LOADING

Type to search

Política

Les víctimes són l’última prioritat en la gestió de l’assetjament als partits polítics

Share
Parlament de les Dones al Parlament de Catalunya - partits polítics

Imatge del ple del Parlament de les Dones al Parlament de Catalunya, celebrat l’1 de juliol de 2019 on s’hi veuen representants de diferents partits polítics. Font: Parlament de Catalunya.

“La violència masclista no té classe, no té ideologia, no té perfil, no té ofici, no té estat, no té nacionalitat, no té estatus i no té llengua”, afirmava la diputada d’Esquerra Republicana, Jenn Diaz, al Parlament de Catalunya el febrer del 2019. Els partits polítics no són una excepció i l’assetjament sexual també hi és present. De fet, l’Agència Europea de Drets Fonamentals diu que l’assetjament en l’àmbit laboral afecta una de cada dues dones europees i la política, per tant, no en viu al marge. La gestió que se’n fa és molt millorable i per això la cambra catalana, en el marc del Pla d’Igualtat de gènere del Parlament de Catalunya 2020 – 2023, està elaborant un protocol extern per canviar la manera com s’aborden aquest tipus de violències i afavorir-ne la detecció, ja que els casos que s’identifiquen són tan sols la punta de l’iceberg.

“Les violències sexuals en política són complexes perquè es donen dins d’estructures de poder que, històricament, han funcionat sempre d’una mateixa manera” remarca la psicòloga especialista en victimologia Alba Alfageme. Tal com escrivia ella mateixa en un article d’opinió, “no cal utilitzar la força física quan es té la força del poder”.  

“Les violències sexuals en política són complexes perquè es donen dins d’estructures de poder que, històricament, han funcionat sempre d’una mateixa manera”

De fet, alguns partits polítics de la cambra catalana ja compten, o aviat comptaran, amb protocols interns per gestionar situacions d’assetjament sexual que es donin dins l’organització. La CUP, ERC i el PSC ja en tenen, els Comuns l’estan elaborant, JxCat té intenció de fer-ne un i Cs i el PP consideren que amb reglaments generals ja en tenen suficient, segons explicava el diari ARA. La realitat és que els protocols en molts casos presenten “escletxes”, tal com deia Jenn Diaz en una entrevista a Feminismes a Ràdio 4, programa que fa Onada Feminista.

“En el món polític hi ha molts vincles, moltes connexions, molts favors que es deuen i moltes situacions en què al final la dona que ha patit la situació de violència sexual es troba molt desemparada”, apuntava en la mateixa línia la psicòloga Alba Alfageme. “És com si hi hagués una situació de violència masclista al carrer i, de cop i volta, les persones del mateix barri formessin part del procés judicial i, fins i tot, poguessin esdevenir jutges de la situació”, afegeix com a paral·lelisme de la gestió interna que en fan els partits.

Alfageme juntament amb l’advocada penalista Carla Vall són les qui estan dissenyant el protocol que aviat tindrà el Parlament de Catalunya. La necessitat de crear comissions externes, la víctima al centre de la gestió i una bona prevenció són els eixos claus que guiaran aquest nou protocol, que donarà cobertura tant a les parlamentàries com a totes les persones que treballin o prestin serveis a la cambra.

Gestió en mans d’expertes

“No perquè tu estiguis a recursos humans sabràs gestionar una situació d’assetjament sexual, sinó que el que realment es necessita són persones que coneguin la matèria”, reivindica Alfageme. La psicòloga explica que això afavoreix una anàlisi molt més objectiva de les situacions i evita preguntes constants cap a la víctima o fugues d’informació, que provoquen una “revictimització” i més dany. De fet, l’exdiputada de la CUP, Mireia Boya, que va denunciar el març del 2019 haver patit assetjament sexual, coincideix en aquest aspecte i al llibre Trencar el silenci apunta que “és difícil explicar-ho (…) perquè t’exposes a preguntes, comentaris, crítiques i opinions”.

Davant dels problemes d’abús sexual és clau preservar i situar la dona al centre de tot el procés. Segons Alfageme, és imprescindible la sincronització entre el procés d’investigació i les necessitats de la dona, ja que en la majoria de casos les dones eviten denunciar perquè senten que els canals no són prou segurs. “La cultura organitzativa ha de canviar com un mitjó”, sentencia la psicòloga, que assegura que és necessària una “cultura de la reparació”, que actualment està totalment oblidada.

En la majoria de casos les dones eviten denunciar perquè senten que els canals no són prou segurs

 “Tu què necessitaries per sentir-te reparada? Tu vols seguir treballant on estàs? Què creus de tot això? Vols compartir espais amb aquesta persona o amb el seu cercle?” són preguntes que, segons Alfageme, s’han d’abordar durant la gestió d’aquests casos. Així mateix, la psicòloga assegura que cal estructurar uns serveis i unes persones de referència que puguin acompanyar la víctima durant tot el procés, que hauria de ser el més ràpid possible per donar-hi una resposta i “evitar situacions incòmodes”.

Formació, clau per la detecció

“Depèn amb qui parlis et semblarà que estem a punt d’acabar amb el patriarcat, però canvies d’interlocutor i sembla que el patriarcat acaba de començar amb ell”, ironitzava Jenn Díaz. Per aquest motiu és necessari garantir una formació. Alguns partits polítics ja l’obliguen a fer i en el Parlament pot ser que també arribi aviat.

“En la prevenció el que s’ha de fer és un programa formatiu per a tothom”, diu Alfageme. La psicòloga explica que s’ha de formar als parlamentaris perquè siguin conscients sobre què són les violències sexuals a les organitzacions, com es poden detectar i com una persona pot estar actuant com un assetjador. “L’objectiu és que mai ningú et pugui dir que no era conscient que el que feia era una situació d’assetjament”, diu la psicòloga.

“L’objectiu és que mai ningú et pugui dir que no era conscient que el que feia era una situació d’assetjament”

Amb tot, el degoteig de casos és constant en els darrers anys i esquitxen diferents institucions polítiques. Des dels ajuntaments, com és el cas de l’exalcalde d’Argentona, Eudald Calvo; el Parlament -amb el cas de Mireia Boya a la CUP o el darrer que ha transcendit, el de l’exportaveu de JxCat, Eduard Pujol– com també a la Unió Europea, amb l’exdelegat del govern a Suïssa, Manuel Manonelles.

En canvi, pel que fa a partits polítics, n’hi ha que no tenen -o no han fet públic- cap cas. “Tots els partits que conclouen que l’assetjament no passa en el si de les seves organitzacions és perquè tenen un problema de detecció i d’identificació de les violències”, explica Alfageme. Quan la violència de gènere és un problema estructural sembla, si més no significatiu, que determinats partits no presentin cap cas.

Tags:
Maria Asmarat

Periodista. També estudio Ciències Polítiques a la UPF.

  • 1
Next Article