LOADING

Type to search

Cultura

Les dones que han fet de Barcelona una ciutat literària

Share
El llibre Flors i violes. La Barcelona literària en clau femenina de Mª Àngels Cabré

El llibre Flors i violes. La Barcelona literària en clau femenina de Mª Àngels Cabré.

La literatura és un tipus d’expressió artística que utilitza el llenguatge oral o escrit per expressar una idea, sentiment, experiència o història, tan real com fictícia; i Barcelona ha estat escenari de moltes obres al llarg de la seva història.

Coneixem la Barcelona de Miguel de Cervantes, Ildefonso Falcones, Eduardo Mendoza, Carlos Ruiz Zafón, Juan Marsé i un llarg etcètera d’homes de l’escena literària espanyola i catalana. Però, on són les dones? Ara podem trobar-les al llibre Flors i Violes. La Barcelona literària en clau femenina, una genealogia de les dones que han escrit sobre Barcelona al llarg de la seva història escrita per Mª Àngels Cabré, escriptora i directora de l’Observatori Cultural de Gènere.

A la pregunta de si el gènere de l’artista pot afectar l’obra, la resposta és un sí rotund. “El punt de vista és fonamental i sovint ens trobem que la literatura feta per dones ens apropa als personatges femenins. També és una altra mirada perquè es fixa en coses més petites i per tant ens ofereix una Barcelona més rica, més floral i més polièdrica” explica Cabré. Per això va decidir escriure un llibre que fes descobrir a lectors i lectores totes aquelles dones que han fet de Barcelona una ciutat literària, nous àmbits i paisatges

“Vol ser un llibre que faci descobrir a lectors i lectores totes aquelles dones que han fet de Barcelona una ciutat literària”

El viatge per la història literària en clau femenina de Barcelona comença amb les pioneres. Dolors Monserdà, la primera dona a presidir els Jocs Florals de 1909; i Caterina Albert (Víctor Català), la primera dona a entrar a la Reial Acadèmia de les Lletres als anys vint. Fortes i valentes, van saber imposar-se al territori de la literatura feta per homes i establir les bases d’una literatura escrita en femení que, des d’un principi, ens va donar personatges trencadors.

 Amb La Fabricanta, Dolors Monserdà ens va donar la primera novel·la a la qual una dona barcelonina s’apoderava. “En un món d’homes, una dona no gaire agraciada pot agafar les regnes d’una fàbrica si succeeixen dues coses: si cal i si s’ho proposa” comenta Mº Àngels Cabré. Dues condicions que, segons l’autora, compleix Antonieta Coromines, l’emblemàtica protagonista escrita per Monserdà.

“Les dones de la transició s’expliquen a elles mateixes, la desconstrucció del patriarcat i la construcció de la transició”

El camí obert per les pioneres va desaparèixer amb la Guerra Civil Espanyola, que va deixar una postguerra desoladora. No obstant això, ens va donar dos emblemes de la Barcelona literària en clau femenina: Carme Laforet i Mercè Rodoreda. “Realment, Nada va ser la primera novel·la que explicava la postguerra i La Plaça del Diamant va completar el relat” explica la directora de l’Observatori Cultural de Gènere.

La Transició va portar una alenada d’aire fresc a la literatura feta per dones amb escriptores com Montserrat Roig, amb un estil innovador. “Les dones de la transició s’expliquen a elles mateixes. Escriuen sobre la desconstrucció del patriarcat i la construcció de la transició. Si algú vol llegir dones apoderades, hi ha molta més abundància a la literatura de després de la transició” assegura Mª Àngels Cabré

“El relat dels homes que escriuen de Barcelona ja s’ha fet”

La literatura en clau femenina és tan diferent de la literatura escrita per homes que fins i tot el mercat anglosaxó va crear el Femicrime, un terme per anomenar el subgènere de la novel·la negra escrita per dones. L’exemple barceloní per excel·lència d’aquest fenomen és el personatge Petra Delicado, una inspectora de policia a qui dona vida l’escriptora Alicia Giménez Barlett en una sèrie de deu llibres. 

“Es construeixen detectius femenines que esdevinguin protagonistes però amb unes característiques diferents; que no es baralli físicament, sinó que treballi en l’àmbit psicològic. Són personatges més realistes, menys peliculeros“, explica la Mª Àngels Cabré. “El relat dels homes que escriuen de Barcelona ja s’ha fet i amb molta solvència”. És el nostre torn. 

Tags:
Maria Giménez Baeza

Periodista.

  • 1