LOADING

Type to search

Cultura

La mirada masculina sexualitza les dones en pantalla

Share
Black Widow - mirada masculina

Scarlett Johansson protagonitza ‘Black Widow’, la nova entrega de Marvel. Font: Disney

Pits, cuixes i somriures insinuants, crits d’auxili i roba ajustada. Els atributs femenins que els espectadors consumien —i consumeixen— asseguts en butaques protegits per l’anonimat d’una sala fosca de cinema. Les dones apareixien a la pantalla per satisfer, en exclusiva, els desitjos més primaris del target masculí.

A l’assaig Visual Pleasure and Narrative Cinema, la teòrica de cinema Laura Mulvey va parlar del male gaze, és a dir, la mirada masculina i androcèntrica amb què es produïen les pel·lícules. El text es va publicar el 1975, però posa sobre la taula una dinàmica que ha existit des de les produccions més embrionàries.

La figura de la dona es presenta com un objecte sexual sense història ni profunditat, convertint-la en un instrument de plaer

El male gaze es basa en la perspectiva heteropatriarcal dels productors, directors i guionistes de ficció. La figura de la dona es presenta com un objecte sexual sense història ni profunditat, convertint-la en un instrument de plaer. Paradoxalment a la despersonalització, la dona és imprescindible dins la narrativa. Introdueixen l’erotisme i esdevenen, com a subjectes passius, les muses d’inspiració que motiven l’heroi a actuar. 

Aquesta forma d’enfocar els personatges té conseqüències tant per als homes com per a les dones, perquè perpetua els rols de gènere i genera unes expectatives. Les dones es redueixen a simples accessoris col·leccionables, mentre que els homes aspiren a ser els mascles alfa. 

Encara que la nuesa d’un cos atlètic d’home pot provocar mossegades del llavi inferior, no és l’imant que arrossega les consumidores al cinema

De la mateixa manera que les dones són sexualitzades, els directors no dubten a introduir ràpidament una escena en què el protagonista home es tregui la samarreta. Encara que la nuesa d’un cos atlètic pot provocar mossegades del llavi inferior, no és l’imant que arrossega els i les consumidores al cinema. Però això els homes no ho saben.

Malgrat que ens agradi una bona dosi d’acció, el plantejament d’una situació distòpica i un superheroi que salvi el planeta, Marvel és un clar exemple del male gaze. En les pel·lícules de Hulk (2008), Iron Man 2 (2010), Thor (2010), Capitán América (2011) o Ant-Man (2015), entre moltes altres, la dona es mostra com un complement; així com en la primera entrega de Los vengadores, on només hi ha una heroïna -la Vídua Negra- altament sexualitzada

El personatge, encarnat per Scarlett Johansson, ha patit una evolució dins l’univers Marvel fins a convertir-se, finalment, en la protagonista. Black Widow (2021) juntament amb la Capitana Marvel (2019), recupera un concepte que corre per l’agenda mediàtica des de 2016: el female gaze. I no només perquè hagi estat exclusivament dirigida per Cate Shortland, sinó per com s’endinsa en el passat de la Vídua Negra i en la relació amb la seva germana. 

La mirada femenina esquerda el patriarcat, revela una vessant més real i íntima de la dona i desconstrueix el mascle arquetípic

El female gaze canvia el discurs i empatitza més amb els personatges, tant masculins com femenins. Paral·lelament a Natasha Romanoff, també val la pena analitzar el personatge de Loki —l’antagonista de Thor— en la nova sèrie dirigida per Kate Herron. La mirada femenina esquerda els patrons del patriarcat, revela una vessant més real i íntima de la dona i desconstrueix el mascle arquetípic

Al film Thor (2010), l’heroi s’exhibeix com una divinitat perfecta física i moralment, mentre que el seu germà es limita a ser el dolent. En l’estrena de Loki (2021), en canvi, aquest es despulla com un personatge amb conflictes interns. La direcció artística, a més, es fixa en altres petits detalls corporals en comptes d’omplir la pantalla d’abdominals.

Encasellar els personatges segons la mirada masculina o femenina i assumir que, simplement, s’estan revertint els rols, és fomentar el binarisme de gènere

Loki personifica una masculinitat dissident. Però com de tot, també se n’ha de fer crítica. Encasellar els personatges segons la mirada masculina o femenina i assumir que, simplement, s’estan revertint els rols, és fomentar el binarisme de gènere. Tot i que la directora va assegurar que Loki és de gènere fluid i bisexual, es presenta com un individu amb una expressió de gènere masculina que s’enamora d’una dona, és a dir, que a ulls de l’espectador entra dins la normativitat. 

La teoria al voltant del male gaze i del female gaze va néixer durant la segona onada del feminisme, però també en el si d’una societat blanca, binària i heteronormativa. Desgranar les diferències derivades de la perspectiva masculina i femenina és necessari per entendre com s’han difòs els rols, però és tasca urgent de la indústria cinematogràfica abandonar els clixés associats per motiu d’ètnia, orientació sexual o identitat de gènere. 

Tags:
Ona Falcó Vidal

Estudiant de Periodisme de la UAB.

  • 1