LOADING

Type to search

Cultura Opinió

Judith Juanhuix: “El gènere és un invent cis que les trans hem d’abolir amb el sacrifici de les nostres vides”

Share
Judith Juanhuix - una dona

“Una dona” és la primera novel·la de Judith Juanhuix, on explica la seva reconstrucció personal a través de la identitat de gènere. Foto de Ruth Marigot.

En la majoria de casos, les persones trans senten que han de donar més explicacions que la resta de persones. Han de justificar millor la seva vida, la seva performativitat social i les seves decisions només pel fet que han transgredit una de les barreres (o limitacions) socials més ancestrals que coneixem: el gènere. És per això que Judith Juanhuix publica la novel·la Una dona, per tancar rotundament l’etapa de donar explicacions a tothom. Perquè la seva coherència vital està molt més pensada i construïda que la de la majoria de persones. I així ho demostra el seu llibre.

Més que una autobiografia, Una dona és “un assaig sobre la pràctica del gènere”, tal com explica la seva autora. Judith Juanhuix, científica del sincrotró ALBA, mare de dos infants i activista pels drets trans, ha concentrat tota la seva experiència intrapersonal amb el trànsit en les pàgines de la novel·la. No busca explicar veritats científiques ni universals, sinó encendre l’empatia que encara ha de néixer en massa persones per entendre l’existència trans i per també poder emancipar-se en l’autoexploració del gènere.

“Una dona” busca encendre l’empatia respecte l’existència trans i emancipar l’autoexploració del gènere

Juanhuix també emfatitza que el llibre té una connotació més feminista que LGTBI. És cert que tota la novel·la tracta sobre la relació de l’autora amb la seva imatge, la seva socialització i, posteriorment, la seva identitat. Malgrat això, la intenció de la protagonista no és escriure un procés personal –que també– sinó teixir aliances entre l’experiència trans i el feminisme.

“El públic que imaginava quan escrivia el llibre són noies joves i de conviccions feministes”, afirma l’autora. Juanhuix defensa que les dones trans han d’existir des de l’origen del discurs feminista i que la política feminista no es pot entendre sense la política trans. Per això és tan important encendre l’empatia feminista en les generacions joves que emprenen amb força el relleu de les dones de la seva generació.

Juanhuix es reapropia de la història del pensament des d’una perspectiva feminista

Per aconseguir aquest efecte Juanhuix utilitza un ventall molt variat de metàfores per explicar-se i poder arribar amb facilitat a altres persones. L’autora se serveix, d’una banda, de la història de l’art i de la filosofia i, d’altra banda, de la ciència. Fa servir els grans Homes del pensament humà, com Hegel, per relacionar-se amb el gènere a partir de la seva dialèctica. D’aquesta manera, es reapropia de la història del pensament des d’una perspectiva feminista.

Pel que fa a la ciència, l’autora carrega fortament contra la biologia i la psiquiatria. Són dues branques científiques que sempre han intentat categoritzar les persones trans, però sent poc precises o no ajustant-se a la seva realitat. Juanhuix aconsegueix desmuntar eficaçment totes les negligències científiques que poden arribar a crear molta angoixa a persones trans que, com li va passar a ella, intenten buscar respostes en la ciència.

Els punts crucials de la història de la Judith són en els quals troba una nova paraula on s’hi encabeix més còmodament

Finalment, la política també té un pes fonamental en el relat de l’autora. I la política va, en tot moment, de la mà del llenguatge. Els punts crucials de la història de la Judith són en els quals troba una nova paraula on, a poc a poc, s’hi encabeix més còmodament. Travesti, crossdresser i, finalment, dona. Amb tot, Juanhuix afirma que la paraula “dona” no deixa de ser l’eina que més bé li serveix per socialitzar-se com ella vol. Però, al cap i a la fi, què és ser una dona?

Juanhuix es passa bona part de la seva transició intentant definir què és una dona: fer de dona? Vestir-se com una dona? Dir-se com una dona? Tenir sexe com una dona? Fins al punt que l’autora acaba emancipant-se de la casella social de dona: “Ai, el gènere, aquell invent cis que les trans hem d’abolir amb el sacrifici de la nostra vida!”, afirma en un fragment del llibre.

Després de molts anys d’intentar “ser una dona”, Juanhuix s’ha adonat que el gènere està al seu servei i no viceversa

Amb aquestes paraules Juanhuix tampoc vol dir que calgui abolir el gènere. De fet, l’autora es queixa que si així hagués d’evolucionar la societat –sense gèneres– “que comencin les persones cis a renunciar-hi”. Tot i això, el que vol dir Juanhuix és que després de molts anys d’intentar “ser una dona”, s’ha adonat que el gènere està al seu servei i no viceversa. “A vegades surto de casa vestida de noi i em sento igual de bé amb mi mateixa”, explica. I així exerceix el no-binarisme com a maduració de tot el seu procés de trànsit.

Una dona és una novel·la que emmarca totes aquestes realitats, processos i dilemes. És un relat sobre la pràctica del gènere que convida a totes les lectores, sigui quina sigui la seva identitat, a qüestionar-se les seves maneres de construir-se i de socialitzar-se. És més, convida a tothom a esdevenir una “usuària privilegiada del gènere”, atrevir-se a construir-se i a deixar de tenir por. Perquè el gènere no és rígid, és perfectament modelable i, en aquest sentit, inesgotable. 

Tags:
Núria Cugat Tarridas

Estudiant de Periodisme a la UAB.

  • 1