LOADING

Type to search

Societat

Llei trans per a dummies

Share
Pancarta trans

Cartell pels drets trans durant la manifestació del 8 de març del 2020 a Barcelona / Fotografia de Judit Esposa

La recent expulsió del Partit Feminista d’Espanya (PFE) de la formació política Izquierda Unida ha posat sota el focus mediàtic el principal punt de desacord entre els dos partits: La llei trans. Deixant de banda el procediment pel qual es va expulsar el PFE, aquest projecte de llei, impulsat el 2018, té dos voluntats clau: garantir el dret a la lliure autodeterminació de la identitat sexual i l’expressió de gènere i despatologitzar la transsexulitat. Així doncs, què volen dir aquests conceptes i quins són els arguments del PFE per estar-hi en contra?

En primer lloc, el PFE considera que aquesta llei “perjudica les dones”. Des d’altres sectors del feminisme, aquesta manera de veure la feminitat l’anomenen de forma despectiva TERF (Trans-Exclusionary Radical Feminist), un terme popularitzat el 2008 per Viv-Smythe. En el cas que ens pertoca, el PFE i les feministes que el conformen rebutgen que un home biològic pugui considerar-se dona.

Els arguments del PFE

Prenent com a referència l’entrevista al programa En La Frontera a Lídia Falcón, presidenta del PFE, i dos comunicats que ha publicat el partit a la seva pàgina web (Comunicado del Partido Feminista de España Transexualidad i la Declaración sobre el PFE y las operaciones de cambio de sexo), aquests són alguns dels arguments que utilitzen per rebutjar la llei trans:

  1. El sexe no existeix al néixer, sinó que és indeterminat
  2. Les mares i pares es passaran a dir “progenitor gestant” i “progenitor no gestant”
  3. No es requerirà cap informe mèdic que diagnostiqui “disfòria de gènere”
  4. La llei permet decidir a nens de 4 anys el sexe que volen tenir i els sotmetran a hormonació i castració
  5. Es fomentarà els tractaments amb hormones i les operacions de canvi de sexe
  6. L’agressió d’un home que s’identifica com a dona contra la seva parella no es considerarà violència de gènere, sinó tan sols violència domèstica

Elements bàsics de la llei trans

És clar que aquests posicionaments presenten un panorama distòpic. Per contra, la llei trans es crea per tal de posar fi a la discriminació i el risc d’exclusió de les persones trans sobretot en àmbits com l’educació, la sanitat o el mercat laboral. És per això que el projecte de llei té quatre punts clau que es resumeixen de la següent manera:

  • Garantir el dret a la lliure autodeterminació de la identitat sexual i expressió de gènere
  • Establir mesures perquè aquest primer dret es garanteixi en tots els àmbits de la vida pública: sanitari, educatiu, laboral, social, cultural, etc.
  • Promoure mesures per radicar la discriminació per identitat sexual o expressió de gènere
  • Facilitar la integració de les persones trans

L’autodeterminació del sexe

És necessari aclarir que la llei trans no regula en el sexe ni en el gènere d’un nounat, sinó de persones majors de 16 anys. En el cas de ser menors de 16, han de ser capaços intel·lectualment i emocionalment per comprendre la importància de la decisió. En cas contrari, dependrà dels tutors legals o bé d’un defensor judicial. Per tant: no, els nens de 4 anys no se sotmetran a hormonació ni molts menys a la mal anomenada “castració”. La llei, a més, tampoc regula de quina manera s’han d’anomenar els pares i les mares. De fet, en el text no apareixen ni tan sols la paraula “progenitor” ni “gestant”.

la llei trans
Article 7, punts 1, 2 i 3 del projecte de llei

La despatologització trans

El concepte de despatologització és essencialment del moviment trans per eliminar la Transsexualitat de ser considerada un trastorn mental, tal com la identifica l’Organització Mundial de la Salut a la Classificació Internacional de Malalties (CIE-11), anomenant-la “discordança de gènere”, una actualització del terme “transsexual” que va ser emprat fins al 2018. Recordem, però, que l’“homosexualitat” també va ser considerada com a Trastorn Mental fins al 1990. Coincidint amb aquesta reivindicació, el projecte de llei proposa no haver de presentar cap informe mèdic que diagnostiqui un trastorn mental tal i com comprenia la Llei d’Identitat de Gènere del 2007 per poder fer canvis de nom i/o sexe al Registre Civil. Tanmateix, obligava a les persones trans a hormonar-se almenys durant dos anys i, és per això, que la proposta de llei especifica el següent:

la llei trans
Article 7 punt 4 del projecte de llei

Significa això que la violència de gènere passarà a considerar-se violència domèstica i, per tant, fora de la Llei Orgànica de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere (LIVG)? Doncs tampoc. Qualsevol violència física o sexual exercida amb anterioritat al canvi quedarà dins de la LIVG.

la llei trans
Article 7 punt 8 del projecte de llei

És clar, doncs, que el projecte pretén evitar considerar a les persones trans malaltes. Tanmateix, evita que hagin de fer modificacions físiques per accedir a tenir un DNI amb el seu nom i amb el sexe i/o gènere amb el qual s’identifiquen. Per aquests motius és erroni acusar-lo de fomentar els tractaments hormonals i les operacions de canvi de sexe quan és precisament el que es vol evitar per tal de poder fer canvis en el Registre Civil. A més, el document contempla que no és una decisió ni fàcil ni arbitrària.

Pel que fa al rebuig al cos, persones trans ja han teoritzat i escrit literatura al respecte. Pol Galofre i Miquel Missé, en són dues d’elles. Galofre considera que s’ha de reconciliar amb el mateix cos. L’activista trans i feminista considera que el malestar que les persones trans senten amb els seus propis cossos, tot i ser més palpable, no significa que les construccions socials del gènere s’adaptin a la realitat cis. Per la seva banda, Miquel Missé al llibre A la conquesta del cos equivocat proposa desmuntar el relat sobre la transsexualitat que ha assenyalat el cos com a font del malestar.

És innegable que el debat és ple de posicionaments i tots, al cap i a la fi, mereixen ser escoltats sense que hi hagi desqualificacions ni discriminacions. El feminisme és un moviment transversal i divers, molt divers, tant com la pròpia societat. Des de posicionaments clàssics no es pot pretendre que la realitat trans no existeixi i continuar amb l’exclusió. Per això, malgrat que es vulgui pretendre que el feminisme és un moviment unitari, cal comprendre les diversitats que el conformen perquè sigui fort i segur de si mateix. El moviment feminista pot ser capaç d’articular una alternativa a l’extrema dreta en auge mitjançant debats sans que proporcionin solucions enfront de la discriminació, l’exclusió social i posicionaments reaccionaris.

Tags:
Judit Esposa

Estudiant de Periodisme a la UAB. En paral·lel, cursant un Mínor en Desenvolupament Sostenible i Ciutadania Global.

  • 1