LOADING

Type to search

Política Societat

“Les violències, sobre la taula”: el primer acte presencial organitzat per Onada Feminista per reivindicar el 25N

Share
Les violències, sobre la taula

“Les violències, sobre la taula” va ser el primer acte presencial i en solitari d’Onada Feminista. Il·lustració d’Elsa Reig.

El 27 de novembre va ser un dissabte agitat: totes vam matinar, ens vam plantar a la Lira de Sant Andreu a les nou del matí i vam estar dues hores preparant una sala que havia de convertir-se en un espai d’emancipació. Aquelles quatre parets havien d’esdevenir la casa de Les violències, sobre la taula: un espai per reivindicar el 25N, el Dia Internacional contra les Violències Masclistes

Així va arrencar la primera jornada, presencial i en solitari, organitzada per Onada Feminista. Les violències, sobre la taula pretenia ser un espai on tractar diferents violències que les dones encara patim, tot i que el moviment feminista ja fa anys que ocupa una gran rellevància social al nostre país. Fins i tot, les principals institucions polítiques del país s’omplen la boca de feminisme. Què falla, aleshores? Per què tantes dones de diversos sectors encara no tenen prou eines per defensar-se de les violències institucionals que s’exerceixen sobre nosaltres?

Les violències, sobre la taula pretenia ser un espai on tractar diferents violències que les dones encara patim

Amb aquestes preguntes va arrencar Alejandra Sanchez, directora d’Onada Feminista, la jornada. I per justificar la gravetat de les violències masclistes vigents actualment, es va comptar amb tres taules rodones amb testimonis directes d’àmbits diferents: la violència masclista en el món laboral, la violència masclista en els mitjans de comunicació i la violència masclista envers les dones amb discapacitats.

La primera posada en escena va ser per a les ponents de la taula de violències en el món laboral, moderada per Judit Esposa. Es va comptar amb les intervencions de Mentxu Gutiérrez, secretària de Dones i Polítiques LGTBI+ a Comissions Obreres de Catalunya; Míriam Suárez, portaveu de Las Kellys; i Berta Canals, directora de la Fundació Sorli. Es va posar de manifest la inefectivitat dels protocols que, en teoria, han d’aplicar les empreses per garantir la igualtat i seguretat de totes les persones que hi treballen. A més, també es va comptar amb el colpidor testimoni d’una cambrera d’hotel que, en nom de totes Las Kellys, va recalcar la precarietat del seu gremi a causa de ser majoritàriament de dones sud-americanes. Una doble discriminació que les deixa al final de la piràmide de privilegis en el món laboral. 

El tractament periodístic reprodueix certs patrons masclistes i estigmatitzants de cara a la víctima a l’hora de tractar les informacions

La segona taula va ser la de violències en els mitjans de comunicació, moderada per Ona Falcó. En aquest cas, es va comptar amb les intervencions de Marta Corcoy Rius, periodista i integrant del grup d’investigació Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural de la UAB; i de Sonia Herrera Sánchez, doctora en Comunicació Audiovisual i investigadora de l’Observatori Regular per la Igualtat de Gènere en Noticiaris. La discussió es va centrar en la producció de notícies sobre violències masclistes i com, sovint, el tractament periodístic reprodueix certs patrons masclistes i estigmatitzants de cara a la víctima a l’hora d’abordar les informacions.

Tot i haver consens en el fet que “no hi ha una mala praxi intencionada” per part dels professionals a l’hora de produir les notícies, les dues ponents sí que van discrepar en les exigències que cal marcar als mitjans de comunicació. Mentre que Corcoy defensava que “no cal ser tan exigents en com es produeixen les informacions, perquè si no acabarem desapareixent de les principals capçaleres”, Herrera va fer èmfasi en com el moviment feminista ha de seguir fent pressió per aparèixer amb dignitat i segons els seus principis en les notícies. Segons la investigadora, “les victòries en la premsa són gràcies al moviment feminista” i no viceversa.

Les dones amb discapacitats pateixen moltes més violències masclistes que les dones sense, sobretot per part dels homes del seu entorn pròxim

Finalment, la tercera taula va ser la de les violències envers les dones amb discapacitats, moderada per Andrea Salazar. En aquest cas, van intervenir Carme Riu, presidenta de Dones no Estàndards; i Ursula Reales, directora de Coordinadora Down Catalunya. Les dues van lamentar que, a causa de l’hora els estómacs ja començaven a ressentir-se molta gent hagués marxat. “Les discapacitades sempre som les del final, però almenys aquí ens heu cedit un espai. Moltes vegades no aspirem ni a això”, va afirmar Riu.  

Aquesta taula va prendre un to més polític i personal. L’empoderament polític des de l’experiència de la discapacitat de Carme Riu, que va amb cadira de rodes i té una mobilitat molt reduïda, va esdevenir l’imant d’atenció de la xerrada. Les dues ponents van posar de manifest que les dones amb discapacitats pateixen moltes més violències masclistes que les dones sense, sobretot per part dels homes del seu entorn pròxim. També van denunciar els avortaments coercitius i les esterilitzacions forçoses. Finalment, Riu va emfatitzar que “les dones amb discapacitat han de passar a l’esfera pública”.

Així va finalitzar Les violències, sobre la taula: una jornada plena de reflexions, referents diversos i, sobretot, molta il·lusió per part de tot l’equip d’Onada Feminista. L’àtic de la Lira de Sant Andreu es va buidar i es va dissoldre la petita comunitat que havíem creat durant tot el matí. Ara, l’objectiu està fixat en poder seguir creant noves comunitats, nous espais i nous discursos per seguir reivindicant la lluita feminista i abolir totes les violències patriarcals. 

Tags:
Núria Cugat Tarridas

Estudiant de Periodisme a la UAB.

  • 1