LOADING

Type to search

Política Societat

Okupar per lluitar contra la feminització de la pobresa

Share

Bloc de pisos okupat a Nou Barris. Font: Sindicat d’Habitatge de Nou Barris

El 8 de març el Sindicat d’Habitatge de Nou Barris reivindicava un bloc okupat al Carrer Joaquim Valls número 39. Una acció del moviment feminista i per l’habitatge que ja fa tres anys que s’alien el Dia de la Dona Treballadora per respondre a la necessitat d’accedir a llars dignes i segures, un dels motius de pobresa entre les dones. El bloc, però, ha estat desallotjat l’endemà, amb un fort desplegament dels Mossos d’Esquadra al barri.

Segons el Sindicat, el bloc pertany a la Família Alsina Cerdà, qui acusen d’especulació amb l’habitatge i l’expulsió de veïnes dels barris. En el manifest que es va llegir el dia 8 remarcaven el caràcter feminista de l’okupació entre unes tres-centes dones que van respondre a la convocatòria no-mixta.

L’any passat, van okupar de manera no-mixta quatre blocs als barris de Gràcia, Trinitat Vella, Sants i el Poble-Sec. Tots ells s’englobaven en la campanya Fem Llars Feministes sota l’argument de què són les dones les que defensen la llar diàriament perquè “assumeixen les tasques de cures i reproductives”. Els Mossos d’Esquadra van desallotjar el de bloc de Gràcia l’endemà de ser okupat. El bloc de Sants, conegut com a Ca la Cristina on vivien famílies vulnerables, va ser desallotjat al juny. L’Ajuntament de Barcelona va aconseguir reubicar quatre de les famílies, dues amb menors a càrrec.

Els mitjans de comunicació de masses sovint fan una cobertura estereotipada i sensacionalista de l’okupació, que la criminalitza i estigmatitza a les persones que en corren. Però rarament es focalitzen en les causes que l’originen.

Més de la meitat d’okupacions han comptat amb una xarxa de suport

Davant la manca d’habitatge social i la gran quantitat de pisos buits, el moviment que hi lluita en contra ha trobat una solució parcial en la usurpació de blocs sencers o pisos. L’objectiu, al cap i a la fi, és donar resposta a la necessitat d’habitatge a les famílies que no tenen alternativa residencial. Disposar d’un grup de suport dona seguretat a les persones que hi recorren. De fet, més de la meitat d’okupacions han comptat amb una xarxa de suport. En concret, el 69% a través de la PAH i un 9% a través d’assemblees de barri, segons l’informe elaborat per l’Obra Social de Barcelona, L’habitatge per a qui l’habita.

Per una banda, l’especulació urbanística a les grans ciutats ha expulsat les veïnes del centre per donar pas al turisme de masses. A més, l’augment del preu de l’habitatge per la compra o el lloguer i l’increment dels desnonaments ha dut als sindicats d’habitatge a lluitar per les ciutats que habiten. Amb el precedent de la PAH, que segueix activa, han avançat en la defensa del dret a l’habitatge per a totes, estiguin regularitzades o no a causa de la Llei d’Estrangeria (en el cas de les persones migrants).

Habitatge

Elaborat per: Judit Esposa

L’informe també dona algunes claus sobre qui, com i per què hi ha persones que recorren a la usurpació a Catalunya. L’estudi, el més ampli que s’ha fet fins ara, xifra en un 56% les dones que recorren a la pràctica per accedir a l’habitatge. A més, en més de la meitat de les llars, un 55%, hi ha menors.

A diferència dels anys d’efervescència del Moviment Okupa, en l’actualitat, tan sols un 5% ho fa per raons ideològiques. En canvi, gairebé la meitat ho fa per falta d’ingressos. En segon lloc, a conseqüència d’un desnonament per lloguer o per hipoteca i, finalment, per emancipar-se. 

Els col·lectius que defensen el dret a l’habitatge aposten per treure’l del mercat i que no es pugui especular amb un dret bàsic

El petit rendista, recurrent en les cobertures mediàtiques, tan sols és protagonista d’usurpacions en casos anecdòtics. De fet, un 70% dels habitatges okupats són propietat de bancs. Un 10% de grans propietaris i només 2% d’immobiliàries o fons d’inversió, predica el mateix informe. 

A diferència dels sectors liberals, els col·lectius que defensen el dret a l’habitatge aposten per treure’l del mercat i que no es pugui especular amb un dret bàsic. Els que tenen interessos privats en mantenir l’habitatge com un bé de mercat -amb el qual treure un rendiment econòmic- sempre opten per augmentar l’oferta d’habitatges i així mitigar la necessitat social.

Tags:
Judit Esposa

Estudiant de Periodisme a la UAB. En paral·lel, cursant un Mínor en Desenvolupament Sostenible i Ciutadania Global.

  • 1