LOADING

Type to search

Opinió Política Societat Vida

L’excusa per alimentar els rols de gènere arriba amb les joguines de Nadal

Share
joguines sexistes

Catàleg sexista. Font: Bebés y más

Una nena d’uns vuit anys, amb un somriure que l’omple el gest, abraça una nina. Dona una sensació de dolçor i protecció, molt maternal. Tot el contrari que el nen: amb les pistoles falses, fa cara d’entremaliat mentre persegueix els companys. Per veure la imatge, és suficient amb obrir un catàleg o recórrer els passadissos d’uns grans magatzems. Segons el gènere binari al qual pertanyi l’infant, hi haurà joguines per a nens o per a nenes. 

Les aventures són blaves o roses; es compren nines a les quals cuidar o cotxes amb què destrossar les rajoles de casa, cuinetes o pilotes i eines per fer treballs manuals o espases per barallar-se. La publicitat consumista nadalenca fomenta aquesta divisió patriarcal, que alimenta i reforça els rols de gènere.

El 56,3% dels anuncis protagonitzats per nenes les mostrava en estereotips de bellesa o de l’àmbit domestic, segons xifres de l’Institut de la Dona

D’acord amb l’informe Publicitat i campanyes de Nadal de joguines: promoció o ruptura dels rols de gènere?, elaborat l’any 2020 per l’Institut de la Dona, el 56,3% dels anuncis analitzats on les protagonistes eren nenes les mostraven en arquetips de bellesa o de l’àmbit domèstic. En canvi, dels representats per nois, el 35,2% ensenyaven estereotips vinculats, principalment, a la guerra i l’heroïcitat. A més, la investigació declarava que l’11% dels espots sexualitzava a la mainada.

La publicitat i les referències audiovisuals, en una societat consumista i capitalista com l’actual, tenen un impacte en la construcció de l’entorn. Per exemple, el mite que els homes són més hàbils en les matemàtiques que les dones dificulta l’acompliment d’elles en l’àmbit. Però també afecta la canalla, ja que als sis anys es fan evidents els rols de gènere. Així ho afirma la investigació Els estereoptis de gènere sobre la capacitat intel·lectual sorgeixen aviat i influeixen en els interessos de la canalla, que sosté que les nenes comencen a considerar-se “persones menys brillants” que els nois en aquesta edat. 

La publicitat és una eina perillosa al servei del patriarcat que ocasiona danys que només poden reparar-se amb la deconstrucció feminista

La publicitat és, per tant, una eina perillosa al servei del patriarcat que ocasiona danys que només poden reparar-se amb la deconstrucció feminista. Tanmateix, els perjudicis són encara més greus quan les famílies cauen al parany i compren joguines sexistes pels fills i filles.

Amb la intenció de pal·liar-ho, el ministre de consum, Alberto Garzón, va presentar a les portes de Nadal una guia de compra pels pares i mares, per tal que la mainada pugui “desenvolupar el seu potencial lliure d’estereotips”. A l’informe s’ofereixen consells per detectar si un joguet és sexista, perquè està tan normalitzat que sovint és un desafiament identificar-ho.

Entre altres, destaquen que els anuncis feminitzats tenen formes anguloses i seductores, utilitzen adjectius com “fashionista” o “cute” i apel·len a les emocions. En l’altra cara de la moneda, els masculinitzats empren figures dures i rígides, fan referències bel·ligerants i violentes i criden a l’acció.

No és l’única iniciativa que ha encetat el Ministeri de Consum. També han llençat una campanya anomenada “#VagaDeJoguines”, un anunci que simula una protesta dels joguets per estar encasellats. “Ha arribat el moment de dir prou i de reivindicar el nostre dret a jugar amb tots els nens i nenes. Una joguina que juga amb el 50% no és una joguina feliç”. Amb un to distès i infantil, manen un missatge clar: els joguets no tenen gènere. 

Tot i que el govern espanyol ha reivindicat enguany el missatge amb perspectiva de gènere, ja fa temps que les associacions i organitzacions feministes denuncien el sexisme de les joguines, més evident en l’època nadalenca. No obstant això, les campanyes encara són sexistes i alimenten els rols de gènere, que són difícils de trencar i identificar sense una conscienciació col·lectiva. Els pares i mares, per tant, s’alcen com a elements clau per lluitar contra els estereotips patriarcals. Malgrat que no els immunitzaran al masclisme, ja que una família no pot vèncer una societat, sí que servirà per fer un pas endavant i assegurar-se que, almenys en l’entorn proper, són lliures d’escollir el camí.

Tags:
Yaiza Sánchez González

Estudiant de Periodisme a la UAB

  • 1