LOADING

Type to search

Política Societat

‘Poligoneres’, el projecte que acosta el feminisme als polígons industrials de Barcelona

Share
polígons industrials - poligoneres

A més del projecte ‘Poligoneres’, Barcelona ha fet altres campanyes feministes com la de ‘BCN Antimasclista’ -al cartell-. Font: Ajuntament de Barcelona

Els polígons industrials no són espais pensats per a les dones. Ni des d’una perspectiva urbanística, els carrers es perceben com a insegurs perquè hi ha moltes zones fosques, ni tampoc en relació amb l’ocupació. A Barcelona, d’entre els llocs de treball que generen les més de 700 empreses que hi ha als polígons industrials, la presència de les dones no arriba al 30% i, d’elles, moltes fan tasques administratives, segons un estudi de l’Ajuntament de Barcelona. Per revertir les desigualtats, el consistori ha impulsat ‘Poligoneres, justícia de gènere als polígons del Besòs’, un projecte que vol incorporar una visió feminista als polígons de Montsolís, Verneda, Bon Pastor i Torrent Estadella.

“L’objectiu del projecte és doble. D’una banda poder fer una transformació dels polígons des de la vessant urbana i de la perspectiva de l’urbanisme de la vida quotidiana. I a la vegada incidir en una transformació econòmica dels mateixos polígons, centrant-nos en el mercat laboral i la promoció de les dones en les empreses, ja que estan infrarepresentades”, resumeix Sònia Ruiz, directora de Gènere i Polítiques del Temps de l’Ajuntament de Barcelona, un dels òrgans impulsors del projecte.

La presència de les dones als llocs de feina dels polígons no arriba al 30% i, d’elles, moltes fan tasques administratives

Després d’una diagnosi amb profunditat, actualment Poligoneres es troba en fase d’execució, si bé la pandèmia ha obligat a ajornar algunes de les accions previstes. De fet, els detalls de la implementació els està duent a terme l’associació Andròmines, del barri de Sant Andreu, i el projecte definitiu es presentarà aviat. 

Poligoneres forma part d’“Urbanisme amb perspectiva de gènere”, una mesura que l’Ajuntament de Barcelona va aprovar fa tres anys. El projecte va començar el 2018 amb marxes exploratòries amb les veïnes pels quatre polígons, amb l’objectiu de tenir en compte els seus punts de vista a l’hora de fer reformes urbanístiques. Així, es van fer rutes, enquestes i grups de discussió per trobar la manera de fer dels polígons industrials espais més segurs i amables.

“El que més apareixia eren temes d’inseguretat, per manca de llum, mal estat de les voreres i qüestions relacionades amb el manteniment”, comenta la psicòloga urbana Ana Aparicio, qui va estar a les marxes. Aparicio explica que les dones els comentaven que tenen por de caminar per alguns carrers, perquè depèn quines hores són poc transitats.

“El que més apareixia eren temes d’inseguretat, per manca de llum, mal estat de les voreres i qüestions relacionades amb el manteniment”

Així mateix, la psicòloga urbana assegura que les dones tenen “una sèrie d’estratègies pel seu dia a dia”, com ara quedar per anar juntes a la parada de metro o  a agafar el cotxe. “Al final veies que és un problema multifactorial relacionat amb la seguretat i la mobilitat, que era el que més les preocupava”, diu Aparicio.

“Els polígons són àrees monofuncionals que no resolen la vida al 100%”, apunta l’arquitecta i membre del col·lectiu Punt 6, Roser Casanovas. Punt 6 és una cooperativa d’arquitectes, sociòlogues i urbanistes que treballen per plasmar la igualtat de gènere en el disseny urbanístic. “Els polígons tenen una estructura molt poc urbana i molt diversa, de manera que no ve de gust anar-hi. Són carrers mal il·luminats, que si no és per qüestions de treball, no hi ha absolutament ningú”, afegeix Casanovas.

Les dones tenen “una sèrie d’estratègies pel seu dia a dia”, com ara quedar per anar juntes a la parada de metro o  a agafar el cotxe

En la mateixa línia, Aparicio assegura que a banda de les marxes amb les dones, van fer una diagnosi per observar les façanes, els carrers, les amplades de les voreres, la presència de cotxes o parades d’autobús, entre molts altres factors que poden ser clau a l’hora de fer espais més segurs per a les dones. Això es va fer seguint el ‘Manual d’urbanisme de la vida quotidiana’, que l’Ajuntament va elaborar el febrer del 2019.

Entre les propostes hi ha garantir una millor accessibilitat, fer més espais per seure, impulsar accions artístiques, millorar la il·luminació o fer les parades de transport públic amb més llum i més visibles. Amb tot, als polígons industrials encara hi ha feina per fer des d’una perspectiva de gènere. 

Tags:
Maria Asmarat

Periodista. També estudio Ciències Polítiques a la UPF.

  • 1