LOADING

Type to search

Cultura Societat

Les primeres experiències sexuals sanes arriben a la pantalla

Share
Millor la llengua - Mar Pawlowsky - educació sexual

Mar Pawlowsky, directora i guionista del curtmetratge ‘Millor la Llengua’ a l’escenari on serà rodat. Font: Cooperativa La Pera / Dones Visuals

El cinema ens ha ensenyat que les primeres experiències sexuals han de ser idíl·liques o bé és esperable que es produeixin situacions no desitjables o actes forçats. De la necessitat de veure referents audiovisuals que no representin masculinitats tòxiques i relacions sexuals no saludables neix el curtmetratge Millor la Llengua, de la directora, guionista i actriu Mar Pawlowsky. Un film que trenca els esquemes i patrons cinematogràfics, juga amb els perjudicis de l’espectador i reivindica la importància d’unes primeres experiències sexuals sanes.

Pawlowsky, que s’estrena darrere de la càmera, afirma que tractar el tema també resideix en qüestions personals. “Jo no vaig tenir una pèrdua de la virginitat com els protagonistes del curt, en vaig tenir una de molt pitjor. Sí que ve d’alguna manera d’una cosa pròpia, és com les ganes de pensar quina hagués estat aquesta primera vegada tan xula, per mi hagués sigut genial viure el que han viscut el Roc i la Mina, els personatges del curt”, confessa Pawlowsky.

De la necessitat de veure referents audiovisuals que no representin masculinitats tòxiques i relacions sexuals no saludables neix el curtmetratge Millor la Llengua

El Roc i la Mina, dos preadolescents de 13 i 14 anys respectivament, es coneixen a través d’una web de cites i decideixen quedar en una fàbrica abandonada dels afores de Barcelona per tenir la seva primera experiència sexual. Una trobada que a priori i a ulls de l’espectador pot tenir un final pertorbador o cruel, però acaba sent tot el contrari.

El curtmetratge Millor la Llengua encara no s’ha rodat, però ja ha captat l’atenció del comitè de selecció del programa AccióCurts de Dones Visuals, format per les directores Sally Fenaux Barleycorn i Irene Moray, i la productora Angeles Hernandez. A més, el curt ha aconseguit guanyar el Premi AccióCurts de Dones Visuals, l’associació promotora de Dones Cineastes i de Mitjans Audiovisuals de Catalunya, que té com a missió defensar, promoure i fer efectiva la presència de dones al sector audiovisual.

Una trobada que a priori i a ulls de l’espectador pot tenir un final pertorbador o cruel, acaba sent tot el contrari

A la vida sempre hi ha una primera vegada. A vegades, pot no tenir la més mínima importància i no la recordem perquè érem petites o simplement el nostre cervell ha difuminat el record. Però els actes o fets que ens han fet créixer o madurar, és més probable que els recordem.

Socialment, se li ha donat molt de protagonisme a ‘la primera vegada’ referida al sexe. Com a dones hem pogut experimentar pressió perquè era massa d’hora o massa tard, perquè havia de ser perfecte o perquè havies de tenir sexe per primera vegada amb l’amor de la teva vida i si no era així, t’estaves equivocant. Hem pogut experimentar por perquè ens han dit que faria molt de mal, per no fer-ho prou bé o perquè l’altra persona quedés insatisfeta. També hem pogut tenir sentiments de vergonya pel què diran o per haver-te de mostrar nua.

Davant la pressió social, el cinema ha tingut una gran influència, però el fet que se’ns mostri una sexualitat poc corresposta amb la sexualitat real, consolida l’espiral de pressió, arquetips i prejudicis. Per això, Mar Pawlowsky defensa que “s’ha d’aixecar el projecte perquè hem de consumir més sexe d’aquest tipus a la ficció, per poder consumar-lo a la realitat. És, senzillament, urgent i necessari”. 

“El projecte s’ha d’aixecar perquè hem de consumir més sexe d’aquest tipus a la ficció, per poder consumar-lo a la realitat”

No obstant això, Pawlowsky assegura que el canvi de tendència exigeix diversitat. “Cal enriquir el que hi ha darrere de la càmera perquè el que hi surt davant es pugui veure millorat. Si hi poses un personatge negre, un trans, un ric, un que va amb cadira de rodes i un pobre, però qui ho escriu és un home blanc amb bastanta pasta no estàs canviant el missatge”, expressa l’actriu.

Ara bé, revertir el missatge que el cinema ha donat fins ara no pot quedar independent de l’educació sexual i en especial, de l’educació afectiva-sexual que els i les joves reben als centres escolars.

L’ensenyança afectivo-sexual és un dret dels infants i adolescents, que està recollit per l’OMS, juntament amb altres drets sexuals com la llibertat, l’equitat i la privacitat. Malgrat això, en el cas d’Espanya no ha sigut fins a l’aprovació de la coneguda com a Llei Celaá que s’ha aconseguit incorporar de manera transversal i efectiva l’educació afectiva-sexual. Concretament, proposa introduir-la en totes les etapes educatives. La llei suposa un pas més en l’aprenentatge de la igualtat efectiva entre homes i dones, la prevenció de la violència de gènere i el respecte a la diversitat afectiva-sexual.

Cal enriquir el que hi ha darrera càmera perquè el que hi surt davant es pugui veure millorat 

En aquest sentit, Pawloswsky, reconeix que l’ensenyament sexual que va rebre a l’institut va ser ineficient. “L’educació sexual als instituts, almenys fins fa poc, era antiiembarassos o antimalalties de transmissió sexual, però no d’antimalalties emocionals i psicològiques”, afirma la directora. 

“M’encantaria que projectessin el curt a les escoles i estic segura que no ho voldran, perquè es veu com un nen masturba a una nena. I crec que és supernecessari i bonic. Però per mi això és educació sexual, veure polvos en els que les dues persones són elles mateixes i s’expressen”, manifesta Mar Pawlowsky. Millor la Llengua, tot i ser un curtmetratge que parla d’una cosa tan universal com el sexe i la identitat sí que transmet un missatge especialment valuós per a les generacions més joves.

Tags:
Júlia Ponsa Sala

Estudiant de Periodisme.

  • 1