LOADING

Type to search

Societat

La religió amb perspectiva feminista

Share
religió

Quadre de Harmonia Rosales. Inspirat en “La creació de Déu”.

La paraula teologia prové de les paraules gregues theos, que significa “Déu”, i logos, que vol dir “estudi”. Aquesta disciplina, per tant, es dedica a estudiar la naturalesa de Déu així com els seus atributs i el coneixement que l’ésser humà té sobre la divinitat. Molt més que un simple estudi de creences i assumptes místics, la teologia és una de les àrees centrals en l’evolució cultural de la humanitat. Hi ha diversos tipus de teologies en funció de cada religió. Una de les més esteses al món és la cristiana.

La teologia cristiana es basa en l’estudi del contingut de la Bíblia, narració sobre la qual els cristians fonamenten les seves creences, que han estat històricament patriarcals i utilitzades per justificar la subordinació de la dona. A la segona meitat del segle XX, però, el feminisme comença a ser present en tots els àmbits de la vida, inclús la religió. És així com neix la teologia feminista.

Molt més que un simple estudi de creences i assumptes místics, la teologia és una de les àrees centrals en l’evolució cultural de la humanitat

La teologia feminista consisteix en l’estudi de la Déu i la divinitat amb perspectiva de gènere. Les teòlogues feministes fan una anàlisi de la religió per visibilitzar les desigualtats de gènere i desconstruir el discurs patriarcal, amb l’objectiu final de fer propostes que construeixin una religió inclusiva. Un dels temes més estudiats per aquesta modalitat teòloga és la Verge Maria, el personatge femení més important del cristianisme.

Tot i que actualment es concep Maria com una figura passiva i submisa, en els escrits originals és una figura de lideratge important considerada profeta de l’aparició de Déu. Al llarg del temps, però, els homes que han construït la teologia han posat capes a sobre del personatge. Una d’elles és la concepció de Maria com a verge, cosa que podria no ser certa.

Segons Silvia Martínez Cano, presidenta de l’Associació de Teòlogues Espanyoles, en els textos originals la paraula utilitzada per descriure a Maria és jove. Hauria estat més tard, a l’època antiga, quan es va començar a utilitzar la paraula “verge” deguda la relació entre la virginitat i la puresa d’una dona i honor d’una família, així com la incapacitat de separar el físic del simbòlic.

Les teòlogues feministes fan una anàlisi de la religió per visibilitzar les desigualtats de gènere i desconstruir del discurs patriarcal

Un discurs que podria confirmar la teoria és el discurs bíblic en el qual s’expressa que Maria és verge abans, durant i després del part. Però no faria referència a la virginitat física, sinó a la seva excepcionalitat com a dona valenta, forta i compassiva. La triple faceta de la seva excepcionalitat també mostra la plenitud de Maria, ja que el tres és un número que mostra perfecció a la Bíblia.

Un altre assumpte àmpliament estudiat per la teologia feminista és el gènere de Jesús, el fill de Déu. Partint del punt que Déu s’encarna en un nadó pel seu amor a la humanitat, pateix totes les conseqüències, entre les quals es troba ser home o dona (tot i que més tard han aparegut teories sobre la inexistència d’un binarisme de sexe natural). D’aquesta manera, Jesús esdevé home.

Algunes teòriques conflueixen que, si Jesús hagués estat una dona, hauria estat lapidada, ja que en el segle I era impensable que una dona pogués predicar o fer miracles com fa el profeta cristià. Altres teories justifiquen que, tot i ser home, no encaixa en els estereotips de gènere propis de la seva època.

Tot i ser home, Jesús no encaixa en els estereotips de gènere propis de la seva època

Per un costat, Jesús no és un home patriarcal, perquè proposa un model relacional alternatiu entre homes i dones. Al llarg de la història bíblica trobem moltes dones amb dret a opinar entre els seguidors del profeta, una cosa impensable en l’època antiga. Per altra banda, la masculinitat de Jesús tampoc seria la tradicional. La seva capacitat de plorar, riure i compadir-se no és pròpia del perfil masculí del segle primer.

Històricament la capacitat de raonar ha estat reservada pels homes, el que ha provocat una realitat patriarcal. Ara, la incorporació de dones a l’estudi de la religió i la creació d’una nova teologia crítica amb perspectiva de gènere ens ha permès obrir portes a noves teories que podrien ajudar a constituir religions més plurals.

Si vols saber més sobre teologia feminista, pots escoltar el programa Nit de Reines que Onada Feminista va fer Feminismes a Ràdio 4, on es tracta el tema.

Tags:
Maria Giménez Baeza

Estudiant de Periodisme a la UAB.

  • 1

Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *