LOADING

Type to search

Salut Societat

La violència institucional està darrere l’assetjament sexual als instituts de Castellar del Vallès, Moià i Sabadell

Share
Intituts

Llegida del manifest en la protesta davant l’INS Castellar el 8 d’octubre. / Foto: L’Alerta Canal

En són seixanta, setanta i, fins i tot, vuitanta. Però amb una de sola n’hi hauria d’haver prou. Totes elles denuncien un mateix patró, un abús sistemàtic, encobert i silenciat pels seus instituts. Paraules fora de lloc, tocaments, comentaris sobre la vida sexual i la vestimenta, insinuacions i propostes explícites. Micromasclismes i masclismes obertament visibles i clars. Violència, al cap i a la fi.

El 5 d’octubre un seguit d’alumnes i exalumnes de l’Institut Castellar de Castellar del Vallès van començar el que es convertiria en una cadena. A través del compte d’Instagram @atuquethafet_ denunciaren de manera anònima l’assetjament masclista que van patir per part d’un professor durant més d’una dècada. Desenes de publicacions on explicaven les seves experiències d’abús sexual als instituts. Gràcies a les xarxes van visibilitzar el cas i van animar a altres alumnes de secundària a denunciar la violència masclista per part de figures d’autoritat als instituts Pau Vila i l’Escola Industrial de Sabadell i l’Institut de Moià. 

 

View this post on Instagram

 

A post shared by @atuquethafet_

La violència institucional ha encobert les agressions, en el cas de Castellar del Vallès i Moià, durant més de deu anys. Margot Pujat, psicòloga especialitzada en gènere i relacions de poder, explica la importància de demanar responsabilitats col·lectives. “Les violències, en general, són sistèmiques, fins i tot quan es donen en l’àmbit personal. Sense un entorn que les aturi – professorat, equip directiu, pares, companys, justícia patriarcal -, es reprodueixen amb silenci, inacció i minimització”, explica.

Per a Patricia González, advocada especialitzada en violència de gènere, “la política educativa ha de prendre de punt de partida que existirà abús”, ja que ens trobem en una societat masclista, racista i adultocèntrica on, a més, hi ha una relació desigual de poder. “La impunitat amb la qual se senten els agressors fa que cada vegada els actes siguin més públics”, remarca l’advocada.

“La impunitat és la manera manera de reproduir el sistema patriarcal i d’estatus que representen”

Les estudiants responsabilitzen la comunitat educativa de justificar comentaris sobre el seu cos, petons, mirades i accions a canvi de pujar la nota sota l’argument que el professor era un bromista. Per una banda, la impunitat és deguda a una normalització de les conductes, de manera que es minimitzen. Per altra, Margot Pujal indica que “és la manera de reproduir el sistema patriarcal i el sistema d’estatus que representen”. És per això que, callar “sempre és ser còmplice, potenciar les violències i impedir que es pugui acabar amb el patiment”, sentencia.

Instituts

Conseqüències de l´assetjament sexual. Font: Margot Pujal. / Elaboració: Judit Esposa

En la cultura patriarcal, a la dona se li atribueix l’emocionalitat, que és vista com a factor inferior i contraposat a la raó. Serveix per treure-li credibilitat a les noies, mentre que elles, continua Pujal, “el que necessiten és validar l’experiència d’assetjament sexual”. Quan no se les reconeix és més fàcil sentir-se culpable o avergonyida.

Tal com expliquen al compte d’Instagram, les alumnes de Castellar del Vallès han emprès mesures legals. “Per a qui ha sofert un abús és molt més que una denúncia, és posar-li paraules a un malestar” explica Patricia González. “S’ha de tenir clar què es vol aconseguir: la ruptura del silenci, la revisió de càrrecs o un càstig per a l’agressor”, continua l’advocada.

El Departament d’Educació ha apartat el professor de l’INS Castellar, però potser no és suficient

González, a més, incideix en la reparació que necessita la víctima i que també forma part de la denúncia. No considera el Dret Penal com la millor via per aconseguir-la, ja que en les ocasions on no es pot acreditar l’agressió, sembla que no hagi existit i tothom pensa que ha estat una mentida. L’advocada, doncs, proposa replantejar-se quin àmbit del dret pot donar la reparació que les estudiants necessiten. 

A l’Institut de Castellar del Vallès el Departament d’Educació ha apartat el professor, però potser no és suficient. Les alumnes de l’Institut de Moià, per exemple, també exigeixen espais segurs i no-mixtes per poder compartir les experiències, la creació de protocols abans que finalitzi el curs acadèmic i la realització de formacions i tallers obligatoris per l’alumnat i el professorat.

Segons Pujal, les institucions, a més, haL’entorn facilitador de l’abús als instituts de Sabadell, Moià i Castellar del Vallès, ha permès que es perpetués en el temps.n reproduït un discurs sobre l’erradicació de les violències masclistes que no ha coincidit amb les vivències de les joves. Mentre que la versió oficial afirmava que ja teníem igualtat, les adolescents han viscut experiències que després han estat difícils d’interpretar. Per a la psicòloga, “la institució educativa hauria d’introduir de manera radical la perspectiva de gènere a tots els nivells perquè l’assetjament sigui més visible i es pugui transformar”. Una transformació que, segons expertes i víctimes, passa per les polítiques públiques de prevenció i detecció de l’assetjament sexual als instituts.

Tags:
Judit Esposa

Estudiant de Periodisme a la UAB. En paral·lel, cursant un Mínor en Desenvolupament Sostenible i Ciutadania Global.

  • 1