LOADING

Type to search

Política Salut

Pobresa menstrual: discriminació i patriarcat

Share
pobresa menstrual

Copa menstrual. Font: Shutterstock

Menstrues? Si és així, la despesa que hauràs de fer en productes d’higiene íntima (els tampons i les compreses són els més utilitzats), oscil·larà entre els 13 i els 59 euros l’any, segons recull l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU). Un import que no tothom pot assumir i que encara s’evidencia més si es vol apostar per mètodes sostenibles, com la copa o les calces menstruals que, malgrat sortir més rendibles al llarg del temps, necessiten una inversió.

El terme pobresa menstrual fa referència a la impossibilitat d’adquirir productes per la regla. La cofundadora de l’associació La vida en rojo, Victòria López, insisteix en el fet que no només afecta persones en risc d’exclusió social. “És evident que a elles els hi toca molt, però en conec d’altres alienes al col·lectiu que no poden invertir vint o trenta euros en una copa perquè els ingressos mensuals que tenen són baixos”, destaca.

Així, la pobresa menstrual no és només no tenir productes per gestionar el sangrat, sinó també la impossibilitat de triar el mètode per raons econòmiques o no disposar d’infraestructures per endreçar-se.

La pobresa menstrual fa referència a la impossibilitat d’adquirir o triar productes per la menstruació per raons econòmiques

Com recull la investigació Equitat i Salut Menstrual, duta a terme per l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol), a Espanya, de les 1.892 persones enquestades, el 19,2% ha tingut dificultats per comprar productes menstruals. A més, el 37,1% s’ha vist en l’obligació d’adquirir opcions més assequibles. Les xifres, segons apunta l’estudi, indiquen que la pobresa menstrual afecta a dues de cada deu persones menstruants al territori espanyol.

La principal flama que alimenta la penúria és numèrica. Actualment, l’IVA de les compreses i tampons se situa en el 10%. Amb la intenció de reduir-ho fins al 4%, l’Executiu socialista va incloure-ho en els pressupostos de 2019 mitjançant un acord entre Unidas Podemos i la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero. No obstant això, aquest pas endavant va convertir-se en una patinada quan, enmig d’una crisi sanitària protagonitzada per la Covid-19, va passar per alt.

Dos de cada deu persones menstruants a Espanya tenen problemes econòmics per comprar productes d’higiene íntima

Fa unes setmanes, però, el Ministeri d’Igualtat va recuperar la iniciativa en els nous pressupostos de l’Estat. “Aquests productes són una necessitat, no un privilegi”, apunta López. Tanmateix, tot i que aplicar l’IVA superreduït és una primera pedra, encara queda un llarg viatge fins a acabar la construcció. D’acord amb la cofundadora de La vida en rojo, el ciment és l’educació. “Hi ha molta falta de reconeixement dels cicles menstruals. Si es valoressin positivament, tots els aspectes relacionats amb ell, com sangrat o els productes, s’enaltirien”, sentencia.

Malgrat l’auge de la visibilitat de la sexualitat, la menstruació (i molts altres temes) són encara tabú, i la poca educació sexual que s’imparteix als centres educatius no ajuda a trencar-ho. Victòria López destaca que a Espanya les iniciatives relacionades amb la salut menstrual han estat, fonamentalment, privades. Un exemple és la Universitat de Vigo, que durant 2021 ha entregat de forma gratuïta compreses i tampons a estudiants i treballadores del centre.

Victòria López: “Els productes d’higiene íntima són una necessitat, no un privilegi”

Tot i que és un signe de progrés, a l’estat espanyol es troben a faltar iniciatives públiques. En l’àmbit internacional, els governs de Nova Zelanda i Escòcia van decidir durant el 2020 proporcionar gratuïtament els productes i van convertir-se així en les primeres nacions a posar al centre la salut i higiene menstrual.

Més enllà de les necessitats detectades a Espanya, hi ha encara un repte global al qual no s’ha fet front des dels governs: l’aposta pels mètodes sostenibles. D’acord amb l’anàlisi de la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (IUCN), els tampons i compreses triguen fins a vuit-cents anys en descompondre’s en microplàstics. Així, són una eina que cal substituir per opcions ecològiques pel bé del medi ambient i, especialment, davant la urgència d‘actuació per aturar el canvi climàtic. 

“La necessitat més immediata és posar-te una compresa, és clar, però si tot plegat s’enfoqués amb una altra perspectiva, es podria apostar per productes sostenibles”, reflexiona Victòria López. Apunta, a més, que en el món capitalista occidental la indústria que envolta la menstruació està feta per beneficiar a tres o quatre multinacionals que alimenten el cicle econòmic. “Però això no és saludable ni pel cos ni pel planeta”, sentencia.

La pobresa menstrual és una de les conseqüències del patriarcat capitalista, dit ràpidament, de fer de la menstruació un negoci i una discriminació de gènere. El més urgent és que l’administració pública cobreixi aquesta necessitat, sens dubte. Però cal incidir en dues vies: fer-ho des d’una perspectiva sostenible pel medi ambient i el cos i no oblidar que, a banda del patriarcat, l’altre enemic que perpetua fenòmens com la pobresa menstrual és la falta d’educació sexual. 

Tags:
Yaiza Sánchez González

Estudiant de Periodisme a la UAB

  • 1

Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *