LOADING

Type to search

Cultura Opinió

‘Miss COSAS y Yo’: trencar la quarta paret per entendre des d’on es construeix la dona artista

Share
miss cosas

Diana Pla experimenta amb un monòleg metateatral sobre els entrebancs que ha de superar la dona artista. Font: labadabadoc-teatre.com

La protagonista es mostra amb màxima naturalitat davant el públic. És un vespre de febrer a la Sala Badabadoc de Barcelona i en comptes de fer de públic passiu, passem a ser les confidents de l’artista. La quarta paret no existeix. L’obra comença sense “començar”: l’actriu entra a la sala com la resta de les espectadores i, com nosaltres, espera que passi alguna cosa rellevant dins d’aquelles quatre parets. Hem pagat per veure un espectacle, val més que valgui la pena. 

Miss COSAS y Yo és un monòleg parit des de les entranyes de l’artista multidisciplinària Diana Pla i dirigit per Ferran Vilajosana. En un espai reduït i amb una escenografia minimalista, Pla es presenta desbordant amb els seus monòlegs, les seves coreografies i el seu clown.

El més interessant de tot són els entrebancs, els traumes i les inseguretats que la protagonista ha de sobrepassar per tal de poder crear quelcom autèntic

L’actriu utilitza totes les tècniques que la consoliden com a artista performativa per a explicar-nos quin és el seu procés creatiu. El més interessant de tot són els entrebancs, els traumes i les inseguretats que la protagonista ha de sobrepassar per tal de poder crear quelcom autèntic, que surti d’ella i de ningú més i, sobretot, que sigui rellevant. L’assetjament escolar, la validació dels seus pares i la construcció de la seva feminitat són alguns dels punts claus que es tracten durant el procés.

D’aquesta manera, el monòleg es converteix en un exemple molt ben treballat de metateatre. Diana Pla parla de com crear un espectacle mentre fa un espectacle. A més, tot el procés creatiu va acompanyat d’humor. La sala s’omple de riallades cada dos per tres. La complicitat entre l’actriu i l’audiència és total. 

Si la transparència de la protagonista no fos total, si no s’obrís en canal davant del públic, l’espectacle deixaria de tenir sentit

Per altra banda, també destaca molt la versatilitat de Pla. Mostra totes les disciplines que domina, però a la seva manera. El seu toc personal es nota en cada broma i en cada moviment. Si la transparència de la protagonista no fos total, si no s’obrís en canal davant del públic, l’espectacle deixaria de tenir sentit. És per això que la proposta de Miss COSAS y Yo és molt valenta i demostra, un cop més, com la vulnerabilitat, com a espai creatiu, dóna els millors fruits. 

Pla no parla de pretendre eliminar els traumes passats del present, sinó canalitzar-los a través del cos i de la performativitat per tal de construir-se a si mateixa

Diana Pla ens recorda com el fracàs és completament vàlid en una vida on tot ens va en contra. I que l’èxit només s’assoleix quan una abraça els seus traumes i les seves pors i, des de la màxima vulnerabilitat, obra el seu cor a les arts i a les de més. No parla de pretendre eliminar els traumes passats del present, sinó canalitzar-los a través del cos i de la performativitat per tal de construir-se a si mateixa. Calen més espais creatius per parlar de com ens construïm, des de quines inseguretats i dificultats; perquè cal saber enaltir les parts més fosques en favor de l’art. Diana Pla ens deixa un brillant exemple de com aconseguir-ho amb Miss COSAS y Yo.

Tags:
Núria Cugat Tarridas

Estudiant de Periodisme a la UAB.

  • 1