LOADING

Type to search

Cultura Opinió

Qui no volia unes Manolo Blahnik?

Share
Sex and the City

Kristin Davis, Sarah Jessica Parker i Cynthia Nixon, protagonistes de ‘Sex and the City’ de nou juntes a Manhattan. Font: Fuera de Series

Jo també volia comprar-me unes Manolo Blahnik de 500$ pel meu trentè aniversari, passejar-les a un sopar al Denial i demanar-me un cosmopolitan: abso-fucking-lutely que volia. Fa més de vint anys de la primera emissió de Sex and the City de Darren Star.

M’hi he submergit tant que he arribat a sentir que me n’he anat de copes amb la Carrie, la Miranda, la Charlotte i la Samantha. He somiat que el Big m’estimava i que era a mi a qui em venia a buscar a París per dir-me que era l’amor de la seva vida. Aquesta primavera han començat a rodar el retorn And just like that i, encuriosida, he revisionat la primera temporada de Sex and the City.

Les primeres vegades que havia mirat la sèrie, m’havia pensat com un personatge més. Més ben dit: desitjava ser la Carrie Bradshaw per tenir un apartament per mi sola, un vestidor enorme “perquè és el somni de tota dona”, fumar Marlboro Lights mentre escric religiosament la columna de la setmana a la revista de moda i freqüentar els bars i restaurants més fabulosos i cars de la ciutat. I causar temptacions, és clar, em feia desitjar sentir-me desitjada.

Aquesta primavera han començat a rodar el retorn And just like that i, encuriosida, he revisionat la primera temporada de Sex and the City

Però sí. També em sentia captivada per la llibertat amb què vivia la Sam, per la bona educació de la Charlotte i per les intervencions de la Miranda: “Ja només parlem del Big, d’ous o de polles petites. Com pot ser que quatre dones tan intel·ligents no tinguin res de què parlar més enllà dels homes? Què passa amb nosaltres? El que pensem, el que sabem! Sempre ha de ser sobre ells? Ja ho sabeu, feu-m’ho saber quan estigueu a punt per parlar de qualsevol altra cosa a part dels homes.”

Ara, vora una dècada després de tanta parafernàlia, he deixat de bavejar amb tan glamour i tanta frase lúcida. Més aviat em fa vergonya. Què representaven aquests sermons, una mostra d’apoderament femení? El periodista Juan Sanguino augura que la tornada està condemnada al fracàs perquè l’actriu Kim Cattrall no en formarà part.

Sex and the City s’ha quedat molt enrere, el feminisme aparentment trencador que mostrava a finals dels noranta ha caducat

No sé si serà per això o per si no canvien la línia feminista que han seguit fins ara. Aleshores potser sí que fracassaria. Sex and the City s’ha quedat molt enrere, el feminisme aparentment trencador que mostrava a finals dels noranta ha caducat. 

La sèrie està coberta d’un feminisme que només fa que promoure l’ideal nord-americà arran d’un capitalisme salvatge, blanc, classista i que fa apologia d’estereotips vinculats al col·lectiu LGBTIQ+. Més de vint anys després de l’estrena de la sèrie i d’haver fet desitjar un estil de vida impossible a milers de dones adolescents i no tan adolescents, torno a mirar-la. 

Ja no vull més unes Manolo Blahnik, ni un armari ple de roba cara, ni ser l’enveja ni de tot Manhattan ni de tot Barcelona ni que la meva preocupació a la vida sigui perdre el cul per un home i que aquest el perdi per mi. 

Què en va fer el director de la sèrie de la multiculturalitat que conforma Nova York? I de l’explosió del moviment queer de finals dels noranta? I de les classes socials? I de les diferents concepcions de bellesa?

Què en va fer el director de la sèrie de la multiculturalitat que conforma Nova York? I de l’explosió del moviment queer de finals dels noranta? I de les classes socials? I de les diferents concepcions de bellesa? Sex and the City, amb els ulls posats en l’actualitat, és una oda al sistema patrocinada per Manolo Blahnik.

És cert que no deixa de posar sobre la taula a quatre dones “revolucionàries” que interpreten preocupacions sobre trencar el tabú del plaer sexual femení o la dona en posició de poder. Però després, què? Per qui plantejava la sèrie Darren Star?

Clara Pont Vílchez

Periodista. Ara, estudiant del Màster en Periodisme Literari, Comunicació i Humanitats a la UAB.

  • 1