LOADING

Type to search

Societat

La intersexualitat és una mostra de diversitat

Share
Bandera del col·lectiu intersexual.

Bandera del col·lectiu intersexual. Disseny propi.

Segons la recent definició incorporada al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, una persona intersexual és aquella que presenta caràcters sexuals masculins i femenins. No és molt freqüent, segons l’ex-investigadora de l’Institut de Recerca de l’Hospital Vall d’Hebron Laura Audi Perera, només una de cada mil persones neixen intersexuals. Això, però, no la fa una anomalia. La intersexualitat és una mostra més de la diversitat humana.

Tot i que es considera una malaltia minoritària, en la majoria dels casos la intersexualitat no condiciona de cap manera la salut de la persona. És a dir, que la persona intersexual no està malalta per simple fet de ser-ho. És cert que, de vegades, una conseqüència de la intersexualitat pot ser l’afectació de la glàndula suprarenal, que s’encarrega de produir hormones imprescindibles per la vida. Però, amb un tractament de manteniment (durant tota la vida), això no comporta cap risc.

Igual que la intersexualitat no és una malaltia, tampoc és una anomalia, sinó que és simplement un patró genètic diferent: el patró més freqüent és que les persones es distingeixin entre home i dona, i el menys freqüent és que neixin amb un gènere indiferenciat, però continua formant part de la diversitat humana. Una comparació pot ser el color del cabell, ja que mentre el més freqüent és el color castany, existeixen persones pèl-roges que no són de cap manera diferents de la resta. La intersexualitat és tan diversa que fins i tot hi ha diversitat dins d’ella.

L’ésser humà té 46 cromosomes, dos dels quals són els cromosomes sexuals. El patró de cromosomes sexuals més freqüents són XX (dona) o XY (home). La intersexualitat, doncs, és normalment causada per una combinació diferent de cromosomes sexuals: només un cromosoma (X) o una combinació de tres (XXX o XXY).

La intersexualitat no és una malaltia ni una anomalia, sinó simplement un patró genètic diferent

Tot i això, pot ser que una persona amb un patró cromosòmic freqüent (XX o XY) pugui ser intersexual perquè:

  • Presenti els genitals amb una aparença que no concorda amb el seu sexe assignat a causa d’un mal funcionament hormonal. Alguns exemples són una nena amb un clítoris molt gran (que sembli un penis) o un nen al qual l’orifici de la uretra no li coincideix amb la punta del penis.
  • Les gònades (òrgans sexuals) no concordin amb el sexe (que una dona no tingui ovaris ni úter, que un home no tingui testicles o que una persona tingui un ovari i un testicle).

Discriminació envers la intersexualitat

La consideració històrica de la intersexualitat com una anomalia i una malaltia ha fet que s’intentés “curar”. Des de fa anys es realitzen intervencions quirúrgiques, anomenades intervencions de correcció o assignació -també considerades mutilacions genitals– als nadons intersexuals per tal d’assignar un sexe. Alguns exemples són:

  • En cas d’assignar el sexe masculí, és fer coincidir l’orifici de la uretra amb la punta del penis.
  • En cas d’assignar el sexe femení, ajustar i adequar el clítoris perquè no sobresurt tant.

Les famílies de les persones intersexuals també s’han d’enfrontar a un llenguatge patologitzador per part dels professionals de la medicina que els fa passar un dol pel nadó que “no ha pogut ser”, amagar la condició intersexual dels seus fills i que es vegin temptats a aprovar les cirurgies de correcció. Tots aquests abusos van fer que, a la dècada dels noranta, s’iniciés el primer moviment intersex.

Tot i que es considera la intersexualitat una malaltia minoritària, en la majoria dels casos la persona intersexual no està malalta

El 26 d’octubre de 1996 va tenir lloc als Estats Units la primera exhibició d’un grup de persones intersexuals, fet que es commemora cada 26 d’octubre amb el Dia de la Visibilitat Intersex. Que cada any se celebri aquest dia i visibilitzi més el col·lectiu intersex ha fet que es poguessin donar actes com el primer debat intersex en línia a Espanya amb cinc persones i activistes intersex.

Tot i les fites que s’han aconseguit, la intersexualitat encara és un tema molt desconegut per gran part de la nostra societat. Per això, cal continuar fent activisme i visibilitzant el col·lectiu perquè, algun dia, les persones intersexuals puguin exercir els seus drets i viure sense estigmes.

Si voleu saber més sobre la intersexualitat, podeu recuperar el programa que Onada Feminista va fer per Feminismes a Ràdio 4.

Tags:
Maria Giménez Baeza

Estudiant de Periodisme a la UAB.

  • 1