LOADING

Type to search

Internacional Política

El retrocés dels drets estancats de les dones a Afganistan

Share
afganistan

Tres dones afganeses a Kabul, la capital d’Afganistan, als anys setanta. Fotògrafa: Laurence Brun.

Tres dones joves caminen pel carrer. Porten faldilles per sobre els genolls i tacons baixos que deuen fer soroll en caminar. Les tres porten camises de màniga llarga, però mai sabrem els colors; la fotografia és en blanc i negre. Cadascuna porta un pentinat diferent; una porta el cabell recollit, una altra el duu llis i la tercera, arrissat. Les tres joves somriuen. Sembla mentida que aquesta fotografia sigui de Kabul, on avui dia les dones han estat esborrades fins i tot dels cartells publicitaris. Només fa cinquanta anys de la fotografia, però els drets i les llibertats que les dones gaudien als anys setanta a l’Afganistan queden molt lluny.

L’emancipació de la dona no va ser fàcil, encara no ho és en cap lloc del món, l’Afganistan inclòs. Que en un moment de la seva història la seva reina fos una de les precursores de l’alliberament de les dones potser va aplanar una mica l’inici del camí.

L’emancipació de la dona afganesa

Soraya Tarzi va néixer l’any 1899 a Damasc, capital de Síria, mentre la seva família es trobava exiliada d’Afganistan. Quan Habibullah Khan, pare del seu futur marit, es va convertir en l’emir en 1901 va permetre tornar a tothom que es trobava a l’exili. En ser invitada a formar part del govern per emprendre un programa de modernització va conèixer el príncep Amanulà, amb qui es va casar més tard.

Durant el seu regnat, Soraya Tarzi va defensar fermament la llibertat de les dones. Tant ella com el seu marit van fer campanya públicament contra el vel —ella mateixa va aparèixer públicament sense ell més d’un cop—, van impulsar l’educació femenina obrint la primera escola primària per nenes a Kabul l’any 1921 i fins i tot va aconseguir el dret a vot per les dones afganeses.

El 1929 el regne de Soraya i Amanulà va caure i els drets de les dones van retrocedir: es van tancar escoles i es va implementar l’obligatorietat del vel, però la seva influència va romandre

El 1929 el regne de Soraya i Amanulà va caure i els drets de les dones van retrocedir: es van tancar escoles i es va implementar l’obligatorietat del vel, però la seva influència va romandre. Al llarg del segle XX les dones van anar conquistant drets fins a arribar a l’abolició del ‘purdah’ —la segregació per gènere— i l’aprovació de la igualtat de gènere en moltes àrees de la societat. Però tot el que és bo, s’acaba.

En les últimes dècades, les dones afganeses han perdut molts drets fonamentals, però no per l’ocupació talibana del diumenge 15 d’agost de 2021, ni per la del 27 de setembre de 1996, sinó molts abans, amb l’ocupació soviètica el 1979.

Inici dels conflictes

La corresponsal en Orient Mitjà, Andrea López, deia al programa El Badiu a Ràdio 4 que els cossos de les dones s’han utilitzat històricament com armes de guerra, i l’Afganistan és un exemple. El conflicte entre l’ocupació soviètica i una de les faccions afganes més radicals, la talibana, va ser suficient per ferir els drets de les dones. Aquests van quedar en escac i mat quan les tropes de l’URSS van abandonar el territori l’any 1996. Els guanyadors, l’exèrcit talibà, havien estat armats pels Estats Units en un context de la Guerra Freda.

L’any 1996 va ser el primer cop en què es va imposar la llei Sharia o llei islàmica a l’Afganistan que limita els drets de les dones, com vestir amb roba que se surti d’allò que està establert per aquesta norma. La llei islàmica també s’aplica a homes que, per exemple, no poden afaitar-se si no volen ser empresonats.

L’any 2001 les dones van tornar a ser utilitzades, aquest cop per part dels Estats Units, per justificar decisions geopolítiques

L’any 2001 les dones van tornar a ser utilitzades, aquest cop per part dels Estats Units, per justificar decisions geopolítiques. Després dels atemptats del 11S el president George Bush va declarar la guerra contra el terrorisme pels drets i la dignitat de les dones. Cal recordar que ells van cooperar en la denigració dels seus drets quan van recolzar als talibans al conflicte amb l’URSS.

Malgrat la repressió contra la dona amb els Estats Units no era tan exagerada com els talibans, no es van recuperar els drets del segle XX amb l’activisme de la reina Soraya Tarzi. De fet, en plena ocupació estatunidenca, l’Afganistan va ser considerat un dels països més perillosos per les dones. La periodista Olga Rodríguez explica a l’article El cinismo ante Afganistán com, durant els anys de presència militar estatunidenca, s’han continuat registrant atacs a dones quan anaven a l’escola o a la feina i els percentatges de violacions i casos de violència masclista han estat molt elevats, així com els abusos sexuals comesos per les forces de l’ordre.

Situació actual

Què passa ara amb la nova ocupació talibana? Com reflexiona Samia Shakle a l’article El abandono de las mujeres afganas que sirvieron para justificar la guerra, “què passa amb les nenes que van anar a l’escola, que van assumir papers en la política, el periodisme, l’activisme, els esports o altres àmbits de la vida pública?” No és una pregunta retòrica perquè hi ha una resposta: queden exposades a atacs i assassinats.

Els talibans asseguren que mantindran alguns drets de les dones afganeses de Kabul, les seves actuacions a altres ciutats fan pensar que són paraules buides. Mentrestant l’Associació Revolucionària de Dones de l’Afganistan (RAWA), organització afganesa que lluita pels drets de les dones, ha fet públic algunes de les restriccions i maltractaments contra les dones per part del nou govern radical, algunes tan ridícules com no portar sabates de taló per no fer soroll en caminar. Recordem la imatge de les tres dones afganes als anys setanta; potser triguem, fins i tot, a tornar a escoltar-la.

Tags:
Maria Giménez Baeza

Estudiant de Periodisme a la UAB.

  • 1