LOADING

Type to search

Internacional Política Societat

Les dones solteres i parelles de lesbianes no tenen garantida la reproducció assistida a la UE

Share
LMPT - reproducció assistida

LMPT, organització ultracatòlica, va utilitzar els bebès inflables per criticar el suposat “lucre clínic” de la reproducció assistida a dones solteres i parelles homosexuals. Font: Sara Canals / eldiario.es.

El Senat francès va tombar la proposta de la Llei de Bioètica que pretenia, principalment, garantir la reproducció assistida i el dret a la congelació d’òvuls sense justificació mèdica a les dones solteres i a les parelles de lesbianes i bisexuals. La controvertida decisió es va anunciar el 4 de febrer i no ha estat absenta de polèmica. 

La iniciativa és una de les més ambicioses del govern Macron, la qual va ser rebuda amb gran entusiasme per la majoria liberal de l’Assemblea Nacional el 2018. Amb tot, el Senat de majoria conservadora no ha permès el seu progrés, alhora que l’Associació de Pares i futurs Pares Gais i Lesbianes ha manifestat la seva indignació per la vulneració de drets que representa per a les dones cisgènere i els homes trans del seu col·lectiu.

La decisió del Senat va en contra de la voluntat de les persones interpel·lades per la llei

El Senat, un cop tombada la proposta de llei, s’ha posicionat en contra de l’interès de les persones que s’hi veien directament interpel·lades. El rebuig de la Llei de Bioètica també ha estat fomentat per col·lectius i associacions que defensen que no poden tenir els mateixos drets reproductius les persones que no compleixen l’estereotip de família convencional. És a dir, les persones que trenquen amb la cis-hetero norma.

El conservadorisme encara està molt arrelat en la societat francesa. L’exemple més evident és La Manif Pour Tous (LMPT), una organització política francesa ultraconservadora i catòlica que s’ha oposat, des de la seva fundació, a totes les iniciatives per fer més dignes les vides de les persones que fugen del marc de “família tradicional”. L’organització va suposar una de les principals oposicions a la legalització del matrimoni igualitari. També rebutja que s’ensenyi qualsevol teoria de gènere als centres educatius.

LMPT va ser una de les principals oposicions a la legalització del matrimoni igualitari i rebutja que s’ensenyi qualsevol teoria de gènere als centres educatius

Amb uns vistosos bebès inflables, LMPT ha estat la protagonista de les principals mobilitzacions i protestes en contra de la Llei de Bioètica mentre es votava al Senat. Manifestaven que la proposta “priva a qualsevol nen el dret a tenir un pare” i “suprimeix completament qualsevol forma de paternitat i dona lloc a una filiació completament fictícia, administrativa i desconeguda de la realitat”.

Els bebès inflables amb els codis de barres són la seva manera de manifestar, satíricament, com l’interès darrere de la llei és el lucre clínic. Ho rematen amb l’eslògan: “Mare, podem fabricar un pare també?” Tot i això, cal destacar que sense la Llei de Bioètica les franceses no tenen accés a la reproducció assistida ni per la via privada. El 2017, 2.000 dones van anar a altres països a rebre el tractament, amb tots els costos físics i psicològics que comporta.

El govern Macron ha tornat a introduir els articles de la llei a l’Assemblea Nacional. Els seus promotors estan compromesos en convertir en llei “una qüestió de justícia social”. Tal com estableix el procés legislatiu francès, si no s’arriba a un acord entre les dues cambres, el president pot demanar a l’Assemblea Nacional que es manifesti definitivament sobre la matèria. Amb tot, sembla que serà l’última alternativa, ja que la intervenció directa només s’ha produït en un 10% de les lleis franceses. També cal tenir en compte que Macron s’hi juga la presidència el pròxim 2022 si tiba massa dels fils amb les forces més conservadores.

El bloqueig polític davant lleis pels drets bàsics de totes les persones es reprodueix en tota la Unió Europea

Durant les darreres setmanes s’ha criticat molt que a les altes esferes legislatives franceses encara hi hagi tants problemes per avançar en matèria de drets humans i igualtat. Amb tot, el bloqueig polític enfront lleis actualitzades als drets bàsics de totes les persones es reprodueix en més països de la Unió Europea.

Segons Rainbow Europe, només deu països del continent permeten la reproducció assistida a qualsevol dona. Set països permeten la reproducció assistida només a dones solteres i nou –d’entre els quals França, Alemanya i Itàlia– no permeten la reproducció assistida ni a dones sense parella ni a parelles de lesbianes o bisexuals.

Rainbow Europe - reproducció assistida

El mapa mostra els graus de permissió de la reproducció assistida a les dones per països. Font: Rainbow Europe.

No cal fer massa memòria per recordar la llei del 2014 del PP, amb la qual s’excloïen a les dones solteres i a les parelles homosexuals del dret a la fecundació in vitro o a la inseminació artificial en centres sanitaris. Ana Mato, l’aleshores ministra de Sanitat, ho va defensar de la següent manera: “La falta d’un home no és un problema mèdic”. A partir de la demolidora declaració, es van exigir “problemes de fertilitat” contrastats per tenir accés a la reproducció assistida.

Així mateix, els criteris per a aspirar al tractament a partir de la sanitat pública van ser conformar una parella cis-heterosexual amb “absència de consecució d’embaràs després d’un mínim de dotze mesos de relacions sexuals amb penetració vaginal” i “existència d’un trastorn documentat de la capacitat reproductiva”.

Moltes persones es van quedar enmig del procés de la reproducció assistida sense opcions a continuar si no marxaven del país

La llei del PP emparava discriminacions econòmiques, per raó de sexe i orientació sexual. Moltes persones es van quedar enmig del procés de reproducció assistida sense opcions a continuar si no marxaven del país. Tot això tenint en compte la despesa econòmica que, en molts casos, no era assumible. 

El PSOE va tornar a posar sobre la taula la reproducció assistida igualitària per a les dones el primer trimestre del 2019. És per això que en l’actualitat totes les dones tenen el mateix dret a tenir filles. Amb tot, la realitat tan grisa a França, Alemanya o a Itàlia -els peixos grossos de la UE- deixa entreveure com els drets reproductius no són una de les prioritats en les grans taules de diàleg entre les potències de la comunitat política. Mentre hi hagi acord econòmic, els drets reproductius queden relegats a un segon pla, a la voluntat dels costums més o menys retrògrads de cada país. 

Tags:
Núria Cugat Tarridas

Estudiant de Periodisme a la UAB.

  • 1