LOADING

Type to search

Opinió

Què ens mou a visitar el Saló Eròtic?

Share

Cartell del Saló Eròtic de Barcelona 2022 dissenyat per Marina Salazar.

Barcelona ha acollit, el passat cap de setmana, la 29 edició del Saló Eròtic. I una vegada més, el seu spot publicitari ha corregut per les xarxes com la pólvora. Enguany, amb més de 2 milions de visualitzacions a poques hores de l’estrena, l’anunci apel·lava a la masculinitat fràgil i als homes que, en poques paraules, compleixen els estereotips associats a la cisheterosexualitat. Els mateixos homes que, en bona part, omplien el Pavelló de la Vall d’Hebrón i gravaven les performances dels escenaris.

Informant-me i parlant amb una de les comissàries, la terapeuta sexual i de parella, Montse Iserte, vaig imaginar-me un esdeveniment artístic, divers i considerablement educatiu. No hi havia estat mai, al Saló Eròtic, i malgrat que no sabia ben bé què esperar, les meves expectatives no es van acabar de complir del tot. I us explicaré el per què. 

La zona d’art eròtic era àmplia, estimulant i, en molts casos, trencadora

Si ens centrem primer en els punts forts, la zona d’art eròtic era àmplia, estimulant i, en molts casos, trencadora. Pintures, il·lustracions, fotografies, tatuatges, peces de roba i escultures fetes amb motlles de genitals humans. A cada passa em topava amb alguna cosa que, fos més o menys el meu estil, era curiosa de descobrir. 

Al pavelló també hi havia estands relacionats amb el shibari, el bdsm, el tantra i d’altres pràctiques sexuals diverses, així com informació sobre les relacions no monògames, els clubs swingers i un gran espai amb joguines, lubricants i llenceria a la venda. 

La programació de les aules era extensa i a càrrec de professionals especialitzats

Comissariades per la mateixa Montse Iserte, el Saló Eròtic també oferia tota una sèrie de conferències relacionades amb la salut sexual, la menstruació, el plaer, el gènere o els orgasmes, entre moltes altres temàtiques. La programació, cal dir, era extensa i a càrrec de professionals especialitzats. 

“Les aules han generat un boom i han fet que vingui gent de carrer, de totes les edats. Fa uns quants anys majoritàriament tot eren homes cisheterosexuals. A poc a poc, de forma més tímida, van aparèixer dones, grups d’amigues i estudiants de sexologia”, m’explicava Montse Iserte. Potser tenia raó i el Saló havia evolucionat en els darrers temps, però no al ritme que jo esperava.

El Saló havia evolucionat en els darrers temps, però no al ritme que jo esperava

El que, en certa manera, em va decebre, va ser descobrir que les aules i el cicle de cinema educatiu tenien un espai reduït i amagat en un parell de sales. El reclam principal era un gran escenari al bell mig del pavelló, on hi havia artistes realitzant els seus shows. La incomoditat va aparèixer, doncs, amb la conducta d’alguns assistents. Arrambats als escenaris filmaven les dones que feien demostracions amb joguines sexuals. Anaven sols o en grup, atrets per les performances i amb els ulls fora d’òrbita. En aquest punt vaig preguntar-me, entre mi, quin era el vertader objectiu de tot allò i quina era l’oferta predominant. 

Pensant-ho bé, a les aules hi havia xerrades educatives, sí. Les mostres d’art eren inclusives, també. Els shows que jo vaig veure, no. No poso en dubte la voluntat d’avançar cap a un Saló Eròtic més feminista, però la meva experiència va ser més aviat agredolça.

Els i les artistes tenien cossos normatius, sovint esculpits per la silicona i el gimnàs. És una elecció completament vàlida i respectable, però no existia una aposta per la diversitat corporal real. Fora de les aules tampoc vaig veure cap referència a la prevenció de malalties de transmissió sexual, un aspecte prou rellevant en la matèria.

No existia una diversitat corporal real

El món del sexe és meravellosament ampli i va molt més enllà del coit. Existeix un gran ventall de fetitxes, gustos, identitats, orientacions sexuals i realitats que no vaig palpar en tots els racons del pavelló.

Potser hi ha qui pensa que el Saló Eròtic hauria de ser només un acte d’entreteniment i d’exploració dels plaers, però mentre es continuïn necessitant punts liles (com el que, per cert, hi havia al pavelló), l’educació sexual i de gènere i la visibilització de totes les problemàtiques que envolten el sexe haurien de ser primordials. Jo, en poques paraules, us convido a reflexionar.

Tags:
Ona Falcó Vidal

Estudiant de Periodisme de la UAB.

  • 1