LOADING

Type to search

Salut

Sanitat prepara un decret per no poder escollir el mètode d’avortament

Share
avortament - interrupció voluntària de l'embaràs

Mètode d’avortament farmacològic. Font: GineCenter

El Ministeri de Sanitat prepara la modificació del Real Decret 831/2010 que faria que les residents a Espanya només poguessin avortar mitjançant el mètode farmacològic en centres ambulatoris públics fins a la novena setmana de gestació. La reforma està en fase de consulta pública i, segons el Ministeri de Sanitat, busca solucionar dos problemes detectats: la saturació de les instal·lacions sanitàries públiques i l’augment d’avortaments en els darrers anys, 99.149 a Espanya el 2019, més de 3.200 que el 2018, segons l’informe anual elaborat pel Ministeri de Sanitat.

Sanitat assenyala que el mètode farmacològic “no només és oportú, sinó que, a més, és molt més econòmic” degut al baix cost dels fàrmacs usats i a la senzillesa de les instal·lacions requerides. Tanmateix, es parla de la novena setmana de gestació perquè entre la novena i la catorzena, el mètode farmacològic deixa de ser viable per si sol.

Fonts del Ministeri de Sanitat expliquen que la modificació del Decret Llei obeeix a “una qüestió sanitària molt tècnica per recollir i facilitar l’avortament farmacològic”. Si bé és cert que en el document de consulta pública no s’hi confirma en cap moment que aquest serà l’únic mètode possible per a avortar, “amb la generalització de l’avortament farmacològic, Sanitat renuncia a formar els professionals de la sanitat pública en totes les tècniques d’interrupció voluntària de l’embaràs”, tal com explica l’Associació de Clíniques Acreditades per la Interrupció de l’Embaràs (ACAI).

La reforma busca solucionar la saturació de les instal·lacions sanitàries públiques i l’augment dels avortaments en els darrers anys

Francisca García, presidenta d’ACAI, considera que la reforma implica un pas enrere en els drets sexuals i reproductius de la dona, en la mesura que no se li ofereix la prestació sanitària de l’avortament provocat amb la qualitat que li correspon. García explica que, si només s’ofereix un mètode a l’hora d’avortar -el farmacològic-, es passa per alt la qualitat i l’autonomia que mereix la pacient. 

José Antonio Bosch, advocat i assessor jurídic d’ACAI, comenta que si s’implanta de manera general l’avortament farmacològic en els centres de salut públics, pot causar que sigui l’única tècnica possible en les primeres nou setmanes. Bosch, com Francisca García, considera que “si no es possibiliten ambdues tècniques en tots els centres, la pública sempre recomanarà i potenciarà el mètode més barat: el farmacològic”.

“L’argumentari de Sanitat no se sosté per enlloc. S’inventen la realitat perquè quadri”

Una altra de les explicacions que Sanitat utilitza per a defensar la reforma del Decret Llei és que les espanyoles prefereixen el mètode farmacològic. No obstant això, ACAI nega que les dones majoritàriament escullin el mètode farmacològic. Segons expliquen, més del 70% de les dones espanyoles prefereix el mètode instrumental quan se’ls permet escollir.

Francisca García, a més, qüestiona els motius que exposa Sanitat a favor de la nova reforma. Assegura que “els avortaments en poques ocasions es realitzen en centres públics, sinó que gairebé sempre es fan en centres acreditats concertats, i a més, l’únic que disminuirà els embarassos no desitjats son polítiques preventives”. Segons García, els arguments del Ministeri de Sanitat “no se sostenen per enlloc. S’inventen la realitat perquè quadri”.

Les crítiques en contra de la reforma socialista de l’exministre de Sanitat, Salvador Illa, i l’actual ministra, Carolina Darias, s’estenen també al mateix Govern. Irene Montero, ministra d’Igualtat d’Unides Podem ha mostrat el seu desacord en públic a través de les xarxes socials. “La interrupció voluntària de l’embaràs ha de garantir-se de forma segura i efectiva per a totes les dones i amb acompanyament mèdic especialitzat. L’avortament farmacològic mai ha de ser l’única opció, ni tan sols la prioritària”, escrivia Montero a Twitter el 22 de gener.


Tot i que ara es posa sobre la taula una reforma del Real Decret 831/2010, el tema de l’avortament és present en la legislació espanyola des del 5 de juliol de 2010, quan entrava en vigor la Llei Orgànica 2/2010 de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs. La legislació permetia l’avortament lliure en les primeres 14 setmanes. Fins aleshores, a Espanya només es podia avortar per tres motius: violació, risc per a la salut física o psíquica de la mare i malformació del fetus. Abans de la llei, però, si la dona volia avortar, ho havia de fer en un centre privat, pagant. 

La mitjana d’avortaments en centres públics a Espanya entre 2010 i 2018 és del 8,9%, mentre que en centres privats és del 91,1%

El Real Decret 831/2010 assenyala que la interrupció voluntària de l’embaràs “es realitzarà en centres de la xarxa sanitària pública o vinculats a la mateixa sota alguna de les formes previstes en la legislació sanitària”. A partir d’aleshores, gràcies a la Llei de 2010 l’avortament va ser considerat un servei inclòs en la Cartera del Sistema Nacional de Salut. Per això, avortar no li suposa cap cost addicional a la dona, que pot fer-ho de manera lliure i gratuïta en clíniques privades acreditades i especialitzades.

Segons els informes sobre interrupcions voluntàries de l’embaràs que publica cada any el Ministeri de Sanitat, del 2010 al 2018, la mitjana d’avortaments en centres públics va ser del 8,9%. En altres paraules, el 91,1% de les interrupcions voluntàries de l’embaràs es realitzen en clíniques privades. 

Tags:
Anna Huertas

Estudiant de periodisme a la UAB.

  • 1