LOADING

Type to search

Cultura Sin categoría Societat

Laia Leal utilitza la música com a teràpia i eina d’empoderament

Share
Videoclip Resistance de Laia Leal

Laia Leal en el videoclip Resistance de Strangers

Segur que molts cops heu escoltat, cantat o escrit cançons que definien a la perfecció com us sentíeu en aquell moment. Potser us ha servit per alliberar allò que patíeu en silenci. Així ho fa la cantautora Laia Leal, on a través del seu projecte Strangers, transmet amb música tot allò que en determinats moments no sap com comunicar-ho. Per ella, compondre suposa un lloc segur per treure tot allò que l’està afectant.

El desembre de 2020 li van detectar Trastorn Bipolar II, just dos mesos després de treure el seu EP en solitari. Més o menys, els dos processos van coincidir bastant, ja que les seves cançons parlen del trastorn sense ella saber-ho. Les cinc peces de l’EP Lullaby gets in dark roads expliquen la seva història de superació i lluita a través d’un viatge entre la foscor i la llum de tots els seus sentiments incompresos. Una simbiosi que barreja l’empoderament, la crítica social i la salut mental.

Laia Leal fa servir la música per posar paraules a emocions inexplicables

Portada EP "Lullaby gets in dark roads" d'Strangers

Portada EP “Lullaby gets in dark roads” de Strangers

La Laia Leal utilitza la música per posar paraules a emocions inexplicables. Compon influenciada per grans referents i artistes femenines: Angèle, Birdy, Amy Winehouse, Silvia Pérez Cruz i Frida Kahlo. Aquestes dones s’han trobat amb mil problemes i conflictes a la vida, però tal com explica, els han sabut resoldre a través de l’art i sent elles mateixes.

Per això, la cantautora compon sense tenir en compte si allò arribarà a més o menys gent. Vol generar la mateixa unió que sent ella: “Quan escolto música sobretot em quedo amb la idea que tinc música com per cada moment d’allò que em passa”. El seu objectiu és que una persona escolti una de les seves cançons sigui perquè avui és sent així i la música l’ajuda.

Al principi li imposava la idea d’iniciar un projecte tocant ella sola la guitarra, així i tot va creure que era important seguir perquè parlava sobre temes amb els quals tothom es podia sentir identificat en algun moment de la seva vida. Posa l’exemple del feminisme: “un tema que està sobre la taula i se’n parla molt, però crec que a vegades d’una manera superficial, molt des del que volem ensenyar i no realment del que s’ha de parlar.”

“En un món d’homes, jo vull estar allà i esperar a canviar-lo”

Cada vegada la dona està més present en la indústria de la música. Tot i això, les artistes segueixen rebent comentaris sexualitzats i estan sotmeses a la imatge, unes situacions que venen de la mà d’un problema de gènere. Per això, Leal creu que amb la decisió de ser dona i plantar-se a dalt d’un escenari ja està fent un acte de feminisme.

Ella parla de fer cas a la Nathy Peluso, que les dones han de ser unes Business Woman. I, malgrat tot, cal tornar a pujar als escenaris mostrant com volem ser líders i empresàries del nostre treball. La cantautora ho té clar: “en un món d’homes, jo vull estar allà i esperar a canviar-lo”. Per tant, intenta estar activa i, a part de la seva música, també escriu poemes en un blog personal on reivindica tot allò que li fa ràbia, entre d’altres, el masclisme o no saber que li succeïa en les èpoques d’incertesa i foscor.

La cantautora porta mitja vida buscant què li passa al cap perquè “sabia que alguna cosa no anava bé”. Però, fins als seus vint-i-tres anys, no li van diagnosticar que patia una malaltia mental. Abans de saber què li succeïa, escriure era el seu lloc d’aïllament on comunicava tot el que sentia, però això retroalimentava el seu malestar perquè no sortia del mateix bucle. I, com descriu en alguna cançó, era molt tòxic per a ella.

Exigeix un servei mínim que garanteixi que la gent pugui anar a tractar-se la salut mental com passa amb qualsevol altra part del cos

Cada vegada hi ha més campanyes per visibilitzar la salut mental, però Leal alerta que també es frivolitza el tema. “A mi em fa una mica de por perquè es comença a posar moda el tema de la salut mental, com el tema de la llorería, hashtag todos tenemos ansiedad“. Per ella, no n’hi ha prou en penjar un hashtag o un post d’Instagram.

Creu que els pacients necessiten més informació perquè quan et diagnostiquen “t’has de buscar la vida”. Per això, exigeix un servei mínim que garanteixi que la gent pugui anar a tractar-se la salut mental com passa amb qualsevol altra part del cos i que la psicologia privada estigui més a l’abast. Tot això perquè en cas de patir alguna malaltia mental es pugui localitzar a temps. És a dir, trobar l’alliberament que sent ara la cantautora, Laia Leal, molt més aviat.

Si voleu ampliar la informació sobre Salut Mental o Música Jove, podeu escoltar els programes que Onada Feminista va dedicar als temes.

Tags:
Paula Brines i Blasco

Empordanesa estudiant periodisme a la UAB.

  • 1