LOADING

Type to search

Cultura Societat

L’Ateneu Barcelonès recupera el llegat feminista del 1910

Share
L'Ateneu Barcelonès recupera el llegat feminista del 1910

Èlia, Ariadna i Cèlia, les gestories de la secció de feminismes de l’Ateneu Barcelonès | Font: Ariadna Romans

L’Ateneu Barcelonès fa un any que ha obert una secció de feminismes per debatre sobre els principals reptes del moviment. Vol ser un fòrum d’intercanvi d’idees i recuperar el lloc on les pioneres del feminisme a Catalunya com Carme Karr hi van fer les primeres conferències al 1910. L’Ariadna Romans, l’Èlia Jornet i la Cèlia Roig, en són les gestores.

La primera vegada que vaig entrar a l’Ateneu hi vaig veure un oasis d’intel·lectualitat. Eren vora les set del vespre, seia a la terrassa amb un cafè descafeïnat amb llet de civada. No sabia si era l’hora, però podria dir que gairebé només hi havien senyors encamisats i perfumats asseguts al meu voltant. I no precisament de Brummel. Cinc anys més tard, torno a seure a una de les taules de la terrassa de l’Ateneu. L’Ariadna i l’Èlia són politòlogues i la Cèlia és jurista. Em pregunto per què s’ha hagut de crear ara i no abans la secció de feminismes.

Una secció de feminismes no és més que la demostració d’una societat patriarcal i masclista que presenta greus problemes per a les nostres societats contemporànies. Realment, però, no hi ha hagut una raó més enllà d’una gestió logística. Es va fer prepandèmia amb la junta anterior que hi havia a l’Ateneu arran del Cicle de Dones a la Palestra, que va tractar continguts feministes. Aleshores em va trucar la vicepresidenta per proposar-me la idea de la secció i de gestionar-la i juntament amb l’Èlia i la Cèlia, la vam acceptar. —Respon l’Ariadna.

Una secció de feminismes no és més que la demostració d’una societat patriarcal i masclista que presenta greus problemes per a les nostres societats contemporànies

A la terrassa, però, hi segueixen predominant els senyors:
L’Ateneu no és una institució feminista, ni ho ha sigut ni res… i tardarem molt a que ho sigui! Hem tingut molt bona rebuda i això és molt positiu, però el cos de socis de l’Ateneu és el que és. Hem de seguir treballant i fer feina, hi ha molta gent que no sap que existim, haurem d’intentar donar-nos a conèixer. Crec que hem rebut un feedback molt positiu per una banda perquè no hem tingut una oposició forta a la nostra aparició. Hi ha hagut molts homes interessats a la secció i moltes persones en general que s’hi estan apropant. La meitat dels assistents de la primera reunió de sòcies que vam fer eren homes i això ens va esperançar molt. —L’Èlia afegeix— Jo sóc molt recent a l’Ateneu i tampoc sabia quina acollida podríem tenir. I molt bona, eh! Pensava que la massa més present seria la femenina, però hem vist molts homes i tothom té una implicació molt constructiva amb la nostra tasca.

Totes les seccions de l’Ateneu han de funcionar dins de la perspectiva feminista

La Secció de Feminismes vol reconèixer la feina que han fet i fan les dones a l’Ateneu i volen incitar a repensar una societat igualitària, justa, inclusiva i feminista comptant amb tothom:
No és que res hagi canviat d’un dia per l’altre, molt menys perquè haguem aparegut nosaltres és que ara siguem una institució més feminista, sinó que totes les seccions de l’Ateneu han de funcionar dins d’aquesta perspectiva. Hem de crear un impacte a l’Ateneu, incentivar que als actes hi hagi paritat, qui modera els actes…. anar incorporant aquesta visió a poc a poc.

Tenint el pes que té l’Ateneu a Barcelona, com veieu que aquesta perspectiva pot incidir a la vida cultural de la ciutat?

L’Ateneu és una institució de referència cultural a Barcelona. Volem que es noti la perspectiva feminista que treballem des de la secció. No volem ser un club de té per senyoretes. Ja hi ha molts clubs de tes. Volem fer actes de formació dins de la pròpia institució sobre cures, sobre com fer que a les reunions no hi predominin tan sols els homes encorbatats. A més, volem crear xarxa amb altres entitats que ja estan fent coses en aquesta línia. —Respon l’Ariadna.

Volem tocar temes que estan a l’agenda feminista i portar-los a l’Ateneu. No tan sols el tema de les cures, sinó que també les dones i la ciència, el rol de la mare. Temes dels que cal pensar i que no estan tenint l’atenció necessària. Evidentment, també hi ha altres temes que també estan a l’agenda però que no s’estan treballant a nivell polític i que encara són delicats per portar-los a l’Ateneu… —Cavil·la l’Ariadna— I, una vegada més, volem incloure la interseccionalitat a la institució. Volem que s’hi vegi reflectida la societat en general. Entendre’ns les unes amb les altres. Per una persona blanca, jove i rica, l’Ateneu és un lloc que atreu, però volem que les dones s’hi puguin sentir atretes des del tipus de feminisme que les representi i fer que sigui una institució d’allò més interseccional i interessant per a tothom.

Som un grup d’amigues que intentem gestionar-nos a poc a poc. Ens fa molta il·lusió a totes, ens preguntem com estem, quina càrrega de feina portem, ens ajudem i ens anem organitzant

Remenen els seus cafès mentre es miren amb complicitat. Estan començant, però tenen clar quin és l’objectiu que volen assolir dins de la institució:

Som un grup d’amigues que intentem gestionar-nos a poc a poc. Ens fa molta il·lusió a totes, ens preguntem com estem, quina càrrega de feina portem, ens ajudem i ens anem organitzant. Portem molt bona dinàmica. —Assegura la Cèlia.

Faig l’últim glop de cafè i em faig passar per una amiga més amb qui potser algun dia ens acabem trobant pels passadissos de l’Ateneu o prenent qualsevol cosa repensant els feminismes.

Tags:
Clara Pont Vílchez

Periodista. Ara, estudiant del Màster en Periodisme Literari, Comunicació i Humanitats a la UAB.

  • 1