LOADING

Type to search

Política

Les eleccions del 14-F al Parlament amb perspectiva de gènere

Share
Hemicicle del Parlament de Catalunya. Font: Parlament de Catalunya

Hemicicle del Parlament de Catalunya. Font: Parlament de Catalunya

Les qüestions referides a la perspectiva de gènere han centrat diversos plens del Parlament de Catalunya i la paraula “feminisme” ha aparegut diferents vegades als discursos polítics. En paral·lel, les dones s’han incorporat progressivament a la política fins a ocupar-hi un espai representatiu, però el seu accés als òrgans de decisió és encara una assignatura pendent: entre els 131 presidents de la Generalitat no hi ha hagut cap dona. 

Ara bé, l’estadística es podria trencar el pròxim 14 de febrer on, si es tenen en compte els partits amb representació parlamentària i els extraparlamentaris amb més d’opcions d’entrar a la cambra segons el baròmetre del CIS, quatre dones aspiren a la presidència de la Generalitat: Àngels Chacón, del PDeCAT; Jéssica Albiach, dels Comuns; Dolors Sabaté, de la CUP; i Laura Borràs, de JxCat. La xifra és inèdita des de la restitució del Parlament, fa 40 anys. 

Però, més enllà de les xifres, fins a quin punt les formacions incorporen la perspectiva de gènere als programes electorals? A continuació fem un repàs als partits ordenats segons la representació que els hi dóna la darrera enquesta del CIS per a la tretzena legislatura. VOX i el PP no hi apareixen perquè en el seu conjunt de propostes no hi ha cap referència a qüestions relacionades amb la perspectiva de gènere.

El PSC aposta per una “perspectiva feminista global” 

El PSC destina un apartat del programa electoral a les polítiques feministes i “per a la igualtat”. Els socialistes defensen la “necessitat d’incorporar la perspectiva feminista al global de les polítiques públiques”, sobretot pel que fa a la lluita contra la violència masclista, l’eliminació de la bretxa salarial a través d’inspeccions laborals a les empreses o l’abolició de la prostitució, entre altres. El programa aposta per la coeducació com a “estratègia necessària” per garantir la formació amb perspectiva de gènere. A més, també es fa menció a l’acompanyament a les famílies monomarentals en situació de vulnerabilitat.

Els socialistes expressen “tolerància zero” envers la violència masclista i garanteixen formació amb perspectiva de gènere als professionals de tots els àmbits, així com l’obertura de nous Serveis d’Informació Especialitzada que donin cobertura territorial a les víctimes. El PSC també vol desplegar la Llei 11/2014, per garantir els drets LGTBI i erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. 

ERC proposa crear una conselleria

Com a tret distintiu, ERC proposa crear una conselleria d’Igualtat i Feminismes, que hauria de servir per “garantir la perspectiva de gènere en totes les polítiques que s’impulsin des de la Generalitat”. Els republicans aposten per “una república feminista amb igualtat efectiva entre homes i dones”. Així, es fixen en la igualtat salarial, la lluita contra la precarització i la pobresa femenina, l’erradicació de les violències masclistes o l’educació feminista, entre altres. El partit republicà mai utilitza el terme “violència de gènere” i sempre es refereix a “violència masclista” (o violències masclistes), que es menciona més de vint vegades al programa.

ERC també posa el focus en les treballadores del sector de les cures i les feines de la llar, qui asseguren que cal “posar en valor, reconèixer, garantir els drets i empoderar”. A més, promet l’aprovació de lleis que permetin “assolir l’equiparació legal de les persones LGTBI”, amb diverses polítiques sobre la diversitat sexual i la identitat de gènere.

JxCat vol impulsar l’emprenedoria femenina

El partit encapçalat per Laura Borràs aposta per crear “un àmbit institucional específic que lideri les polítiques de gènere i LGTBIQ+”, malgrat que no especifica quin rang tindrà en l’organigrama. En el programa hi menciona termes com “bretxa salarial” o “sostre de vidre” i aposta per la incorporació de la perspectiva de gènere en “totes les polítiques públiques de forma transversal”. Així, promet una feminització de la política i una distribució paritària de tots els càrrecs de govern. 

Sobre treball, JxCat estableix com a objectiu “impulsar l’emprenedoria femenina”, creant una línia específica de crèdits per a dones que engeguin un projecte empresarial amb seu fiscal a Catalunya.

Pel que fa a violència de gènere, aposta per millorar l’atenció de les dones en el moment d’interposar la denúncia, procurant que es faci amb una assistència lletrada per tal d’incrementar les mesures de protecció i seguretat.

Gran quantitat de mesures dels Comuns

Els Comuns són un dels partits que més desenvolupen qüestions relacionades amb la perspectiva de gènere. Igual que en les eleccions al Parlament del 2017, En Comú Podem proposa crear una conselleria de feminismes i LGTBI+ per gestionar les polítiques d’igualtat de gènere, al mateix temps que vol un increment en el pressupost per a “les polítiques feministes i de diversitat afectiva, sexual i de gènere”.

Igual que ERC, el partit liderat per Jéssica Albiach sempre fa referència a “violència masclista”, que apareix una vintena de vegades al programa electoral. En aquest aspecte, el partit proposa “reforçar, ampliar i estendre territorialment” els serveis relacionats amb les violències masclistes. 

A més, el programa exigeix clàusules de gènere a les empreses en la contractació pública, com ara plans d’igualtat, correcció de la bretxa salarial o actuacions contra l’assetjament. També aborda temes com el suport a famílies monomarentals, el sistema de cures, la garantia de drets sexuals i reproductius o la protecció a les persones que exerceixen la prostitució.  

Ciutadans, el focus a les empreses

El programa electoral de Ciutadans proposa “fomentar” la igualtat de gènere dins les empreses. Així, el partit taronja vol reduir la bretxa salarial i estimular les empreses a garantir l’equilibri entre dones i homes. En aquesta línia, insta a publicar estadístiques de contractació desglossades per sexes. A més, també promet aprovar una Llei Trans, que reconegui el dret a la lliure autoidentificació de gènere.

El partit taronja reconeix “el dret de les dones víctimes de violència masclista a ser acompanyades per gossos de protecció i terapèutics”. Amb aquesta mesura Ciutadans vol equiparar el tracte que es dona als animals de companyia al que reben els gossos pigall de persones amb discapacitat.

La CUP se centra en la divisió sexual del treball

El programa de la CUP desenvolupa un apartat sobre Economia Feminista. La formació assegura que “el sistema se serveix de la divisió sexual del treball com a mecanisme clau per a sostenir la vida”. A partir d’aquí, proposa la igualtat en el mercat laboral i l’aplicació de protocols d’assetjament laboral i sexual. A més, aposta per una Llei d’inclusió laboral LGTBI, que disposi d’una quota laboral per a persones trans, les quals pateixen un atur elevat.

Els cupaires proposen moltes mesures en qüestions de gènere, entre les quals destaquen l’avortament lliure i gratuït, perspectiva de gènere i LGTBI en totes les polítiques públiques, la penalització de la publicitat sexista, coeducació amb consciència no patriarcal o la inclusió de clàusules de paritat en les empreses candidates als contractes públics i licitacions d’obres públiques.

El PDeCAT reivindica el lideratge femení

El partit d’Àngels Chacón aposta perquè l’Institut Català de les Dones (ICD) incideixi en totes les polítiques de la Generalitat, a fi i efecte d’evitar discriminacions per raons de gènere. El PDeCAT vol incentivar el lideratge femení a la feina i als mitjans de comunicació, combatre les diferències salarials i promoure polítiques de promoció d’igualtat a les empreses.

Pel que fa a la violència de gènere, el PDeCat proposa programes de prevenció entre joves i adolescents, així com en els centres penitenciaris i també un Pla de prevenció de l’assetjament sexual en els transports públics. Així mateix, també fa menció a l’erradicació de l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.

Tags:
Maria Asmarat

Periodista. També estudio Ciències Polítiques a la UPF.

  • 1