LOADING

Type to search

Salut

“Les dones han estat supeditades, subestimades i subestudiades”: la discriminació de gènere en la detecció d’infarts

Share

La simptomatologia d’un infart en una dona és diferent a la d’un home. Font: Unplash

Paula Upshaw, una terapeuta respiratòria de Laurel, a Marylane, va patir un infart l’any 1991. Com a professional de la salut, tenia coneixença sobre els símptomes clàssics d’un atac cardíacdolor toràcic, formigueig al braç esquerre, sudoració i nàusees, però ignorava que, de vegades, els senyals són diferents per homes i dones. També van caure en l’error els metges, que fins a tres vegades van confondre l’atac cardíac amb una molèstia estomacal. Davant la insistència de la terapeuta, van fer-li tres electrocardiogrames, però cap professional va observar res sospitós. L’endemà, un cardiòleg de guàrdia va analitzar diverses proves cardíaques, inclosa la d’Upshaw, sense parar atenció al sexe dels pacients. En veure la seva, va preguntar: “Qui és el pacient de 36 anys amb un atac de cor massiu?”.

Aquesta història, recollida en el llibre de Carme Valls anomenat Mujeres invisibles para la medicina, evidencia una discriminació de gènere dins el sistema sanitari. Tot i que han passat més de trenta anys del cas d’Upshaw, és un biaix que encara es manté. Així ho mostren les dades: segons apunta la Fundació Espanyola de Cor, els homes tenen un 30% de possibilitats de morir en cas de patir un infart; el percentatge augmenta un 20% per les dones, ja que se situa en el 50%. De fet, és la primera causa de mortalitat entre elles, tal com assenyala l’Organització Mundial de la Salut (OMS). 

Un estudi de The Lancet indica que les escales internacionals “subestimen el risc de mortalitat hospitalària en dones per problemes coronaris”

Una investigació publicada a la revista científica The Lancet i presentada fa unes setmanes al Congrés Europeu de Cardiologia, celebrat a Barcelona, fa un pas més enllà i determina que les escales internacionals “subestimen el risc de mortalitat hospitalària en dones per problemes coronaris”. Els resultats es basen en l’escala GRACE, un paràmetre que mesura el risc de mort hospitalària en persones que han patit un atac cardíac.  Les conclusions de l’anàlisi, que s’ha consolidat com un dels treballs més extensos en investigar a 420.781 pacients, apunten que la comunitat mèdica considera que el perill de mortalitat en dones amb infart és “baix o intermedi” quan en realitat és “alt”. En el primer cas no s’aplica un tractament invasiu primerenc, fet que condiciona els índexs de mortalitat.

La política i metgessa Carme Valls assenyala dues causes de la discriminació que, de fet, es retroalimenten. En primer lloc, la dona acudeix més tard a la consulta mèdica perquè no associa la simptomatologia que pateix amb un atac cardíac. “Per elles, molts infarts comencen amb dolor estomacal, fet que es confon amb una mala digestió. Inclús és possible que el mateix metge li recepti un antiàcid fins que veuen que és un atac cardiovascular”, explica Valls. En aquests casos, no se li pot aplicar el mateix tractament que a un pacient amb detecció precoç perquè la malaltia, que es combat a contrarellotge, es troba en un estat avançat i els tractaments no són tan eficaços.

Hi ha un gran desconeixement sobre com afecten els infarts a les dones

I per què les dones acudeixen tan tard a consulta? La resposta condueix a la segona causa: segons Valls, hi ha un gran desconeixement sobre com afecten els infarts a les dones. Malgrat que hi ha investigacions que les incorporen com a objectes d’estudi, la major part dels treballs compten amb una presència masculina gairebé total. Això significa que tant els senyals dels infarts com els medicaments estan dissenyats per a homes, no per a dones.  A més, no hi ha una bona incorporació dels treballs fets amb perspectiva de gènere dins la disciplina cardiovascular, motiu pel qual es mantenen els dubtes sense resposta a l’horitzó. “Les dones han estat supeditades, subestimades i subestudiades en la disciplina cardiovascular”, sentencia la metgessa.

Així, es construeix una mena de cercle viciós en què la dona no acudeix a l’hospital perquè no pensa que pot tenir un atac cardíac, ja que la simptomatologia és diferent, i els metges poden caure en el mateix parany. Una detecció tardana de la malaltia dificulta el tractament i empitjora els índexs de supervivència. La política Carme Valls considera que és important conscienciar sobre la gravetat dels atacs cardíacs: “Si els infarts tenen una detecció precoç, són quelcom crònic: s’aplica el tractament i després la recuperació. Però si no és així, poden complicar-se molt”, informa Valls. “Per tant, no és exagerat dir que és una discriminació que mata”, sentencia.

Carme Valls: “no és exagerat dir que és una discriminació que mata”

El biaix en l’especialitat cardiovascular no és present només en la detecció de la malaltia, sinó també en la rehabilitació, essencial per recuperar-se després d’un infart. Valls apunta que el 80% dels homes acudeixen a consulta per posar en marxa el cor i construir uns hàbits saludables, però les dones només ho fan en el 33% dels casos. “Ho fan per raons socials. Et diuen: ‘Com ho faré? Qui farà el menjar? No vull sentir-me inútil’”, cita la metgessa. Això fa encara més vulnerable el seu estat de salut, perquè no completen el cicle del tractament i aumenten el risc de patir més arrítmies que els homes. De fet, el 68% de les dones moren després d’un infart; un percentatge que es redueix fins al 33% en ells.

Per tant, el masclisme també ha condicionat un camp tan sagrat com és la medicina, on la diferència entre la vida i la mort s’amaga entre els detalls, a priori, més insignificants: acudir a temps al metge, aplicar una detecció precoç o fer el tractament a ulls clucs. Precisament, tres aspectes on la disciplina cardiovascular trontolla. Amb l’objectiu de conscienciar el personal sanitari, Carme Valls sosté que és vital incorporar la perspectiva de gènere al món de la docència: “A les facultats no parlen de les malalties amb perspectiva de gènere, fet que és essencial per construir la ciència de la diferència. No serveix de res que hi hagi recerca si aquesta no s’incorpora a l’ensenyament”, opina. 

Finalment, Valls assegura que cal incloure a més dones en la recerca, tant investigadores com investigades, així com conscienciar a la població sobre les diferències de sexe en les malalties. No es donen només en l’àmbit cardiovascular: per exemple, també n’hi ha en el càncer de còlon, però és un aspecte encara subestudiat. En definitiva, la doctora aspira a una formació transversal que afavoreixi la detecció i tractament en dones i garanteixi o, com a mínim, iguali els índexs de recuperació i supervivència als quals aspiren els homes. Una petició que en ple segle XXI reivindica un dret tan antic com el món: sobreviure.

Tags:
Yaiza Sánchez González

Estudiant de Periodisme a la UAB

  • 1