LOADING

Type to search

Societat

Noemí Casquet: “La promiscuïtat difereix del poliamor”

Share
Noemí Casquet

Noemí Casquet. Foto: Carmen Suárez.

Noemí Casquet és periodista especialitzada en sexualitat i viatges. És directora de Santa Mandanga, una plataforma d’educació sexe-afectiva pràctica i, en la seva darrera edició, ha estat portaveu del Saló Eròtic de Barcelona. A més, fa divulgació d’aspectes relacionats amb l’educació sexual o les relacions no monògames al seu perfil d’Instagram, @mamacasquet, i al seu canal de Youtube.

En nombroses ocasions has parlat de la teva experiència en el poliamor. Què és per a tu el poliamor?

El poliamor és la meva manera de viure l’amor. Actualment, continuo tenint una relació poliamorosa però ara, més concretament, mantinc una relació oberta. Tinc aquest tipus de relació perquè m’està costant gestionar el meu temps, estic en un punt de la meva carrera en el qual tinc molta feina. En aquesta situació és molt difícil trobar temps per a una segona relació. El poc temps que em queda el vull dedicar allò que em fa feliç: la meva parella principal i els meus amics. Per això, estic més tancada a establir vincles afectiu-romàntics més profunds amb altres persones. Malgrat això, continuo veient les relacions de forma no monògama. M’adapto millor a elles. El poliamor no és ni millor ni pitjor que la monogàmia, cadascun troba el seu model relacional. Hi ha gent a qui li funciona perfectament la monogàmia i altra a la que no.

“El poliamor no és ni millor ni pitjor que la monogàmia, cadascú troba el seu model relacional”

Què és el que més t’ha costat gestionar de les teves relacions?

La gestió del temps i la falta d’intimitat. Si la teva parella comença una relació amb una altra persona, normalment, part dels teus problemes els explicarà a ella. Això és normal, som part de la seva vida. Llavors, aquí, el nivell d’intimitat es perd. També, en moltes ocasions identifiquem que les persones poliamoroses, o amb relacions obertes, estan allunyades de l’amor romàntic, i això no és així. M’he trobat a persones poliamoroses, o que van d’això, amb idees molt tòxiques sobre les relacions. Tenien valors relacionats amb la gelosia, la propietat, la mitjana taronja o l’amor ideal.  Un altre problema són els “ionquis” de l’amor o de l’energia de la nova relació. Existeixen persones a les quals els encanta començar noves relacions constantment per a tornar a sentir l’enamorament. El poliamor és un model relacional que no és perfecte, com qualsevol altre.

“El poliamor és un model relacional que no és perfecte, com qualsevol altre”

Ver esta publicación en Instagram

Las relaciones evolucionan y cada vez nos encontramos con más opciones (¡por suerte!). Pero el mundo de las orientaciones relacionales puede ser muy lioso. En este vídeo aprenderás la diferencia entre monogamia y no monogamia. Conocerás las relaciones abiertas que tienes a tu alcance y que se adaptan a tu forma de entender los vínculos y el amor. ¿Sabes qué es el poliamor? ¿El triángulo? ¿La poligamia? ¿La anarquía relacional? ¿La polifidelidad? ¡Dale play y deja que los extraterrestres te lo expliquen! ? (un pequeño guiño a cómo nos sentimos las personas no monógamas… a veces nos tratan como si fuéramos de otro planeta). ➡️ Y tú, ¿qué tipo de relación tienes? ¿Te gustaría que tratara algún problema en el próximo vídeo sobre relaciones? ¿Tienes dudas? ¡Vamos a enseñarle al mundo que la monogamia y la no monogamia son dos tipos de vínculos totalmente válidos! Ni uno es mejor, ni el otro es más moderno. Solo se adaptan a tus valores y a tu persona. – ? Animación por @martalopezfdez ? @kimonea ? @jmfestudio

Una publicación compartida de Noemí Casquet (@mamacasquet) el

Cap model relacional és perfecte però la monogàmia és el sistema que s’accepta com a correcte en la societat.

La monogàmia està normalitzada i acceptada socialment des de fa molt temps. Actualment, és el model establert perquè la societat és més fàcil de manipular si tot tenim el mateix tipus de relació. Per exemple, és més fàcil sentir-se identificat o identificada amb un anunci d’una família perfecta si tens una relació semblant. Darrere d’aquest model relacional s’amaguen molts interessos sociopolítics i econòmics.

I quins són aquests interessos?

En l’àmbit social, hi ha un especial interès en què la societat es creï com un conjunt. És a dir, que pensem igual i que ens sentim identificats amb les mateixes coses. En l’àmbit polític, l’existència de molts models relacionals implica l’adaptació del sistema a una gran varietat de col·lectius. Això és complicadíssim, no interessa. En l’àmbit econòmic, el sistema es mou pel consum i els ciutadans decideixen comprar allò amb el que se senten identificats. Com més models relacionals hi ha, més complicat és això. També hi ha un interès en el fet de plantejar-se l’existència. Quan et planteges què vols en la vida estàs trencant amb la manipulació i l’adoctrinament. Comences a veure en quin sistema estàs. Si ho trenques, trenques amb tots els interessos.

Partint de la base que el fet de tenir relacions monògames o no monògames té la seva arrel en l’educació, si de petits ens haguessin ensenyat que les relacions no monògames són correctes, estarien aquestes més normalitzades actualment?

Sí. A més, l’educació afectiva i sexual és necessària per a establir relacions sanes. Com no la rebem, establim relacions tòxiques. Si de petits ens haguessin ensenyat l’existència de diferents models relacionals, de manera natural hauríem descobert què sentíem i que volíem. Haguéssim après a gestionar, per exemple, la sortida de l’armari. Encara que tinguis una relació oberta, també has de sortir de l’armari.

“Encara que tinguis una relació oberta, també has de sortir de l’armari”

I si una persona “surt de l’armari” i s’inicia dins de les relacions no monògames. Són les emocions el més difícil de gestionar?

La gestió emocional té la seva base en la resiliència. Amb el pas del temps un es va fent més fort, s’adapta a noves experiències i vivències. Per exemple, dins una relació poliamorosa sempre existeix la primera vegada que la teva parella es fica al llit amb una altra persona. En un inici, un no té les eines necessàries per a gestionar-ho. Més endavant, la persona ja sabrà què fer i com gestionar els seus sentiments. Es tracta d’aguantar, seguir, conèixer els teus sentiments i adaptar-te a ells. No rebem educació sobre gestió emocional, l’aprenem amb el pas del temps. Les diferents experiències que he viscut m’han permès conèixer-me a un nivell que mai abans m’hagués imaginat. Existeix un gran creixement personal. L’autoescolta és important per a saber que està passant en el teu interior.

El poliamor és compatible amb la gelosia?

La gelosia és una emoció complexa. La gelosia té dins altres emocions simples com, per exemple, la por, la tristesa o l’empipament. En primer lloc hem de començar a gestionar els nostres sentiments. Una vegada fet això, la gelosia és totalment compatible amb el poliamor i amb la humanitat, som persones. Això no se’ns pot oblidar. M’he trobat situacions en les quals existia una competició per veure qui era més poliamorós per tenir més o menys gelosia. Som persones que sentim emocions, la gelosia forma part de totes les relacions. Malgrat això, no hem de conformar-nos amb el fet ser o no gelosos. El més bonic del poliamor és aprendre a gestionar la gelosia

“Som persones que sentim emocions, la gelosia forma part de totes les relacions” 

Moltes vegades la societat titlla a les persones poliamoroses de promíscues, “que s’utilitza el concepte de poliamor per a justificar la infidelitat”. Per què creus que passa això? 

Sempre se’ns ha culpabilitzat per com vivim el sexe. La promiscuïtat difereix del poliamor. Hi ha persones que, a priori, mantenen relacions monògames i amaguen les seves relacions amoroses de la relació principal. Què és més promiscu? Fer això o ficar-te al llit amb dues o tres relacions sexuals habituals i que totes les parts ho sàpiguen. La promiscuïtat també s’entén amb una cosa negativa i, en realitat, està associat amb un augment de l’activitat sexual. Hi ha una norma establerta que indica quant sexe és correcte tenir. Si això no existís, la promiscuïtat no existiria. La societat identifica l’aparició de noves relacions amb la promiscuïtat.

Existeix un futur on les relacions no monògames estiguin totalment normalitzades?

Sí, però no de manera immediata. Perquè les coses canviïn hem de deixar que passi el temps. Encara que vulguem, no es pot canviar la societat i el sistema de la nit al dia. És normal que la gent que s’ha educat amb certa ideologia vegi el poliamor com una cosa promiscua, és allò que t’han dit durant tota la vida. Per a erradicar això, s’ha de divulgar i mostrar noves realitats. En un futur les coses seran diferents, la societat veurà que existeixen d’altres. Una mostra d’això és que ara ja molt poca gent s’emporta les mans al cap quan dius que tens una relació oberta.

Pots recuperar el reportatge sobre el poliamor al programa de ràdio que Onada Feminista va dedicar a les relacions no monògames. 

Tags:
Andrea Salazar Steindorff

Estudiant de Periodisme a la UAB. Mínor en Estudis de Gènere. Coordinadora de l'àrea audiovisual a Onada Feminista. Col·laboro a Feminismes a Ràdio 4.

  • 1