LOADING

Type to search

Cultura Opinió

“Salve Regina”: un monòleg per afrontar la maternitat (o no) al nostre ritme

Share
Salve Regina

“Salve Regina” és un monòleg d’Ángela Palacios on l’actriu es desdobla per afrontar, de manera còmica i crítica, la decisió de ser mare. Foto de Carlos Montilla.

Tic-tac, tic-tac, tic-tac… La sala Badabadoc es presenta com un ring de boxa delimitat per una corda de neó rosa. A dins hi ha un carro de la compra ple de nenucos. Al costat, una dona amb el cap entre les mans i arraulida sobre si mateixa. I, al darrere de tot del ring, quasi passant desapercebut però insistent, un metrònom. Tic-tac, tic-tac, tic-tac…

Així es presenta la protagonista de Salve Regina, una dona de trenta-sis anys, “quasi trenta-set”, que es troba en ple combat dialèctic pel que fa a la maternitat. Vol tenir fills? Ha de tenir fills? Què passa si no els té ara? Se li pot “passar l’arròs”? I el metrònom, no para: tic-tac, tic-tac, tic-tac, tic-tac, tic-tac, tic-tac, tic-tac, tic-tac, tic-tac…

Ángela Palacios es desdobla per afrontar el dilema de la maternitat en el context actual

Gràcies al personatge de Regina, Ángela Palacios es desdobla per poder afrontar de manera còmica, alhora que personal, el gran dilema de la maternitat en el context actual. És una dona soltera, no vol trobar parella, li encanta ser independent i viu arrelada a una joventut que cada cop sent més que no es pot seguir permetent. El ritme del món li diu que és ara quan ha de prendre la decisió: ser mare o no? Donar llum en un món marcat pel metrònom o no? Què vol dir ser mare?

A partir de les seves divagacions, Regina va construint una sàtira molt punyent sobre els mites que envolten la maternitat i com aquests no s’adeqüen a les dones. La protagonista es presenta com a una dona empoderada, divertida, estressada, pallassa… Tot i l’excentricitat, Regina ens representa a totes quan es mostra completament vulnerable. Perquè ningú té respostes fàcils, sobretot des d’una posició feminista contemporània, per afrontar la pregunta: per què ser mare?

Regina va construint una sàtira molt punyent sobre els mites que envolten la maternitat

Salve Regina Mater Misericordia, va sonant en els moments de lluita cos a cos entre la protagonista i la “maternitat”. Tic-tac, tic-tac, tic-tac, tic-tac, tic-tac… I tota l’audiència l’acompanya. De fet, el domini de Palacios sobre l’escenari és tan absolut que aconsegueix que el públic plori amb ella de riure i d’emoció, que la insulti, que balli, que cridi, que canti… Una interacció constant, insolent i brillant. Només amb una mirada tota la sala es troba a la voluntat de la protagonista.

I tot i l’exageració del personatge, el seu look estrafolari i completament fúcsia, les seves performances i bromes sense cap mena de miraments; Regina es va traient capes a mesura que avança el monòleg. Ens mostra com diferents experiències i persones de la seva vida l’empenyen fins a la màxima profunditat del seu pànic existencial. Ja no és només imaginar-se fent-se càrrec d’una criatura, sinó acceptar la responsabilitat de crear vida. És per això que Regina resa i resa i resa tot i ser una pecadora.

Palacios demostra una gran maduresa dramatúrgica i performativa acostant l’audiència a la catarsi del seu drama

Tot gran artista es troba, en algun moment de la seva activitat creativa, molt a prop de Déu. I en aquest sentit, Ángela Palacios demostra una gran maduresa dramatúrgica i performativa acostant l’audiència a la catarsi del seu drama. Escoltant-la, inevitablement, comencem a resar amb ella. Per ella. I per nosaltres. Tic-tac, tic-tac, tic-tac, tic-tac…

Amb tot, la culminació de l’obra no arribarà fins que, de tant despullar el personatge, només quedi la poesia. Els nous horitzons poètics –més llunyans en paraules, però més pròxims en significat– provoquen que Regina o Ángela o tu o jo, tant és, ens alliberem de tota construcció social, de qualsevol expectativa de futur, de qualsevol idea preconcebuda. I és aleshores, i només aleshores, que el metrònom – tic-tac, tic-tac, tic-tac, tic-tac, tic– s’atura.

Per poder acompanyar a la Regina i a vosaltres mateixes en aquest procés d’aturada de la maternitat, de desconstrucció del mite i per reapropiar-vos del vostre temps i del vostre cos, podeu anar fins al 19 de desembre a La Badabadoc de Barcelona. La Regina i els seus bebès us hi esperen amb moltes coses a dir-vos.

Tags:
Núria Cugat Tarridas

Estudiant de Periodisme a la UAB.

  • 1