LOADING

Type to search

Cultura

Margarida Borràs, la primera dona trans executada a València

Share
Execució Margarida Borràs

Pintura sobre l’execució de Margarida Borràs. Autor desconegut.

Margarida Borràs, una dona trans valenciana filla d’un prestigiós notari mallorquí, és el primer cas documentat d’una persona condemnada a mort per la seva identitat de gènere a València. Margarida Borràs, tal com hem dit, era una dona trans i la seva història ha estat recollida i estudiada pel catedràtic de literatura catalana medieval i moderna Vicent Josep Escartí.

L’execució va succeir l’última setmana de juny de 1460 a la ciutat de València. El conjunt de la població es va reunir al voltant de la plaça del mercat per presenciar l’execució. En aquella època les notícies es transmetien de boca a orella a i els trompeters recorrien la ciutat difonent-les com la pólvora.

Aquesta història ha arribat fins a l’actualitat gràcies als escrits de Melcior Miralles, el capellà del rei Alfons el Magnànim. El mossèn va detallar en el seu dietari quin era el motiu de la seva detenció. El delicte consistia a “anar vestida com una dona i haver freqüentat en diverses llars de la ciutat”. El càstig dictat no va ser únicament la tortura i l’execució. Margarida Borràs va ser ajusticiada i humiliada vestida amb una camisa “d’home, ben curta i sense panyos” és a dir, sense roba interior. La intenció era evidenciar que tenia la constitució física d’un home.

Avui, més de cinc-cents anys més tard, gràcies a la conservació de documents, Margarida Borràs ha esdevingut un símbol per la lluita contra la discriminació per raó d’identitat gènere i la igualtat en el món trans. 

La seva figura representa la voluntat de totes aquelles persones que volen viure la seva identitat de gènere o la seva orientació sexual de forma lliure. 

El seu llegat

Actualment, Margarida Borràs ha esdevingut un símbol pel col·lectiu LGTB. Borràs va morir executada per culpa de l’odi i la discriminació, quan únicament volia mostrar-se a la societat tal com era: una dona. La seva figura representa la voluntat de totes aquelles persones que volen viure la seva identitat de gènere o la seva orientació sexual de forma lliure

Placa en record a Margarida Borràs a la Plaça del Mercat de València. Foto: José Cuéllar

Placa en record a Margarida Borràs a la Plaça del Mercat de València. Foto: José Cuéllar

Amb la intenció de visibilitzar la realitat que ha patit des de sempre el món trans, Lambda, el col·lectiu de gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals de València, atorga el 28 de juny el premi Margarida Borràs. Aquest guardó va dirigit a totes aquelles persones i entitats que defensen els drets del col·lectiu LGTB i lluiten per combatre les diferents discriminacions. 

Rubén Rodríguez Lucas, qui va descobrir Margarida Borràs mentre llegia uns textos en valencià sobres dones desconegudes, es va veure motivat a escriure una peça teatral basant-se amb el contingut de la història. L’actriu Paula Santana és l’encarregada d’encarnar el personatge de Margarida Borràs. L’obra, titulada Margarida, s’estructura en un text que dialoga entre el passat i el present i pretén connectar amb els sentiments de la protagonista. Margarida, és la segona producció de la companyia Las Libélulas, formada per Rubén Rodríguez Lucas  i Paula Santana.

Amagada però existent 

L’època medieval es caracteritza per ser un període històric on l’Església catòlica va establir una doctrina cristiana que influïa a tots els àmbits de la societat. L’Església va esdevenir una institució completament repressora contra la llibertat dels individus. Condemnava totes aquelles pràctiques contràries a la moral cristiana i castigava qualsevol missatge i acte en contra el missatge de Déu. La principal responsabilitat de les dones era casar-se i tenir fills, preferiblement un baró, per continuar el llinatge en les famílies nobles, o continuar portant ingressos a les famílies de classes populars. En l’àmbit familiar, eren les principals encarregades d’elaborar les tasques de la llar i educar a les seves filles en aquests rols de gènere, basats en la submissió i passivitat de la dona. 

Les normes socials establertes per l’Església catòlica influïen en la llibertat de la ciutadania, atès que pocs individus s’exposaven a ser discriminats i jutjats per la seva identitat de gènere o orientació  sexual. No obstant això, l’homosexualitat era una qüestió present i coneguda per la ciutadania, encara que practicada de forma totalment clandestina. Contràriament, la transsexualitat era un concepte completament desconegut i ignorat per la societat medieval. A més a més, qüestionava directament l’autoritat del poder diví, el qual imperava sobre la societat. 

Un passat molt present

Ser un mateix és complicat. No obstant això, Margarida Borràs va mostrar-se a la societat tal com era. El seu desig era ser tractada i reconeguda com a dona, juntament amb ser acceptada per la seva família i la societat en què vivia.  Realment, el seu desig encara és actual per moltes persones trans. No és fàcil sortir-se’n dels estàndards i lluitar contra la incomprensió de la societat, la qual des del naixement ja estableix unes pautes de conducta i comportament pel que fa al gènere. 

“En la diversitat està la bellesa i el dia que comprenguem que allò que ens uneix és molt més fort que el que ens separa, avançarem” directors de l’obra Margarida

Fer front a aquestes etiquetes suposa pagar un preu molt alt. En el cas de Margarida Borràs li va costar la vida, com a moltes altres persones trans encara ara. El dolor psicològic i sentimental que senten les persones discriminades per la seva identitat de gènere no entén d’èpoques històriques i pot ser igual d’angoixant ara que fa cinc-cents anys, per molt que hagin pogut canviar les coses.

Afegitó de l’autora

Rubén Rodríguez Lucas i Paula Santana, directors de l’obra “Margarida”, en una entrevista al programa Sons de l’edat mitjana de Catalunya Ràdio, asseguren que “en la diversitat està la bellesa i el dia que comprenguem que allò que ens uneix és molt més fort que el que ens separa, avançarem.“ Aquest és el principal missatge i aprenentatge que podem extreure de la història de Margarida Borràs i altres dones trans que ens inspiren.

Tags:
Maria Capell

Estudiant de periodisme a la UAB. Enamorada de la lectura i de l'Oest de Catalunya

  • 1