LOADING

Type to search

Cultura Internacional

La valentia no és només cosa d’homes

Share
Dones Valentes Txell Feixes

Txell Feixas a la presentació del llibre Dones Valentes a Sant Joan de Mediona. Foto: Judit Esposa

Quan els fets ocorren a molts quilòmetres de casa sembla que no ens toquin d’aprop. És el cas del qual ens parla la periodista de la CCMA, Txell Feixas, des de l’Orient Mitjà. Dones valentes és el títol que rep el llibre que relata tretze històries protagonitzades per diferents dones. Feixas retrata en aquesta obra quina és la figura femenina al Líban i els països del voltant. Una perspectiva molt diferent de la visió que es contempla des d’Occident.

Des de la fi de la Primera Guerra Mundial, continues lluites s’han produït en els territoris que separen Europa d’Àsia. Amb això, el sorgiment de grups terroristes com el d’Al-Qaeda no han facilitat els conflictes entre aquestes regions. És evident que donada la situació, el paper de la dona ha quedat relegat a ser ciutadanes sense veu ni vot per a prendre cap decisió.

Expertes en el món de la comunicació com la Txell Feixas, qui fa quatre anys que viatja per aquests territoris, tenen l’oportunitat d’experimentar allò en primera línia. Com són les vivències diàries de les dones del Líban i tota la zona de Kurdistan, localitzat en la contigüitat de fronteres de països amb una mentalitat patriarcal molt consolidada.

“Dones valentes”, el llibre

Hi ha moltes dones àrabs alliberades i si no n’estàs al corrent el problema és només teu“. Aquesta va ser la resposta de la Joumana Haddad, escriptora, periodista i autora d’alguns llibres considerats una amenaça pel Govern del Iemen degut a la seva temàtica liberal. Una resposta valenta que va fer incomodar a la periodista que es preguntava com podia ser que “una dona àrab com ella hagués acabat publicant un magazín eròtic a l’Orient Mitjà“. I és que el desconeixement d’Occident sobre la posició que ocupa la dona en aquesta societat deixa molt que desitjar.

Jin, jiyan, azadi! (“Dones, vida, llibertat!”) és l’eslògan que es repeteix en les grans mobilitzacions encapçalades per dones kurdes en els seus territoris. I és que el capitalisme, el patriarcat i la dominació i discriminació cap a les dones, posa en evidencia la mentalitat masculina en aquests territoris. Tot i la repressió per part de l’Estat i els homes cap a elles i entre elles, aquestes són capaces d’omplir-se de valor per a reclamar la seva pròpia llibertat. 

La lluita constant contra el patriarcat des de l’acció individual de les protagonistes és un clar exemple del seu apoderament. Són personatges profunds, amb una vida narrativa evolutiva, que mostren la seva lluita feminista. Joves com la Melissa que decideixen vulnerar l’Article 541 del Codi Penal libanès que suposa interrompre el seu propi embaràs. Minyones esclaves com la Benchymer que decideixen plantar cara als seus propietaris i marxen de la presó on viuen, tot i el temor que les suposa pensar en les possibles represàlies. Mares com la Khadija que decideix tirar endavant amb el seu embaràs tot i ser conscient del que suposarà la nova vida de la seva filla acabada de néixer. Com la Fatma que va ser casada amb el seu violador per tal d’amagar la vergonya que suposava per a la família.

Germanes com la Maya i la Nancy que decideixen combatre el terrorisme creant projectes per a un Estat que no les contempla en el sistema. O víctimes violades per un integrant de l’Estat Islàmic com la Hiyam que s’enfronta dia rere dia a les agres mirades d’altres persones de la seva comunitat perquè és mare d’un “fill d’Estat Islàmic”. Aquests són alguns personatges que, construïts a través d’entrevistes personals o vivències de personatges secundaris, mostren la realitat de l’Orient Mitjà. Un relat construït deixant de banda el sensacionalisme i els judicis de valor. Els detalls de les escenes que destaquen els trets més característics de les emocions permeten empatitzar completament amb el personatge. 

Totes elles són dones valentes, com bé es titula el llibre però, sobretot, dones. Com aquelles que són capaces de sortir al carrer un 8-M per a reclamar els seus drets. I, aquelles, que mirant-ho des del balcó de casa s’omplen de valor i opten per unir-se. És per això, que aquest llibre és capaç de transportar-te a una cultura que ens queda molt lluny, però que ens toca de ben a prop. I és que, tot i fer-ho a diferent escala, el patriarcat i la repressió de les dones segueix present a tot el món.

Tags:
Paula López Alba

Locutora a Onada Feminista

  • 1