LOADING

Type to search

Cultura Opinió

‘María Milagros’: el fracàs d’intentar ser una “bona dona”

Share
María Milagros

Miluka Suriñach va presentar el seu monòleg “María Milagros” el 12 i 13 de febrer al Teatre Laboratori de Barcelona. Foto de María la Cartelera.

Un altar del drama de la dona contemporània. Un pal·li inestable ple d’objectes: estris de cuina, roba, un succionador de llet materna, imatges de verges, comunions, i tot el folklore d’una dona andalusa de quasi quaranta anys desesperada per trobar un sentit a la seva vida. El Teatre Laboratori de Barcelona va acollir a Miluka Suriñach i el seu drama existencial el 12 i el 13 de febrer, després d’haver estrenat aquesta tardor a Madrid a la sala La Usina.

Així es presenta el monòleg autobiogràfic María Milagros. Descendent de tres generacions de dones nomenades igual, María Milagros és un nom amb un gran pes, amb unes expectatives adherides i unes responsabilitats a complir. Una cultura, una família i un passat que han conduït a la protagonista a arribar a la quarantena intentant ser una dona que no és. El fracàs d’intentar ser una “bona dona” és el seu dol constant: sap que no ha aconseguit complir les expectatives dipositades en ella i, en conseqüència, no ha pogut centrar-se a construir una vida que la faci feliç.

El fracàs d’intentar ser una “bona dona” és el dol constant de la protagonista

El drama de la protagonista és del tot genuí. El públic s’emmiralla en l’actriu des del primer minut. Suriñach es lamenta i ironitza sobre les seves desgràcies vitals amb un humor àcid i desvergonyit. Malparlada, insolent, esgotada; la protagonista ja no té res a perdre i es manifesta amb tots els seus colors. Beu del seu llegat cultural per construir-se, fent honor als seus orígens i evidenciant que no haurien de ser incompatibles amb el futur desitjat.

El monòleg ressegueix diverses reflexions de l’autora i actriu. Suriñach parla sobre què s’espera d’una dona i què implica viure d’acord amb aquestes expectatives. Denuncia el rebuig social cap a dones representatives del fracàs, com Britney Spears o Monica Lewinsky. També satiritza sobre les estratègies mercantils per “empoderar” les dones. Ho aconsegueix d’una manera orgànica i suggerent, sense alliçonar al públic. Es limita a compartir, amb tot el seu caràcter, allò que l’ha conduït a una resignificació com a dona.

L’emancipament de Miluka es cultiva des de l’arrel, des del personalment polític

María Milagros és, en essència, la transició des del llegat asfixiant que ha heretat la protagonista fins a empoderar-se del seu fracàs i assumir uns nous objectius vitals. Passar de María Milagros a Miluka. L’emancipament es cultiva des de l’arrel, des del personalment polític. És per aquest motiu que el públic també arriba a les llàgrimes d’emoció juntament amb la protagonista.

Amb una actriu del tot genuïna i carismàtica, amb una audiència majoritàriament femenina, María Milagros és una obra que demostra, un cop més, que les artistes que parlen de què implica ser dona sempre tenen quelcom rellevant a aportar. A més, Miluka ens representa a moltes i només es pot felicitar el talent d’una artista que sap universalitzar el dolor personal.

Només es pot felicitar el talent d’una artista que sap universalitzar el dolor personal

Cal tenir referents com Miluka Suriñach, perquè algun dia totes podem arribar a sentir que res té sentit, que res del que fem és per nosaltres mateixes, que no som felices complint el que s’espera de nosaltres. Aleshores, necessitarem sentir a algú que ens evidenciï la victòria del fracàs d’intentar ser una “bona dona”. 

Tags:
Núria Cugat Tarridas

Estudiant de Periodisme a la UAB.

  • 1