LOADING

Type to search

Societat

La revisió del currículum didàctic per avançar en educació afectiva-sexual i de gènere

Share
Il·lustració educació afectiva-sexual i de gènere

Font: Samantha Freeman / Coppell Student Media

L’educació afectiva-sexual i de gènere cada vegada està més present en l’àmbit didàctic. Però, la seva implementació s’ha realitzat de manera diferent en cada context i centre educatiu depenent dels recursos, la gent implicada i la motivació de les persones de la institució.

Fa anys que el moviment feminista, les entitats, el professorat i l’alumnat fan pressió perquè aquesta educació sigui una realitat en el currículum. De fet, el desembre es va aprovar la Llei Celaá, que té la voluntat d’incorporar l’educació afectiva-sexual de manera transversal. Però, tot i els avenços pel que fa a lleis anteriors, encara es queda curta en alguns aspectes. Per exemple, no proposa que aquesta educació es treballi en totes les etapes del sistema educatiu.

La Desiré Rodrigo García, sociòloga amb un mestratge en gènere, família i polítiques socials, explica que per apropar la diversitat afectiva-sexual i de gènere a l’alumnat, “s’hauria de treballar sempre de manera transversal a totes les matèries“. No de manera puntual en tutories o certs dies especials de l’any. A més, afegeix que “en totes les assignatures fem més visibles els coneixements creats per homes blancs europeus occidentals” i, pressuposem, que són heterosexuals.

“La diversitat afectiva-sexual i de gènere s’hauria de treballar sempre de manera transversal a totes les matèries”

Per això, seria necessari realitzar una transformació del currículum educatiu amb el fi d’abandonar el seu caire androcèntric i incloure el gènere i la sexualitat des de la diversitat afectiva, sexual i de gènere. A més, segons Rodrigo García també s’hauria de tenir en compte com ens relacionem, ja que en els centres educatius es passen moltes hores socialitzant.

De vegades, l’escola o l’institut suposa una segona casa. Per tant, hauria de ser un lloc on es treballés “des del respecte com entendre’ns a nosaltres mateixes, com estimar-nos, com treballar des de l’empatia i com escoltar-nos”. Per això, a través del seu projecte aposten per abordar les relacions des de l’horitzontalitat, l’escolta i les cures.

Lo Relacional, un exemple d’agent educador

La Desiré Rodrigo García juntament amb Patricia Fuentes Millán van crear fa uns anys Lo Relacional, un col·lectiu on experimenten amb pràctiques i processos diferents, sobretot metodologies, a través de projectes que transiten entre l’educació, la creació cultural i l’acció comunitària.

Entre altres, s’encarreguen de dur a terme projectes sobre educació afectiva-sexual i de gènere en diversos instituts de Catalunya. Per això, han pogut observar al llarg dels anys com respon el jovent quan se li parla sobre el tema. Durant el curs passat, comenten que es van trobar majoritàriament amb dos tipus d’alumnat bastant diferenciats dins les aules.

Per una banda, un jovent molt preparat en tema de feminisme i antiracisme, que llegeix, té unes vivències i és conscient que el món és divers. Per altra banda, un alumnat “molt més resistent i cansat d’escoltar aquest tema” perquè ara es treballa més a l’escola, institut i a socialment.

Lo Relacional eduquen en “trobar la manera de viure conjuntament sense que ningú imposi la seva forma als altres”

La realitat de dins les aules és un reflex del que passa en la societat, on la gent s’està polaritzant cada cop més i no tenen tanta cultura del diàleg. Des de Lo Relacional eduquen en “ser capaços d’escoltar-nos, d’entendre que la gent pensa diferent i pot voler viure una vida diferent. En ser capaços de trobar la manera de viure conjuntament sense que ningú imposi la seva forma a les altres”. Per tant, elles creuen que si es treballés això als centres, ja s’abordarien tots els prismes i desigualtats alhora.

Per tant, el que s’hauria de fer és una revisió completa, començant per analitzar la comunitat educativa. Tal com expliquen a Lo Relacional, “no té sentit fer tallers de prevenció si la institució afavoreix o reprodueix una sèrie de desigualtats vers l’alumnat i les seves famílies”.

Després és necessari tenir en compte que el jovent canvia amb la societat, per tant el professorat abans d’entrar a una aula s’ha de revisar. És a dir, cal repensar allò après de fa anys per intentar treballar concorde al moment actual i d’acord amb l’alumnat que en aquell moment tens a l’aula. Per això, també seria interessant realitzar tallers a escala de claustre.

Cal revisar el currículum educatiu, els espais, les relacions i que afavorim dins l’educació

També com s’ha dit anteriorment, hi ha una gran feinada en modificar el currículum educatiu, però també en revisar els espais, les relacions i que afavorim dins l’educació. Per exemple, Rodrigo García proposa avaluar com estan organitzades les aules i mirar que transmeten les parets del centre, “si no diuen res o només un tipus de missatges.”

Conjuntament amb aquestes modificacions caldria obrir les portes dels centres educatius per treballar de manera col·lectiva i comunitària. El canvi en l’educació no pot venir només de la mà d’un agent perquè tot influencia a l’alumnat. Per això, cal treballar amb les entitats i organitzacions de l’entorn. Així serà més fàcil que es produeixi el canvi, el jovent estarà més format i s’abandonarà el tabú a les aules i a la societat envers l’educació afectiva-sexual i de gènere.

Tags:
Paula Brines i Blasco

Empordanesa estudiant periodisme a la UAB.

  • 1