LOADING

Type to search

Salut Societat Vida

La depressió postpart, una realitat silenciosa per moltes mares

Share
depressió postpart

La depressió postpart és un trastorn de l’estat d’ànim que apareix després de donar a llum. Fotografia: GoodStudio

Quedar-se embarassada pot ser una de les experiències vitals més importants, però també una de les més crues. És llavors quan poden arribar a la ment pensaments negatius i d’impotència entorn la maternitat. A vegades les idees intrusives se’n van a les setmanes d’haver donat a llum, d’això se’n diu maternity blues (melancolia postpart) i acostumen a resoldre’s amb suport per part de l’entorn social. Però hi ha cops que desencadenen en un problema de salut mental més greu: la depressió postpart.

La depressió postpart és un trastorn de l’estat d’ànim que apareix després de donar a llum. En l’actualitat, segons dades de diversos estudis clínics, entre un 10% i un 20% de les mares la pateix. Alguns dels símptomes més comuns són l’ansietat, els sentiments de culpa, la tristesa o els problemes per dormir. 

“Moltes mares amb depressió postpart tenen dificultats per sentir l’emoció i il·lusió que elles esperen sentir pel bebè”

Alba Roca, psiquiatra i cap de la unitat de salut mental perinatal de l’Hospital Clínic de Barcelona ens ha parlat sobre la depressió postpart: “El concepte de depressió postpart durant els últims anys ha evolucionat, fins i tot parlem de depressió perinatal, que englobaria l’embaràs, el part i el primer any postpart. Tanmateix, encara que hem de tenir en compte que és poc coneguda, se’n parla més de la depressió postpart”. El trastorn, tot i que sembla que es comença a parlar més d’ell i informar-se més sobre la salud mental perinatal, és encara un gran desconegut en la nostra societat.

Tal com puntualitza la psiquiatra, la depressió postpart està molt poc diagnosticada i el motiu desencadena en el fet que té un seguit de símptomes diversos. La tristesa és un d’ells, però no l’únic: “Se sent molta ansietat i inquietud. Hi ha dones que ho passen malament a l’hora de cuidar el seu nadó. També existeixen molts pensaments negatius associats a la maternitat, com creure que no són bones mares o que no seran capaces de ser-ho. Moltes dones amb depressió postpart tenen dificultats per sentir l’emoció i il·lusió que elles esperen sentir pel bebè”.

“La idealització de la maternitat no ajuda que les mares deprimides demanin ajuda”

Són molts els estímuls externs els que fan que les nostres expectatives sobre tenir fills siguin tan altes. Sempre sentim a dir que serem les persones més felices en el món i que serà la millor que experiència que viurem. Idealitzar la maternitat genera que moltes es topin amb la realitat en el moment de tenir un nadó. Segons la doctora, “la idealització de la maternitat no ajuda que les mares deprimides demanin ajuda perquè no es poden permetre no complir el que s’espera d’una mare”.

Verbalitzar sentiments adversos al fet de ser mare es castiga en el nostre món. La doctora incideix en com no es parla de la part negativa: “Els punts negatius de la maternitat són un tema tabú. Cap a les mares hi ha un judici, sentir en un moment que no vols estar amb el teu nadó és molt lícit, però no ho pots expressar. Quan una dona diu que en algun moment s’ha penedit de tenir les seves criatures, se la penalitza. No podem parlar lliurement del que sentim durant la maternitat”.

“Quan una dona diu que en algun moment s’ha penedit de tenir les seves criatures, se la penalitza. No podem parlar lliurement del que sentim durant la maternitat”

Dins la depressió postpart hi ha diferents nivells de gravetat. Tal com comenta la doctora Alba Roca, si parlem de depressions més moderades, una intervenció psicològica o teràpies grupals amb el nadó i altres mares poden ajudar, mentre que amb casos més greus el tractament farmacològic pot ser eficaç. També avaluem la part social per veure quins factors incideixen en la depressió, ja sigui per poc suport familiar, per altres patologies no controlades, per situacions de violència de parella…”, puntualitza Roca. Tanmateix, també remarca que les circumstàncies socials de la persona poden ser adequades i, igualment, patir la depressió.  

Els sentiments adversos envers la maternitat són totalment naturals i no són quelcom per reprimir. La maternitat no és un camí de roses i no ens fa cap bé mitificar-la. És per aquest motiu pel qual hem de saber que li pot passar a qualsevol i no hi ha una causa única ni concreta que desencadeni en el trastorn. 

La depressió postpart és una realitat silenciosa

La psiquiatra assenyala que les causes i els riscs són múltiples: hi ha un de genètic, si la mare, germanes o àvies han patit la depressió, poden ser més propenses a viure-la; hi ha un de biològic-hormonal, com pot ser la síndrome premenstrual amb què conviuen moltes dones; hi ha un de social, com ara condicions desfavorables de vida; i també hi ha un risc individual, per antecedents d’episodis depressius o per ser una persona més ansiosa, per exemple. 

La depressió postpart és una realitat silenciosa i moltes persones han de conviure amb ella. Alhora, la pressió per exercir un paper de mares perfectes existeix, però com en moltes altres esferes vitals relacionades amb la dona, les dificultats enllaçades a la maternitat s’amaguen per por a ser jutjades.

Tags:
Laura García Ortiz

Estudiant de Periodisme a la UAB.

  • 1
istanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortbakırköy escortbakırköy escort