LOADING

Type to search

Cultura

Quan el dolor va més enllà dels cops

Share
"no solo duelen los golpes" - Pamela Palenciano

Pamela Palenciano durant el seu monòleg “No solo duelen los golpes”. Font: YouTube

Un escenari il·luminat des del davant, dividit en un món d’ombres i un d’il·luminat. Un banc ple de pintades com a únic atrezzo. Una talentosa actriu capaç de canviar el seu personatge en qüestió de mil·lèsimes de segon, servint-se únicament de la veu, la gestualitat i, a vegades, d’una dessuadora. I un discurs ple de referències antisistema i denúncies a qualsevol jerarquia de poder, farcit d’humor i ironia. “No solo duelen los golpes”, un relat sobre violència de gènere plasmat de manera que tothom pugui sentir-se identificat amb algun dels personatges de la història, les paraules de Pamela Palenciano deixen clar que la capacitat de fer mal va més enllà de qualsevol cop.

No és un monòleg comú. Tal com ens avisa Pamela Palenciano de bon principi, el seu discurs incomoda. Altera. Remou consciències. L’actriu interpel·la al públic, s’hi dirigeix en tot moment i no deixa que les ments dels espectadors parin de pensar. Inclús en un format audiovisual, on es troba a faltar la proximitat amb el que passa dalt de l’escenari, les paraules aconsegueixen travessar les pantalles per instal·lar-se en les profunditats de tots els qui l’escolten. L’audiència de Palenciano sent sobre la seva pròpia pell la violència que generen les desigualtats entre ambdós gèneres, i que va molt més enllà del dolor físic.

El títol del monòleg ja és una declaració d’intencions: “No solo duelen los golpes”. Perquè sí, quan pensem en dolor ens ve al cap tot allò que sentim sobre el nostre físic, sobre el nostre cos. Però la violència es pot exercir de moltes més maneres, no sempre visibles als ulls. Les paraules es poden convertir en dagues de fulls afilats quan ens les diu algú que és important per a nosaltres. I com més important és aquesta persona, més poder té a l’hora de danyar-nos.

Però la violència es pot exercir de moltes més maneres, no sempre visibles als ulls

Escolto les paraules de Palenciano i em venen al cap un torrent de pensaments. Uns pensaments que encara es disparen més quan m’adono que la persona que està mirant el monòleg amb mi s’ha desfet en un riu de llàgrimes. És un home i, com és normal pensar en una societat com la nostra on els homes no poden mostrar-se vulnerables, no em puc creure el que veig. Quan li pregunto per què plora, em diu allò que acaba unificant tots els pensaments que se m’originaven a partir de la història de Pamela Palenciano. “No solo duelen los golpes”. És clar. Hi ha moltes més coses que ens calen per dins i ens enderroquen a poquet a poquet. Però el més penós és adonar-se de què, segurament, ningú està lliure de culpa, que tots hem estat en algun moment la daga que feria a algú. I això també fa mal.

Hi ha una part del discurs de Palenciano que em cala especialment. Quan diu que les persones tenim tendència a interioritzar el mal que ens han fet fins que passa a formar part del nostre ésser, del nostre caràcter, de les nostres pors. I bolquem en les nostres relacions allò del que ens han acusat a nosaltres anteriorment. “M’estàs cobrant factures que no són meves”, li diu una de les seves exparelles quan ella paga amb ell part del dolor que ha patit abans.

El més penós és adonar-se de què, segurament, ningú està lliure de culpa. Tots hem estat en algun moment la daga que feria a algú. I això també fa mal

La majoria de vegades és el nostre entorn qui conforma el nostre paper en la vida i és en nosaltres on recau el fet de ser conscients dels dictats per a poder-los canviar. Aquesta és la conclusió a la qual arribo i ho comunico al noi que plora al meu costat. Fa mal adonar-se de què, segurament, un mateix ha estat font de dolor per a una persona. Potser perquè, tal com ens diu Palenciano, hem estat víctimes abans d’un dolor semblant. Però és un pas positiu i dirigit cap al canvi ser-ne conscient i sentir com aquesta veritat et remou per dins.

El 25 de novembre la Regidoria de Feminisme i LGTBIQ+ de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès havia organitzat, com a part del programa d’activitats del Dia Internacional contra les Violències Masclistes (25N), l’escenificació del monòleg. Les restriccions per la Covid-19, però, no han deixat que el públic es reunís al Teatre Ateneu de Cerdanyola. Per tal de no cancel·lar l’esdeveniment, s’ha projectat el monòleg en format virtual. Les assistents s’han reunit a través d’un enllaç web que la Regidoria va enviar amb anterioritat per a la celebració de l’acte. Des d’allà, s’han pogut intercanviar paraules i opinions amb l’actriu andalusa.

Pamela Palenciano va idear el seu monòleg per a instituts i universitats, i d’aquí va passar a representar-lo a cases okupes i associacions de barris, tant d’Espanya com de Centre Amèrica. Actualment, l’actriu andalusa ja és un referent del moviment feminista tant nacional com internacional.

Tags:
Mireia Planas Sucarrat

Estudiant de Periodisme de la UAB, graduada en Direcció Hotelera per la EUTDH.

  • 1