“Señoras que se empotraron hace mucho”, el rescat de la memòria sàfica

Imatge de la portada del llibre “Señoras que se empotraron hace mucho” de Cristina Domenech.

Señoras que se empotraron hace mucho narra les històries de gairebé 20 dones que van estimar a d’altres, des del segle XVII fins al XX, i aporta dades rellevants del moment. Rescata relats que fins ara havien estat desconeguts per la majoria de la població i posa el focus en la manca de coneixement que hi ha de la memòria queer i LGTB.

Cristina Domenech, una malaguenya de 33 anys, escrivia fils a Twitter sobre històries de dones lesbianes i bisexuals. Després de veure la repercussió que tenien, va publicar Señoras que se empotraron hace mucho (Editorial Plan B) on amplia les narracions i relata el període històric en què es trobaven les protagonistes.

Aquí puedes encontrar todos mis hilos de #SeñorasQueSeEmpotraronHaceMucho, Historias Absurdas y Reales De Señoras Históricas Que Se Comían La Cara.

En este hilo encontrarás links para consultarlos juntos o acceder directamente a uno concreto. Vamos allá. pic.twitter.com/iGEWFPBwni

— Cristina Domenech (@firecrackerx) August 29, 2019

L’interès de milers de persones que es reunien a llegir els seus fils a Twitter no és un fet puntual, sinó que gran part de la comunitat queer i LGTB té la necessitat de conèixer la seva pròpia història que no ha après ni a l’escola ni enlloc. Conèixer el nostre passat és molt important per entendre el present.

Des dels anys 70 els moviments feministes i queer han intentat rescatar la història que ha volgut ser esborrada. No és una coincidència que la memòria LGTB i queer sigui pràcticament desconeguda per gran part de la població, inclosa la que forma part del col·lectiu. Durant segles s’ha volgut eliminar, per establir com a història universal uns fets colonitzadors, patriarcals i heterosexuals. Però no són fets reals, només un dels fragments que s’ha volgut escollir.

Llegir històries LGTB suposa un acte polític de memòria. Entre el llibre de Cristina Domenech i altres com Anne Marie de Maria Castrejón i Lorca i el mundo gay de Ian Gibson es creen xarxes i arxius que ens porten el passat al present i que formulen el futur del qual formarem part.