LOADING

Type to search

Política Salut

Passos per a una educació sexual allunyada del porno

Share
Educació sexual

Manifestació estudiantil del 2018. Font: Sindicat d’Estudiants.

La sexualitat, com a dimensió humana que és, ens acompanya tota la vida. Per això, cal una educació que permeti visibilitzar-la en totes les seves diversitats, reconèixer-la i identificar-la. La també coneguda com a Llei Celaá, aprovada definitivament el desembre, té la voluntat d’incorporar l’educació afectiva-sexual de manera transversal. 

Concretament, proposa introduir-la des de les etapes de primària, el que representa un avenç respecte a lleis anteriors. Tanmateix, destaca la coeducació com a pilar, tot i que no és un aspecte nou de per si. La LOGSE (1990) ja el va introduir, i la LOE (2006) l’incorporava per fomentar la igualtat entre homes i dones. La diferència és que la nova llei ho fa exigible als centres públics i concertats i, per exemple, no podran segregar per sexes.

Maria Teresa Bejarano, pedagoga i membre del Grup d’Investigació, Educació i Societat (GIES), considera que la LOMLOE “dona un pas en la literatura legislativa, ja que apareix de manera més transversal”. Tot i això, incideix en la importància de què l’enfocament coeducador es desenvolupi a totes les etapes educatives. Abordar la sexualitat des de l’etapa infantil és un punt, doncs, que hi manca. 

Aprenentatges per evitar les violències masclistes, a tenir un desenvolupament sa o saber relacionar-se

“Se’ns atorga un sexe des del naixement que marcarà i limitarà la nostra experiència vital” explica Mireia Cebrián, filòsofa feminista i encarregada de l’àrea educativa i comunitària del Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats (CJAS). A més, les preguntes que corresponen al Qui sóc?, o Com em reconeixen?, es poden construir des de la infància. Tot i que es responen al llarg de la vida, “requereixen un acompanyament que doni eines que ens ajudin a desenvolupar-nos al nostre ritme”, comenta la filòsofa feminista. 

Cebrián considera que l’educació formal està mancada d’espais de desenvolupament humà. A l’imaginari col·lectiu encara es creu que la sexualitat només comprèn les relacions sexuals i el que passa dins la parella. “Tot passa pel cos i cal tenir-ne autoconeixement”, reclama. Això significa interpretar les emocions, conèixer els límits corporals, del desig i comunicar el consentiment. Es tracta d’uns aprenentatges per evitar les violències sexuals, a tenir un desenvolupament sa, a saber relacionar-se i gestionar les emocions, també les negatives.

La Llei Celaá posa èmfasis en la igualtat de gènere, l’educació per la salut, la identitat sexual i de gènere i per erradicar la violència sexual i de gènere. Termes que en els preàmbuls de les lleis anteriors no s’havien considerat tan importants. Maria Teresa Bejarano ho atribueix a la lluita feminista que, durant anys, “ha treballat perquè s’incorporin a la narrativa i didàctica educativa”.

“Si no abordem la sexualitat de manera integral, ens centrarem en les emocions, i només les positives”

De tota manera, Bejarano creu que la llei no introdueix grans canvis. Encara que incorpora el terme afectiva-sexual, pensa que no s’ha de vincular l’afectiu al que és sexual.  “Si no abordem la sexualitat de manera integral, ens centrarem en les qüestions que tenen a veure amb les emocions, i només en les positives”, explica. A més, no s’especifica com es traduiran els continguts en l’àmbit curricular. El que fa que la declaració d’intencions no vagi més enllà i l’educació sexual segueixi relegada a la indústria del porno.

La pornografia ja no només condiciona el relat heterosexual de mantenir relacions, sinó que condiciona en la resta d’orientacions sexuals, com el cas del coitocentrisme en les relacions homosexuals. “Per experimentar el plaer i descobrir el goig i el desig necessitem un autoconeixement i sortir de la penetració”, comenta Mireia Cebrián, qui també duu a terme tallers amb joves i adolescents. Per això, el CJAS va coordinar les dues primeres temporades de la sèrie produïda per Betevé Oh My Goig.

Així i tot, la perspectiva interseccional no s’aborda com a tal en l’educació sexual a les escoles, sinó que tan sols ho fa quan sorgeix a l’aula, de manera excepcional. Una mirada que tracti la diversitat genital i de cossos, d’orientacions sexuals, la diversitat funcional, i tots aquells mites que se’n generen al voltant. I que la LOMLOE només menciona de manera superficial. Per això, Bejarano considera “si la llei no ho exposa, ho fem qui treballem en el sistema educatiu”.

“No podem exigir al sistema educatiu bàsic que abordi els temes que planteja la llei sense una bona formació inicial”

Però per dur a terme els canvis, però cal un professorat ben format. L’informe del 2017 de la Xarxa Vives d’universitats, La perspectiva de gènere en docència i recerca a les universitats de la Xarxa Vives. Situació actual i reptes de futur conclou que la implementació i el desenvolupament de la perspectiva de gènere és molt pobre. A les 22 universitats que analitza (dels Països Catalans, Andorra i França), hi manca, tanmateix, la supervisió del compliment de la igualtat de gènere en la docència.

Maria Teresa Bejarano, que també és investigadora a la Universitat de Castella-La Manxa, considera que “no podem exigir al sistema educatiu bàsic que abordi els temes que planteja la llei sense una bona formació inicial”. Malgrat tot, està contenta amb el professorat que fa anys que s’implica en l’ensenyament per introduir la perspectiva de gènere en els seus plantejaments didàctics. 

Tot i això, també hi ha hagut reaccionaris que s’han oposat als canvis, ja que pensaven que els traurien de les seves zones de confort. “Hem d’entendre que ens hem de posar en qüestió i estar constantment revisant-nos”, remarca la pedagoga, i això implica un treball extra. En aprendre que hi ha continguts que van més enllà de la biologia, de la pornografia, que hi ha noves infàncies a les aules, com les trans.

Pel que fa a l’educació afectiva-sexual, la llei ha tingut un silenci pràcticament total de l’oposició, el que es considera un fet positiu

Com en qualsevol Llei Educativa, el rebombori forma part de la carta de presentació. La LOMLOE ha encès el debat sobre l’educació especial, l’escola concertada o la llengua vehicular. Punts calents que han permès que d’altres passessin desapercebuts. El silenci pràcticament total de l’oposició sobre l’educació afectiva-sexual ha estat considerat tant per Mireia Cebrián com Maria Teresa Bejarano un fet positiu. 

Els consensos entorn de la igualtat d’oportunitats i de gènere, pensa Bejarano, estan instal·lats en la societat espanyola. S’ha vist que “els infants no són males persones ni estan ideologitzats per l’esquerra”. Els arguments sobre el que el partit d’ultradreta VOX anomena la ideologia de gènere o el lobby queer, al cap i a la fi, no són compartits ni estesos. 

Per altra banda, com que la llei no ha introduït una educació que entengui la sexualitat des de la part íntima, l’ètica o la cultura, el debat no s’ha produït. Bejarano, doncs, aposta per una llei que es comprometi amb el coneixement científic feminista en el pla curricular. Que incorpori les investigacions dutes a termes per les institucions que treballen els estudis de gènere i l’enfocament coeducador.

 

A l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius abanderen l’educació sexual obligatòria en totes les edats escolars des de fa anys. Un objectiu que es va consolidar el 2019 a través del programa de coeducació i perspectiva de gènere “Coeduca’t”, del departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Tanmateix, impulsen un Verkami per recollir diners per crear una pàgina web que reculli tota la informació necessària sobre l’avortament.

Tags:
Judit Esposa

Estudiant de Periodisme a la UAB. En paral·lel, cursant un Mínor en Desenvolupament Sostenible i Ciutadania Global.

  • 1