LOADING

Type to search

Salut Societat

La violència envers els cossos grassos és omnipresent

Share
gordofòbia

La gordofòbia, una discriminació omnipresent

La membre de la plataforma Stopgordofobia, Carmen Godino, defineix la gordofòbia com la “discriminació cap a les corporalitats grasses en un sistema basat en el privilegi prim”. D’acord amb l’integrant, els cossos corpulents s’entenen com a lletjos i insans; els prims, en canvi, són bonics i actius. Així, és una marginació omnipresent. Frases com “amb la cara tan maca que tens” o “penses menjar-te això?” perpetuen l’odi envers els cossos grans i fomenten l’estigma de què les persones grasses són maldestres, vagues i mancants de voluntat. I el pitjor: que la culpa de ser així és només seva.

Blanca Rodríguez, activista i cofundadora amb Amanda Vázquez d’El podcast gordo, explica que després de separar-se del seu marit, va obrir-se un perfil de Tinder i va comprovar, sorpresa, com de fàcil li era lligar. “Però aviat vaig veure que quelcom no anava bé. Tot i que estaven satisfets sexualment, gairebé ningú repetia i la majoria es volatilitzaven l’endemà. Uns pocs valents em van respondre: ‘Em solen atraure més primes, ho sento'”, declara.

Carmen Godino: “Mentre que els homes són subjectes de poder, nosaltres ho som de desig. Una dona grassa i feminista és un doble desafiament quan declara que no canviarà la corporalitat”

Després d’anys de patir gordofòbia, Blanca Rodríguez assegura que oprimeix més a les dones que als homes. Per argumentar-ho, cita l’exemple d’Ana Morgade, que va portar a la Semana Internacional del Cinema de Valladolid (SEMINCI) la bossa del modelet en lloc d’ell. “Als showrooms m’he de vestir amb allò que em corda, no amb allò que m’agrada”, va afirmar. Així, va encapçalar una protesta per la manca de diversitat de cossos als actes. “No crec que Leo Harlem tingui problemes per trobar roba a les sales d’exposicions”, reflexiona la cofundadora d’El podcast gordo.

Carmen Godino, una de les administradores d’Stopgordofobia, afegeix que les repressions són diferents: “Mentre els homes són subjectes de poder, nosaltres ho som de desig. Reduir-nos al pes i al físic és un mode. Una dona grassa i feminista és un desafiament doble pel sistema quan declara que no canviarà la corporalitat”.

Carmen Sánchez: “Fa cinc anys van diagnosticar-me depressió. Al psiquiatre em van dir que l’únic problema que tenia era que soc grassa”

Una de les causes principals de la gordofòbia, a banda de la societat patriarcal opressora i abanderada de la normativitat corporal, és la cultura de les dietes. La nutricionista Christy Harrison la defineix com “l’opressió i discriminació a les persones que no coincideixen amb la suposada imatge de ‘salut’ i on es promou la pèrdua de pes”. Exemples d’actituds que giren entorn això són el dejuni intermitent o sentir-se culpable per allò que s’insereix. Per tant, poden derivar en relacions insanes amb el menjar a partir de la mitificació de la primesa.

gordofòbia

L’activista Carmen Sánchez. Font: Instagram

L’activista Carmen Sánchez ha estat víctima de la idealització de les dietes. “La primera vaig fer-la amb vuit anys”, confessa. Però no ha estat l’única: de fet, n’ha fet tota la vida fins que va adonar-se de la inestabilitat mental que l’ocasionaven. “Fa cinc anys van diagnosticar-me depressió i van derivar-me al psiquiatre. Allà em van dir que l’únic problema que tenia era que soc grassa”, narra l’activista. D’aquesta manera, van receptar-li unes pastilles (“de pas, t’ajudaran a aprimar”) i van reconduir-la a una especialista en alimentació. “La psiquiatra no sabia que jo havia perdut pes al llarg de la meva vida i que m’és igual pesar seixanta quilos que vuitanta, perquè al meu cap era la mateixa noia grassa de la qual es burlaven a l’escola”, narra.

La gordofòbia, exercida per la societat i les institucions sanitàries, és una fletxa directa a l’autoestima. “Et destrueix per dins. La normativitat és una presó”, sentència l’activista Blanca Rodríguez. Carmen Sánchez anuncia haver patit problemes d’autoestima perquè “la societat et diu que no estàs bé”. Declara que en un passat evitava els miralls. “Vaig trigar a adonar-me que és una opressió i que et culpen per ser grassa, quan pot ser per genètica, medicació… Jutgen sense saber”, conclou.

Blanca Rodríguez: “La gordofòbia et destrueix per dins i la normativitat és una pressó”

I ara, la pregunta del milió: com es pot combatre la gordofòbia? “Des d’allò que és quotidià i donant-hi visibilitat”, declara Carmen Godino, coordinadora d’Stopgordofobia. Per això és essencial compartir experiències i referents al món de la TV. La Blanca Rodríguez puntualitza que s’ha d’establir un missatge col·lectiu: “No serveix de res dir-li a una nena grassa que és preciosa tal com és, perquè no li farà cas. Un grup de persones no poden lluitar contra la societat”, considera.

La gordofòbia és una violència més exercida pel patriarcat enfocada, en aquest cas, cap als cossos grassos, especialment de les dones. Defensar la pluralitat corporal no vol dir defensar l’estil de vida sedentari o malsà. Significa prioritzar estar saludable, tan mental com físicament, i establir vincles estables amb el menjar independentment de les xifres que apareguin a la bàscula. És clavar el primer ganivet per trencar la normativitat i deixar d’assumir que tothom ha de ser prim per ser feliç.

Tags:
Yaiza Sánchez González

Estudiant de Periodisme a la UAB

  • 1