LOADING

Type to search

Cultura Opinió Societat

No volem més “supermares”!

Share
La doble jornada

Portada del llibre “La doble jornada” d’Arlie R. Hochschild de Capitan Swing.

La incorporació de la dona al món laboral, l’accés al divorci o l’obertura d’un compte corrent sense el permís del pare o el marit s’han considerat sempre avenços cap a l’emancipació i l’empoderament femení. Les dones aconseguien “poder” sobre les seves pròpies vides, per prendre decisions i deixar d’estar subordinades a la figura masculina de torn.

El clam per aconseguir la igualtat –econòmica, laboral, administrativa, legal, etc.– es feia efectiu de mica en mica al llarg del segle XX i es redefinia en nous avenços al segle XXI. La imatge de la dona que es quedava a casa a fer les tasques domèstiques i cuidar dels fills era substituïda per la dona amb la cabellera al vent, cartera en mà i fill de 5 anys a l’altra, 100% entregada, 0% queixes.

La igualtat –poder accedir a un lloc de treball i ascendir en l’escala social i econòmica equiparant-se amb homes del seu mateix rang– l’havia aconseguit. El que no havia assolit era que el sistema econòmic contemplés que les tasques domèstiques i la cura dels fills s’havien de fer d’igual manera. I eren, són –i pel que sembla– seran encara elles les qui se seguiran fent càrrec tot i les seves jornades laborals remunerades.

La doble jornada ha estat reeditat enguany per Capitán Swing

“El patriarcat no ha desaparegut, s’ha modificat”, conclou Arlie R. Hochschild, autora de l’estudi sociològic fet entre 1970 i 1980 recollit al llibre La doble jornada. Convertit en assaig i publicat el 1989, ha estat reeditat i actualitzat enguany en espanyol per Capitán Swing. A més, s’hi ha inclòs un epíleg escrit per l’autora on avalua què ha canviat i què segueix igual. No farem avançaments, tot i que tampoc en calen.

En una adaptació literària fluida i ordenada, la sociòloga i acadèmica estatunidenca, s’endinsa al món familiar d’una dotzena de llars de diferents classes i ètnies per estudiar quines són les diferències de gènere. A través de la connexió entre els personatges al llarg del llibre, en una combinació entre la tercera persona i cites textuals, i la incorporació de valoracions de l’autora en primera persona, s’articula un relat que té plena vigència avui en dia.

Hochschild aporta nous coneixements que sobrepassen la visió economicista en què les tasques de la llar es repartien en funció de les hores laborals i el salari. Supera moltes fases d’estudis anteriors sobre la feminitat i la masculinitat, la desigualtat de gènere i totes les seves dimensions. Incideix en el que ella anomena l'”estratègia de gènere”. També en el rerefons cultural, personal i psicològic que porta al fet que la majoria de dones es facin càrrec de la segona jornada a la llar. També a les que fan que hi hagi homes que sí que s’hi involucrin.

Hoshschild desmunta la figura creada per la publicitat i el món masculí de la “supermare”

De fet, posa en un context concret –el de la doble jornada laboral i domèstica– els treballs anteriors sobre la sociologia de les emocions. L’autora les reconeix com a factor cabdal per comprendre millor la modernitat. La investigació gira al voltant de conceptes com el de la “revolució estancada”, però sense que sigui un impediment perquè arribi a tothom. Les seves explicacions de les anàlisis qualitatives que va dur a terme a través d’entrevistes i l’observació s’allunyen del llenguatge més academicista i privilegiat. Així doncs, es tracta d’una obra sobre dones treballadores –i homes treballadors– accessible a totes elles.

La doble jornada és un llibre que dona moltes claus sobre la vida familiar i el mes extra que treballen moltes dones. Sense incidir extensament en els factors estructurals que impedeixen les millores socials, Hochschild desmunta la figura de la “supermare”. Li treu totes les despulles amb les quals la publicitat i la cultura masculina del món laboral i empresarial l’han intentat vestir. La creença sobre l’assoliment de la igualtat –o potser hauríem de començar a dir equitat?– és això: una mera creença que res té a veure amb la realitat material i la càrrega psicològica de milers de dones.

Tags:
Judit Esposa

Estudiant de Periodisme a la UAB. En paral·lel, cursant un Mínor en Desenvolupament Sostenible i Ciutadania Global.

  • 1