LOADING

Type to search

Internacional Política

Feministes de Nicaragua: “Molta gent ja ha assumit que estem en una dictadura”

Share
Logo de l'organització Feministes Autoconvocades per Nicaragua de Catalunya. Font: Feministes Autoconvocades per Nicaragua de Catalunya.

Logo de l’organització Feministes Autoconvocades per Nicaragua de Catalunya. Font: Feministes Autoconvocades per Nicaragua de Catalunya.

Nicaragua viu temps convulsos. El país va estar sota un règim dictatorial, conegut com a somocisme pel nom del seu fundador Anastasio Somoza, entre 1937 i 1979. Ara, l’actual president Daniel Ortega, que també va ser-ho entre 1984 i 1990, exerceix una brutal repressió que fa patir que la història es repeteixi. Malgrat que l’opressió va començar el 2018 arrel unes protestes, les alarmes de la comunitat internacional s’encenen a l’estiu de 2021, quan els líders de l’oposició electoral d’Ortega són empresonats. Una Integrant de l’organització Feministes Autoconvocades per Nicaragua de Catalunya ens explica la situació del país.

Quina situació viu Nicaragua des de les detencions a opositors electorals a l’estiu de 2021?

L’ambient és com si Nicaragua fos una presó. No pots parlar, no pots protestar, ni expressar-te, ni fer cap acció que vagi en contra del règim. Fer-ho pot posar-te en perill. Et poden empresonar, et poden fer desaparèixer i et poden assassinar. Per aquesta raó hi ha molta gent que s’ha exiliat. Si surts al carrer no veus res estrany, però l’ambient, el silenci depressiu del país, és tangible. És l’última etapa d’un seguit de fases de repressió.

“A Nicaragua no pots parlar, no pots protestar, ni expressar-te, ni fer cap acció que vagi en contra del règim”

Quina va estar la primera fase repressiva que va patir el poble nicaragüenc?

La primera va ser militar. Va esclatar a les protestes d’abril de 2018. En un principi van confluir dos moviments amb dues demandes diferents: el moviment polític per la reforma de l’INS (Institut Nicaragüenc de Seguretat Social) i el moviment ecologista per la cremada d’una reserva natural. Va haver-hi una reacció per part de les forces de l’estat brutal que va causar morts i el poble va respondre. Les protestes es van massificar i la ofensiva es va intensificar. Si no recordo malament, el 75% dels morts a les manifestacions van ser per trets al cap, la gola i el tòrax. Realment no se sap ben bé qui va disparar, però les armes eren de l’exèrcit. Per tant, qui més pot haver estat? Després el govern va armar i organitzar una força paramilitar d’antics guerrillers, pandilleros que van continuar atacant i assassinant. Més de 100.000 nicaragüencs van marxar a l’exili.

Què va seguir a aquesta primera fase de repressió militar?

Quan això es va tranquil·litzar va venir un atac en contra dels mitjans de comunicació. S’han tancat més de vint mitjans. Ara hi ha un abús a través de les lleis. Totes les accions que el règim ha dut a terme s’han legalitzat. Hi ha una llei de ciberdelicte per parlar a xarxes socials; una llei d’agents estrangers perquè qualsevol persona que rebi diners hagi d’inscriure’s com a agent estranger, un atac clar contra les ONG. També hi ha una llei de protecció a la sobirania que, si tu demanes sancions o emets una opinió contra Daniel Ortega, t’acusen de traïció a la pàtria. Han fet un aparell judicial i legal que impossibilita parlar.

“Si no recordo malament, el 75% dels morts a les manifestacions van ser per trets al cap, la gola i el tòrax”

Les detencions a l’estiu han estat la darrera fase d’opressió?

Sí. L’última acció ha estat contra les organitzacions. Més de cinquanta-cinc organitzacions han estat il·legalitzades, entre elles sis internacionals, com Oxfam, però també altres locals com el Col·lectiu de Dones de Matagalpa. És un cop contra el moviment feminista, contra el moviment ambiental i contra ONG que treballen a l’àmbit de salut, perquè un altre camp de tensió és la Covid. En aquest moment les xifres de contagi i mort són molt altes, més que a l’inici de la pandèmia. No obstant això, el Ministeri de Salut informa d’un mort per setmana pràcticament des del principi. Tot el personal de salut que està informant està acusat de terrorisme sanitari. Han tancat ONG que han fet una labor de difusió i monitoratge de les dades reals. També hi ha hagut un gran abús contra els candidats de l’oposició a les eleccions.

Què ha canviat aquest estiu perquè s’inicïi aquesta nova onada repressiva?

Una de les demandes del poble és que Daniel Ortega marxi perquè la gent no el reconeix com a governador. Ell sempre ha dit que les eleccions se celebraràn el 7 de novembre de 2021 i així serà, només que no són eleccions. L’oposició està fragmentada i, malgrat els intents d’unificació, no s’ha aconseguit el consens. Hi havia només dos partits que es veien com a vehicle per presentar candidatura, però quan la gent va començar a inscriure’s els van empresonar. També s’han iniciat investigacions judicials d’organitzacions a les quals pertanyen a aquestes persones, que són per la llibertat de premsa i d’investigació econòmica. Daniel Ortega sap que si hi ha una mínima capacitat d’opció, ell perdrà.

“Daniel Ortega sap que si hi ha una mínima capacitat d’opció, ell perdrà”

Es coneix la situació dels candidats empresonats?

També han canviat els procediments judicials. Ara és legal retenir algú durant noranta dies mentre se l’investiga. Hi ha gent que fa cent vint dies que està a la presó i només els han permès una visita de vint minuts. Tots han dit que no han estat torturats, però han perdut, en tres mesos, de deu a quinze quilos. Hi ha un líder estudiantil que no va poder posar-se dret en el judici de com de feble estava. Els mantenen amb les llums enceses tota l’estona i en aïllament total. Cada dia els sotmeten a un a dos interrogatoris. Estan sota una pressió psicològica brutal. A més de totes les tortures que probablement no poden dir en les visites, ja que són vigilades. A tots se’ls està jutjant per traïció a la pàtria i els judicis no són al jutjat, sinó a la mateixa presó. És un procés il·legal.

Quines prediccions hi ha per a les eleccions?

La crida és a què la gent no vagi a votar perquè no és una elecció, no hi ha on escollir. En les eleccions anteriors ja va haver-hi molt d’abstencionisme. Abans, a les cinc de la matinada la gent ja feia fila per votar. A causa de la dictadura d’Anastasio Somosa, votar és un dels drets sobre el que els nicaragüencs tenen més consciència. Ara, si la gent vota, les eleccions quedaran legitimades. Si ningú vota, però, Daniel Ortega quedarà reelegit i es tem que, si això passa, vindrà una nova onada de repressió. A escala internacional, la idea és que no es reconegui a Ortega com a president.

“Hi ha un pes enorme sobre la vida de les dones. Són les que estan impulsant la resistència”

Abans de la primera onada repressiva en contra de les protestes l’abril de 2018, hi havia normalitat democràtica al país?

Ja hi havia tancament d’organitzacions, empresonament de persones clau i assassinats. Amb el moviment feminista en concret sempre hi ha hagut enemistat. Daniel Ortega va tornar al poder l’any 2006 negociant amb els drets i els cossos de les dones. Llavors, l’Església va demanar als partits polítics la penalització de l’avortament. El partit de Daniel Ortega va accedir mitjançant un acord que el va portar al poder. Abans d’això, el 1998, la seva fillastra va denunciar-lo per abús sexual. El moviment feminista nicaragüenc va donar suport a la fillastra i això ja va crear una enemistat. L’any 2017 no es va poder dur a terme la manifestació feminista del 25N a la ciutat de Managua perquè van posar cinc cordons policials. Eren cinc mil dones, no era una manifestació enorme. També en l’àmbit legislatiu es va aconseguir col·locar la llei integral contra la violència que reconeix la violència patrimonial i econòmica entre d’altres, però Daniel Ortega la va reformar i la va deixar completament en contra del seu propòsit. Obliga les dones a negociar amb el seu agressor en un gabinet de comunitat i família que hi ha en tots els barris. El més probable és que la dona acabi com la culpable i hagi de tornar amb el seu agressor, i sabem com acaba aquesta història. Hi ha hagut un augment de feminicidis previsible. És important la mirada feminista en tot el que està passant. Són les dones les que s’encarreguen de les cures tot mitigant els estralls que deixa tanta injustícia, que les nenes i els nens puguin sobreviure. Hi ha un pes enorme sobre la vida de les dones. Són les que estan impulsant la resistència.

En teoria, Nicaragua és un país democràtic. El poble nicaragüenc, però, ha assumit que el govern actual és un govern dictatorial?

El sistema propagandístic del govern és impressionant i hi ha gent fanàtica que creu el que diu. Per altra banda, molta gent ja ha assumit que estem en una dictadura. Fins i tot persones que són part de les institucions estatals, diuen que això ja és una dictadura.

Tags:
Maria Giménez Baeza

Periodista.

  • 1