LOADING

Type to search

Internacional Opinió Política

Kamala Harris o com han de governar les dones

Share
Kamala Harris

Kamala Harris, primera vicepresidenta afroasiàtica dels Estats Units. Foto: Instagram @kamalaharris

És un dilluns qualsevol, en un supermercat qualsevol d’una ciutat de grandària mitjana de qualsevol estat de l’Amèrica del Nord. La gent s’amuntona als passadissos i empeny carrets metàlics. Agafen paquets de pèsols congelats, cereals ensucrats de tots els colors possibles, pots industrials de crema de cacauets. La majoria tenen feines que els estressen, d’altres han de comprar a correcuita perquè els nens surten de l’escola en deu minuts. I fent la cua per pagar, amb les municions que cansen els braços, giren el cap i troben la portada de Vogue d’aquell mes. Hi surt la vicepresidenta electa del seu país, i l’agafen i la remenen i els fulls són suaus i la imatge de Kamala Harris queda lligada per sempre més a la de la compra setmanal que els permet alimentar els fills i seguir la roda.

Els polítics volen sortir a les portades. A casa nostra és estrany i es fa amb menys gràcia, però Estats Units estima els seus càrrecs electes com estima les estrelles de cinema. Els converteix en una icona que el públic reconeix amb facilitat i els apropa a les classes populars a través d’entrevistes divertides en programes amb audiències estratosfèriques i portades a les revistes de moda. No hi ha millor manera d’entrar a les cases dels votants que fer-ho imprès a les pàgines de la seva revista de capçalera. 

Kamala Harris - vogue

Kamala Harris, portada de la revista VOGUE Estats Units del Febrer.

Però exposar-se és trampós i, en el cas de les dones, sinònim d’escrutini. Kamala Harris protagonitza la portada de l’edició de febrer de Vogue Estats Units i ha estat objecte de debat en els últims dies. Hi ha dos motius. El primer: alguns creuen que la vicepresidenta, d’ascendència índia i jamaicana, hi surt amb la pell blanquejada. Un to de pell que no correspon amb el que hem vist en imatges sense retocar. El segon, l’aspecte casual que presenta. Porta els pantalons arromangats a l’altura dels turmells i calça unes esportives negres. 

Harris va néixer a Oakland, Califòrnia, l’any 1964. Els seus pares van emigrar de Jamaica i l’Índia a Nord Amèrica perquè eren estudiant brillants. Units per la lluita pels drets civils, es van enamorar i van tenir dues filles. La primera va ser Kamala, que va heretar-ne les inquietuds progressistes. Es van separar quan ella encara era una nena i, els caps de setmana, quan visitava el pare en una zona benestant, els nens del barri no jugaven amb ella perquè era negra. La seva millor amiga d’infantesa li va confessar que un familiar abusava sexualment d’ella. Harris ho va explicar a la seva mare i la va convèncer perquè l’amiga anés a viure amb elles.

Exposar-se és trampós i, en el cas de les dones, sinònim d’escrutini

La lluita contra el racisme i la violència cap a les dones han estat dos dels motius conductors de la primera vicepresidenta afroasiàtica dels Estats Units. Va estudiar Economia i Ciències Polítiques a Washington DC i va acabar un doctorat en Dret. Va presentar-se a les eleccions per a la fiscalia de Califòrnia amb idees dures, perquè segons ella ‘‘ser tou amb el crim no és progressista’’, un eslògan que va funcionar. El 2003 es va convertir en la primera fiscal negra d’aquest estat.

El 2016 va aterrar a la Cambra Alta amb un marge de vots còmode que li va permetre portar per bandera la lluita contra el racisme sistèmic instaurat al país. Fins que va decidir començar la seva carrera presidencial i ho va fer amb una òptica allunyada de la rivalitat contra Donald Trump. Harris es va centrar en el programa electoral, en una campanya cohesionada i amb sentit, que volia erradicar problemes de classe i racials, temes que requereixen polítiques a llarg termini i no són vistosos en una campanya a contrarellotge que necessita estímuls constants.

Els caps de setmana, quan visitava el pare en una zona benestant, els nens del barri no jugaven amb ella perquè era negra

Les dificultats que va tenir a les primàries per connectar amb els votants demòcrates poden tornar-se avantatges un cop assolit l’objectiu de destronar Trump. Kamala Harris representa l’ala jove del Partit Demòcrata, però també una forma pròpia de governar. 

La portada de Vogue posa de relleu els temes que envolten la primera dona vicepresidenta dels Estats Units. El blanqueig de la pell i, per tant, la creença que ser blanc és millor que ser negre. Però també la seva condició de dona i com la percebem per això. Molts es pregunten si algú amb unes Converse i els pantalons arrugats pot ocupar el segon lloc de més responsabilitat del país. El modelet, que no ha caigut gaire bé entre els puristes, era una declaració d’intencions o una llicència estilística? 

Pot ocupar el segon lloc de més responsabilitat del país algú amb unes Converse i els pantalons arrugats?

Potser Kamala Harris ens vol dir que serà diferent. En un gest banal, és possible que intenti allunyar-se del modelet típicament masculí de pantalons-camisa-jaqueta en tons foscos. Però a les xarxes s’ha criticat que la imatge descuidada, que resulta simpàtica però no mostra una dona en posició de poder, la pot desqualificar. Us imagineu a Joe Biden portant vambes a la portada de la revista Time, somrient i amb expressió despreocupada? O a Mike Pence, vicepresident de Trump? Si podem imaginar-nos-els en aquesta situació, genial. Potser s’han acabat els dies dels polítics grisos. Però si només les posem a elles en escenaris vulnerables, seguim fomentant una diferència entre homes i dones amb càrrecs idèntics que no les beneficia en absolut.

Si vols saber més sobre Polítiques Feministes, pots escoltar el programa que Onada Feminista va fer per Feminismes a Ràdio 4, on vam entrevistar a Jenn Díaz, diputada i escriptora.

Tags: