LOADING

Type to search

Internacional Política

RBG: un buit transcendental pel progressisme als Estats Units

Share
RBG - Ruth Bader Ginsburg

Ruth Bader Ginsburg mor als 87 anys a causa d’un càncer de pàncrees. Font: NPR.

Ruth Bader Ginsburg va morir el passat 18 de setembre i ha deixat més d’un buit en la que ha estat la seva trajectòria com a jutgessa en el Tribunal Suprem dels Estats Units. RBG –com se l’abrevia popularment– no només va ser la segona dona de la història en aconseguir una cadira en aquest prestigiós Tribunal, sinó que a més va difondre des de la seva posició un discurs feminista i va lluitar professionalment per donar visibilitat als col·lectius més desfavorits del seu país, com ara els immigrants i el col·lectiu LGTBI

RBG és considerada una de les icones contemporànies del feminisme liberal. El seu gènere i les seves prioritats polítiques la van fer destacar dins d’una elit gairebé exclusivament masculina i amb una clara predominança conservadora. Malauradament, les complicacions per un càncer de pàncrees van posar-li fi als seus dies a l’edat de 87 anys a la seva casa de Washington DC.

Una vida de molts obstacles i algunes victòries

RBG portava des del 1993 sent jutgessa a la Cort Suprema. Va ser nomenada pel president Bill Clinton i des d’aleshores no ha deixat de representar el contrapunt més progressista dins del Tribunal. Amb tot, abans d’arribar al que va ser el cim de la seva carrera professional, ja comptava amb molts anys d’experiència exercint com a jutgessa i, sobretot, havent representat i guanyats casos de discriminació de gènere, que en la seva època semblava una fita inimaginable.

La seva implicació per defensar a les minories s’entén gràcies als seus orígens i també a les seves vivències en el camí a convertir-se en la “The notorious RBG”. Els seus pares eren immigrants jueus que es van assentar al barri de Brooklyn a Nova York i allà van tenir a la seva filla l’any 1933. Ruth Bader Ginsburg va viure la seva infància en un barri humil, però això no li va impedir accedir als estudis superiors un cop es va haver casat amb Marty Ginsburg. Gràcies al suport incondicional del seu marit, RBG va poder cursar la carrera de Dret a la prestigiosa Harvard. En la seva època no existien lavabos per a dones en el campus i a més, el degà de la facultat qüestionava públicament a les seves poques alumnes -nou dones en una promoció de 552 persones- perquè segons el seu criteri havien decidit treure una plaça a un home per tal de cursar una carrera.

RBG va estudiar a Harvard en una època on no existien lavabos per a dones i el degà qüestionava a les estudiants la seva presència a la facultat

Tot i ser una graduada a Harvard, igual que el seu marit, RBG va tenir molts problemes per trobar feina. No es pot dir el mateix per Marty Ginsburg. RBG va haver d’acceptar feines com a secretària i també va sentir el pes de l’escletxa salarial, sobretot quan va estar embarassada. Amb tot, va aconseguir fundar el Projecte de Drets de la Dona en la Unió de Llibertats Civils dels Estats Units a la Universitat Rutgers. A partir d’aquí va ser quan va començar a argumentar casos de discriminació de gènere, dels quals sis d’ells els va portar al Tribunal Suprem i en va guanyar cinc. Un dels casos més emblemàtics va ser el de la capitana de la Força Aèria a qui volien fer avortar per tal que no perdés la seva feina

Una carrera amb controvèrsies

Encara que Ginsburg acabés convertint-se en “The notorious RBG” a causa de la seva marcada tendència progressista liberal –que la desmarcava de la resta dels seus companys– i fer-se famosa per les seves ardents discrepàncies amb la Cort, RBG va aconseguir la seva cadira per la seva prèvia reputació centrista. En el Senat, el seu vot havia anat amb els conservadors diverses vegades. Fins i tot, en la seva època com a senadora es va negar a escoltar el cas de discriminació contra un soldat homosexual de l’Armada, el qual van acabar donant de baixa.

RBG va aconseguir la seva cadira al Tribunal Suprem gràcies a la seva reputació centrista

Un cop asseguda en la seva cadira del Tribunal Suprem i veure que la tendència general era cada cop més conservadora, RBG va definir-se políticament com a més progressista. Des d’aleshores s’ha acabat convertint en una icona contemporània que apareix en tasses i samarretes que les noves generacions feministes americanes porten amb orgull.

En la seva darrera etapa com a jutgessa de l’alt Tribunal tampoc es va deslliurar del conflicte. En les primeres presidencials de Donald Trump el 2016, RBG va expressar públicament que el candidat era un “farsant” i que no podia imaginar un món amb ell com a president dels Estats Units. Va ser criticada tant per conservadors com per progressistes en tant que es tractava d’una figura judicial i les seves declaracions podien malmetre la imparcialitat i autoritat de la cort. Conseqüentment, es va haver de disculpar.

Una cadira buida, un nou front de batalla

Tot i una trajectòria professional plena de victòries representatives per les minories –que ara difícilment es perpetuarà – el focus d’atenció arran de la pèrdua de la jutgessa es centra en qui ocuparà la seva cadira. Una cadira progressista que encara equilibrava ocasionalment la balança entre republicans i demòcrates a la cort. Donald Trump encara no s’ha manifestat al respecte, però sí que ho ha fet el líder de la majoria del Senat Mitch McConnell. El senador republicà ha manifestat que la pèrdua de RBG serà substituïda per la nominació que vulgui proposar el president Trump, tot i estar a un mes de les eleccions. La seva excusa: la majoria al Senat és republicana i donen suport a l’agenda política de Trump. Conseqüentment, volen mantenir la seva promesa d’actuar segons la voluntat dels estatunidencs, qui els ha donat majoria.

La ràpida reacció per part dels republicans fa evident el que serà el seu últim i definitiu intent d’assolir un control total en el Tribunal Suprem abans de les eleccions on, cal tenir en compte, Trump no està sortint com a favorit en les enquestes. Amb RBG en vida, el Tribunal Suprem comptava amb nou cadires: cinc conservadores i quatre progressistes. Tot i ser una situació favorable pels republicans, la balança es veia prou equilibrada per la versatilitat de vot del moderat John Glover Roberts, el líder de la cort. Si l’actual president nominés un jutge conservador i aquest fos aprovat, el fràgil equilibri entre les dues forces polítiques dins la cort quedaria completament descompensat amb una majoria republicana fins a possiblement dues generacions, ja que els càrrecs al Tribunal Suprem són vitalicis. Una altra preocupació pels demòcrates és que un dels tres jutges progressistes que queden després de la mort de RBG, Stephen Breyer, té actualment 82 anys. La fragilitat del vot progressista és evident.

De fet, el 2016 Barack Obama va intentar ocupar amb un jutge progressista la vacant que va deixar la mort del conservador Antonin Scalia –íntim amic de Ruth Bader Ginsburg– però els republicans el van bloquejar en el Senat. Resulta irònic que l’argumentació de McConnel en aquell moment fos que es trobaven en any electoral i que l’electorat havia de ser qui decidís a qui col·locar en la que havia estat la cadira de Scalia.

Si el nominat de Trump fos aprovat, el fràgil equilibri entre les dues forces polítiques a la cort quedaria descompensat

Moltes mirades dipositen fe en Joe Biden com a viable president per la pròxima legislatura. Però si finalment Donald Trump presenta un nominat conservador pel Tribunal i el Senat –amb 52 senadors republicans i 48 demòcrates– l’aprova, poc marge de maniobra els quedarà als demòcrates en qualsevol dels tres poders estatals en el cas que Biden fos elegit a les urnes. Tot això, a poc més d’un mes de les eleccions.

Encara que la majoria republicana en el Senat sembli evident, encara es podria arribar a tombar la nominació de Trump –de moment encara hipotètica–  amb els vots d’alguns senadors més moderats. Pels mitjans i xarxes socials s’està prestant especial atenció a Susan Collins, Lisa Murkowski i Mitt Romney, entre d’altres poques opcions. Amb tot, qualsevol especulació de poc serveix sense saber el resultat de les presidencials el novembre.  

El terrabastall que ha ocasionat la mort de RBG ha accelerat el rellotge just abans de les presidencials i el terreny no semblarà més o menys estable –almenys per alguna de les dues forces estatunidenques– fins després del 3 de novembre. Amb tot, moltes de les seguidores i seguidors de Ruth Bader Ginsburg, han destinat aquests dies a fer memòria i honor de tot el que va aconseguir en vida i, sobretot, esperen que es pugui complir la seva última voluntat, de la qual en va fer constància a la seva néta: “El meu major desig és que no seré substituïda abans que un nou president sigui jurat”.

Tags:
Núria Cugat Tarridas

Estudiant de Periodisme a la UAB.

  • 1