que considerem relat universal no ho és tant”.

Amb aquesta metàfora Delicia Aguado Peláez i Patricia Martínez Garcia presenten la seva hipòtesi a Series de la resistencia. Diversidad en la televisión estadounidense frente al trumpismo, publicat per ReaDuck Ediciones: la història, en totes les seves manifestacions, ha estat explicada per una minoria que pretén ser universal, i les sèries no en són una excepció. Al seu llibre, analitzen com les administracions de Bush, Obama i Trump han impactat la ficció televisiva als Estats Units, i com els col·lectius històricament minoritzats han trobat un espai als marges per explicar la seva història al món.

Analitzeu quelcom molt pop, les sèries de televisió, però ho feu des d’un punt de vista acadèmic. Per què l’acadèmia ha de parlar-ne? 

Delicia Aguado Peláez: Jo vaig començar a tractar aquests temes mentre feia la meva tesi sobre l’impacte de l’11S a les sèries i la televisió. Em va semblar molt interessant perquè és quelcom que consumim amb freqüència i en espais poc problematitzats. Si agafem un diari, som conscients que hi ha una ideologia al darrere, però quan mirem una sèrie ens escarxofem al sofà i sembla que allà no hi ha res. Volem deixar clar que la ideologia ho impregna tot.

“En els moments d’odi hi ha una oportunitat perquè els moviments socials i culturals reaccionin”

I per què centrar-se en els Estats Units i Trump? Evidentment, pels estatunidencs va ser molt significatiu que una persona amb les seves idees arribés al poder, però com ens afecta a nosaltres?

Patricia Martínez García: El que fan els Estats Units condiciona la nostra realitat política, social i cultural. A més a més, el gran imperi de les produccions és allà, i el període Trump és un dels moments que l’ha definit. Quan Obama va arribar al poder vam veure incorporacions de col·lectius exclosos, així com de directores i directors amb noves visions als equips de producció. I precisament a l’època Trump tot va esclatar. L’arribada d’un personatge tan esperpèntic i que fomentés tant l’odi va criticar-se molt des de la petita pantalla. Precisament en els moments d’odi hi ha una oportunitat perquè els moviments socials i culturals reaccionin.

Un tema clau als Estats Units és la qüestió racial, molt tractat al vostre llibre. El feminisme hegemònic, no obstant això, segueix sent essencialment blanc, i des d’aquí de vegades costa acceptar que hi ha un problema de racisme. 

DAP: Jo crec que allà hi ha una lectura més avançada d’aquest tema, que porta molt de temps enterrat i cada vegada agafa més força. És cert que a l’Estat Espanyol no hi ha encara aquesta problematització. Aquí tenim la comunitat gitana, que porta segles convivint a Espanya i està absolutament als marges, condicionada pels estereotips; passa el mateix amb la població migrada. 

Com podríem conscienciar la societat?

DAP: Crec que aquí tenim molta feina per fer, però és una oportunitat d’aprenentatge. Si la nostra mirada és blanca, cal que persones racialitzades accedeixin a posicions de poder per explicar les seves històries.

“Volem deixar clar que la ideologia ho impregna tot”

Precisament al llibre esmenteu el cas de sèries com Big Mouth, on un personatge negre està doblat per una dona blanca. I fins i tot tenim els casos d’actors cis interpretant personatges trans. Què en penseu?

PMG: A mi em sembla súper important que sigui la mateixa comunitat qui expliqui la seva història. Jo puc entendre o empatitzar, però ser blanca m’impedeix compartir les experiències de moltes dones negres, llatines, gitanes… Per tant, el més just i ètic és que siguin elles qui les expliquin perquè aportaran una experiència que jo no tinc. 

DAP: Pel que fa a l’actuació, em sembla fonamental perquè permet tenir referents. El que han fet sèries com ara Pose, Transparent, Orange is the New Black, Star Trek, Veneno… és permetre a les persones més joves, i no tan joves, veure algú que ha passat per una situació com la seva. A més a més, parlem d’un col·lectiu amb moltes dificultats per accedir al mercat laboral. Tot i que es faci amb respecte i la persona que actua hi posi les millors intencions… Si tens una actriu o un actor trans, per què agafar algú cis? 

Un altre punt que tracteu al vostre llibre és el western i el retorn a la masculinitat hegemònica. Un bon exemple n’és James Bond, l’evolució del qual reflecteix els models de masculinitat al llarg dels anys. Per exemple, a les darreres pel·lícules han incorporat el tema de les noves masculinitats. Què n’opineu, d’intentar modernitzar aquests personatges masculins? N’hi ha prou?

DAP: James Bond és sens dubte el perfil de blanc, hetero, té el físic, l’elegància… Tot allò al que un home hauria d’aspirar. El fet que es replantegi la seva masculinitat té sentit, perquè és un model que està quedant antiquat. Evidentment, la masculinitat hegemònica no desapareixerà d’un dia a l’altre, però està bé veure que hi ha avenços. Ara bé, nosaltres preferim centrar-nos en les sèries d’animació infantil, món on aquests temes es treballen més. Gravity Falls, Cupcake and Dino, Steven Universe… ens presenten masculinitats i feminitats diverses que trenquen amb l’hegemonia.

PMG: També l’hegemonia masculina; quan parlem de representació ens centrem sempre en els personatges femenins i ens oblidem del paper dels homes en el canvi. No importa quant ens empoderem, no servirà de res si no hi ha una transformació d’aquestes masculinitats que produeixen molt de dolor a tots els homes que no hi encaixen. 

“Si la nostra mirada és blanca, cal que persones racialitzades accedeixin a posicions de poder per explicar les seves històries”

Ara que parlem de sèries d’animació infantil, què fer amb la ficció infantil considerada problemàtica? Penso en algunes iniciatives que hi ha hagut de retirar contes tradicionals que perpetuen rols de gènere. 

PMG: Pensament crític.

DAP: I pensament crític també als mitjans de comunicació. Totes les notícies sobre el tema van donar molta importància al fet de retirar, quan en realitat volien problematitzar i col·locar els contes a prestatgeries per edats més avançades. Potser un conte com La Ventafocs no és bona idea per un infant de tres anys, però sí de sis perquè ja se li pot explicar i fins i tot pot reinterpretar-lo i rellegir-lo dintre del seu món.

PMG: A més a més, preguntem-nos quina societat volem construir. Potser val més crear un model d’heroi basat en la cooperació i no pas en la competitivitat.

En efecte, tal com heu dit, cal problematitzar tots aquests productes culturals als quals estem exposats.

DAP: Sí, sobretot els adreçats als infants. Quan vam començar a analitzar l’animació infantil, la gent ens deia “El rei lleó té un relat ideològic darrere? No pot ser”. Què ens podria estar dient La sireneta? I de fet, ens diu moltes coses des que som molt petites i molt petits i tenim pocs materials crítics per entendre el que ens expliquen.

PMG: Per tant, sabent que són productes culturals, com més inclusius siguin i més models alternatius i transformadors ens puguin oferir, molt millor. Ja m’hauria agradat a mi poder créixer en l’època de l’animació infantil actual. Com més s’obri el ventall, millor. I que s’enfadin els altres que no vulguin que s’obri. La resta seguirem aquí gaudint-ne.

Marta Vidal i Guirao

Llicenciada en Llengües i Literatures Modernes per la UB. Editora en potència i fan del cinema de l'edat d'or de Hollywood.

  • 1